Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què és la Gammagrafia?

Temps de lectura: 6 min

La gammagrafia és una prova diagnòstica de Medicina Nuclear que utilitza els raigs gamma emesos per isòtops radioactius per crear imatges dels òrgans i teixits interns del cos.  

En aquesta tècnica s’administra una petita quantitat d'una substància radioactiva unida a una molècula específica (coneguda com a radiotraçador o radiofàrmac) que viatja fins a l'òrgan o teixit que es vol estudiar. A mesura que el radiofàrmac es desintegra, aquest emet els raigs gamma que són detectats per una càmera especial anomenada gammacàmera. La gammacàmera es col·loca sobre la part del cos que s'està estudiant per crear una imatge de la distribució del radiofàrmac dins de l’organisme. 

La imatge gammagràfica s'utilitza en una àmplia varietat de malalties, tot i que les més freqüents són la gammagrafia òssia, en oncologia, o la gammagrafia cardíaca, en l’estudi d’isquèmia miocàrdica.  

La gammagrafia és una tècnica poc invasiva d’administració intravenosa, segura i es pot repetir les vegades que sigui necessari. 

Quan és necessari fer una Gammagrafia?

La gammagrafia pot sol·licitar-se en múltiples situacions. Per exemple, quan es vol detectar una malaltia inflamatòria, infecciosa o tumoral oculta, per avaluar si un càncer ha afectat els ossos, per veure el funcionament del cor o el seu flux sanguini, en cas que es tingui sospita d’una malaltia coronària, el flux sanguini cerebral, la funció renal, la funció digestiva, per confirmar o descartar problemes de tiroides, entre altres. 

Tipus de Gammagrafia

Hi ha dues maneres d’adquirir les imatges: 

  • Adquisició estàtica. Consisteix a obtenir una sola imatge durant un període de temps determinat. La suma d’imatges estàtiques al voltant del pacient es coneix com a SPECT i s’adquireix conjuntament amb la Tomografia computada (TC) obtenint imatges SPECT/TC. 

  • Adquisició dinàmica. Consisteix a obtenir diverses imatges en diferents moments durant un interval de temps determinat. 

Actualment, existeixen diferents tipus de gammagrafia que permeten el diagnòstic primerenc de malalties de diferents especialitats: òssia,  cardiologia, oncologia, endocrinologia, neurologia, nefrologia i urologia, pneumologia, hematologia, sistema digestiu, patologia infecciosa, sistema vascular perifèric i pediatria. 

Com cal preparar-se?

La preparació per a la gammagrafia pot variar segons el tipus específic d'examen i la condició mèdica que s'està avaluant. Les directrius generals són: 

  1. Informar el professional sanitari sobre qualsevol afecció mèdica, al·lèrgia o medicament que es prengui. 

  1. Portar roba còmoda i evitar la roba amb cremalleres, botons o botons metàl·lics, ja que poden interferir amb la imatge. 

  1. Beure molts líquids abans i després de l'examen, ja que això pot ajudar a eliminar el radiofàrmac del sistema de manera més ràpida. 

  1. No és necessari estar en dejuni, excepte en algun tipus de gammagrafia com la tiroidal, buidament gàstric i rastreig amb 131I.  

  1. Evitar la cafeïna, la nicotina i l'exercici intens durant almenys 24 hores abans de l'examen, ja que poden afectar els resultats. 

  1. Si s’està embarassada, se sospita o s’està en període de lactància, informar el professional sanitari o al personal d’infermeria de medicina nuclear abans de l'examen, ja que alguns tipus d'imatges de medicina nuclear poden no ser recomanables durant l'embaràs o la lactància. 

  1. Arribar d'hora a la cita i deixar temps suficient per a l'examen i qualsevol tràmit addicional que sigui necessari. 

  1. En funció del tipus de prova, pot ser necessari romandre al centre d'imatge durant diverses hores després de la injecció per permetre l'absorció del radiofàrmac i realitzar la imatge en el moment òptim. 

