Des d'un punt de vista pràctic el diagnòstic de càncer pot fer-se en tres circumstàncies:
Troballa casual. El càncer es diagnostica en pacients que no presenten símptomes, als quals es realitza una exploració que no té res a veure amb la sospita de càncer com una radiografia preoperatòria o una anàlisi rutinària.
Cribratge. La sospita de càncer es detecta en el curs d'un programa de cribratge.
Recerca de l'origen de signes i símptomes inespecífics.
Història clínica. El primer pas per realitzar un diagnòstic és analitzar els símptomes i obtenir informació rellevant sobre els factors de risc: com l'hàbit tabàquic, ocupació laboral o antecedents familiars. Després de l'entrevista (anamnesi), el professional valora si hi ha necessitat d'ampliar l'estudi amb proves complementàries. Un cop diagnosticat, l'especialista avalua l'estat general del pacient per triar la millor estratègia de tractament.
Proves de laboratori. Determinen el nombre correcte d'alguns tipus de cèl·lules a la sang.
Prova d'imatge. Permeten observar possibles signes de la malaltia:
Proves d'anàlisi de mostres i teixits. Un cop confirmat el tumor, cal fer una biòpsia o extracció d'una mostra de teixit per analitzar-la i conèixer la morfologia de les seves cèl·lules. Existeixen diverses maneres d'extreure aquestes mostres. El procediment més adequat depèn del tipus de càncer i de la seva ubicació.
Vanessa VilasPsicòloga ClínicaServei de Psiquiatria i Psicologia Clínica
Álvaro Urbano IspizuaServei d'Hematologia
Publicat: 12 novembre de 2018
Actualitzat: 20 novembre de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.