Tractament del Càncer

• Hipertèrmia. S'usa la calor per danyar i eliminar les cèl·lules cancerígenes sense danyar les cèl·lules normals. La calor s'aplica a través d'una màquina fora del cos o a través d'una agulla o una sonda que es col·loca en el tumor.
• Teràpia làser. Consisteix a utilitzar un feix de llum molt estret i enfocat per destruir les cèl·lules cancerígenes. S'aplica a través d'un tub prim i il·luminat que es col·loca dins del cos, o bé directament sobre la pell. La teràpia làser s'utilitza per: destruir tumors i tumors precancerígens, reduir tumors, ajudar a tractar símptomes com els sagnats o per, després d'una cirurgia, segellar terminacions nervioses per reduir el dolor o segellar els vasos limfàtics i evitar que les cèl·lules del tumor es propaguin.
• Teràpia fotodinàmica. En aquest tipus de teràpia, el pacient rep una injecció d'un medicament que és sensible a un tipus especial de llum. El medicament està en les cèl·lules cancerígenes més temps del que roman en les cèl·lules sanes. Posteriorment, es dirigeix ​​la llum d'un làser o una altra font a les cèl·lules cancerígenes. La llum converteix el medicament en una substància que elimina cèl·lules cancerígenes.
• Crioteràpia. Aquest tipus de teràpia utilitza un gas extremadament fred per congelar i eliminar les cèl·lules cancerígenes. En ocasions, s'utilitza per tractar les cèl·lules que poden convertir-se en càncer (precanceroses) a la pell o el coll uterí, per exemple. També es pot utilitzar un instrument especial per aplicar la crioteràpia a tumors dins del cos, com tumors al fetge o la pròstata.

Un assaig clínic és una investigació mèdica realitzada a persones que participen, de manera voluntària,  per ajudar a descobrir millors formes de tractar, prevenir, diagnosticar i entendre malalties, com el càncer. Els assaigs clínics poden ser per testar la seguretat i l'eficàcia de nous medicaments o per comparar tractaments ja existents i determinar quin és més beneficiós.

En molts assaigs clínics es compara el nou tractament amb el millor tractament disponible (el que es dona habitualment es coneix com a grup control). Si fins al moment no existeix tractament eficaç, es pot comparar amb placebo, és a dir, un preparat amb aparença de medicament, però sense cap activitat. Perquè els resultats siguin fiables, els pacients poden ser assignats a l'atzar a un dels grups de tractament (aleatorització) i ni el pacient ni el metge saben si es tracta d'un tipus de tractament o de l'altre (llevat que sigui necessari).

Abans de realitzar assajos amb persones, es realitzen estudis de seguretat i eficàcia amb animals d'experimentació i, si es considera una teràpia prometedora i segura, la investigació continua i es procedeix a realitzar l'estudi amb persones, però sempre prenent totes les precaucions possibles.

Tots els assaigs clínics estan regits per un protocol on es descriu el pla que segueix l’estudi, és a dir, com es fa i per què és necessari el seu desenvolupament, quins criteris segueix per incloure als participants, a quines s'exclou per no perjudicar-los, etcètera.

Aquest protocol ha de ser revisat i aprovat per un grup d'experts de l'hospital i per les autoritats sanitàries, abans de posar-se en marxa, per protegir els drets de les persones que participen a l'assaig.

A Espanya no està permès el registre o comercialització d'un nou medicament sense estudis clínics previs que demostrin la seva eficàcia i seguretat en unes condicions determinades. Per això, la investigació clínica és necessària i desitjable.

La importància dels assajos clínics en l'avanç de la medicina és indiscutible. Sense la seva realització, i sense les persones que de forma desinteressada hi participen, no es poden trobar tractaments efectius per a les malalties.

Els tractaments poden ocasionar efectes secundaris en funció de la localització del tumor, del tipus de tractament administrat i de la sensibilitat de cada persona. La majoria dels efectes secundaris tardans, tant de la quimioteràpia com de la radioteràpia, desapareixen després del tractament. Però alguns continuen, tornen o es desenvolupen més tard. Aquests efectes tardans poden incloure el desenvolupament d'un segon càncer. No obstant això, el risc de tenir un segon càncer a causa de la quimioteràpia o la radioteràpia és baix. Aquest risc és menor que el benefici de tractar el càncer.

Alguns pacients amb càncer acostumen a recórrer a tractaments que no es consideren dins de la pràctica clínica convencional, ja sigui com a complement de les prescripcions realitzades pels metges (medicina complementària) o com a substitució (medicina alternativa). Les causes per recórrer a aquests tractaments són múltiples: símptomes parcialment controlats, resposta del pacient a la progressió de la malaltia, ansietat, entre d'altres.

La manca d'evidències al voltant d'aquests tractaments fa impossible definir les possibles indicacions. Alguns criteris útils per als pacients que decideixen utilitzar-los són els següents:

• El punt clau en prendre decisions és la seguretat. Natural no vol dir exempte de riscos.
• No s'ha de confondre benestar amb eficàcia del tractament. Hi ha procediments o situacions que produeixen benestar al pacient, sense interferir amb el tractament. La sensació de benestar és molt subjectiva, de manera que és difícil extrapolar els possibles beneficis a altres pacients.
• La conversa amb els professionals és imperativa. Els metges que prescriuen els tractaments oncològics han de conèixer amb precisió altres fàrmacs o productes naturals que pren el pacient.
• Els tractaments herbals (fitoteràpia) poden tenir interaccions farmacològiques amb els tractaments convencionals.
• La major part dels sistemes sanitaris públics no financen els tractaments complementaris (o alternatius) donada la manca d'evidències sòlides sobre la seva efectivitat. Recórrer a teràpies complementàries (o alternatives) pot representar un cost significatiu per al pacient.
• La fiabilitat de les fonts d'informació és molt important. Alguns criteris a tenir en compte són els següents:
  • Qui genera la informació? Fonts governamentals o institucions docents (.gov, .edu)
  • Qui promou els estudis i com es financen?
  • Com es fa la difusió dels resultats? Publicacions amb peer-review.
  • La data en què s'ha generat la informació és un aspecte molt important atès que els canvis i les innovacions en el camp de l'oncologia són molt ràpids.
• A les xarxes socials es difon molta informació sobre beneficis de certs tractaments. En aquests casos la fiabilitat és més difícil d'avaluar. Cal tenir en compte, com a principi general, que els beneficis en una persona concreta no es poden extrapolar de manera automàtica a una altra.