  1. S’ha d’evitar el contacte estret amb embarassades o nens durant el temps que indiqui el personal d’infermeria de medicina nuclear. 

Com es fa?

En la gammagrafia s’administra una petita quantitat d'un radiofàrmac, un compost radioactiu que emet raigs gamma que són detectats per la gammacàmera. La gammacàmera es col·loca sobre l'àrea d’estudi i crea imatges que mostren la distribució del radiofàrmac dins del cos. A continuació, l’especialista de medicina nuclear analitza les imatges per diagnosticar o avaluar la condició mèdica. 

Els passos específics per a la realització d’una gammagrafia poden variar segons el tipus de prova que s'està realitzant, però, en general, són els següents: 

  • S’administra al pacient una petita quantitat del radiofàrmac (via oral o intravenosa en funció del tipus de prova). 

  • El pacient espera un temps determinat perquè el radiofàrmac es distribueixi pel cos.

  • Passat el temps d’espera, el pacient es col·loca tombat i immòbil sobre una llitera i la gammacàmera es col·loca sobre la zona d'interès que comença a detectar els raigs gamma emesos pel radiofàrmac. 

  • En alguns tipus de gammagrafia es pot demanar que el pacient canviï de posició durant el procés per obtenir imatges des de diferents angles. 

  • Un cop finalitzada la prova, es pot demanar al pacient que esperi al servei mentre les imatges són revisades per l’especialista de medicina nuclear per comprovar que aquestes són valorables. 

  • Després de l'examen, el radiofàrmac es desintegra de forma natural i s'elimina de l'organisme per orina i/o femta. És aconsellable que el pacient begui líquids per ajudar a eliminar el radiofàrmac del sistema de manera més ràpida. 

Qui realitza la prova?

La gammagrafia la realitzen professionals de la salut qualificats especialitzats en medicina nuclear. L'equip inclou: 

  • Especialista en medicina nuclear. S'encarrega d'interpretar els resultats de l'exploració i determinar el millor curs de tractament a partir de les imatges obtingudes. 

  • Radiofarmacèutic. Responsable de la gestió del radiofàrmac. 

  • Personal d’infermeria de medicina nuclear. Realitza la valoració prèvia del pacient i administra el radiofàrmac en funció de la prova indicada per l’especialista. 

  • Tècnic superior en imatge per al diagnòstic. Responsable d’usar la gammacàmera i vetllar per la seguretat del pacient durant l'examen. 

  • Enginyer Biomèdic. S’encarrega de crear, supervisar les característiques de l’adquisició, reconstrucció i processament d’imatges. 

  • Radiofísic. Especialista que assegura que la gammacàmera funciona de manera correcta i que la dosi de radiació que s'administra al pacient és segura i adequada. 

Tots els membres de l'equip són professionals formats que treballen de forma conjunta per garantir que l'examen es realitza amb seguretat i precisió, i que el pacient rep la millor atenció possible. 

Quant dura?

La durada de la prova de gammagrafia pot variar en funció del tipus d'examen que es realitzi. Alguns procediments poden durar només uns minuts, mentre que d'altres poden requerir diverses hores o realitzar-se al llarg de diversos dies. 

Per exemple, una gammagrafia òssia acostuma a durar entre 2 i 3 hores a completar-se, mentre que una gammagrafia tiroidal acostuma a durar 60 minuts. La gammagrafia d'estrès cardíac pot durar diverses hores, ja que el pacient prèviament ha de fer exercici o rebre medicaments per augmentar el flux sanguini al cor abans d’obtenir la imatge. 

És important arribar amb temps a la cita i seguir les instruccions de preparació proporcionades per l'equip sanitari per assegurar que l'examen es realitza de manera eficaç i precisa. 

Quines sensacions tindré durant la prova?

La majoria dels pacients no experimenten cap molèstia durant la realització d’una gammagrafia. Tanmateix, alguns pacients poden experimentar algunes sensacions com: 

  • Malestar per la injecció. Si el radiofàrmac s'administra per injecció intravenosa, el pacient pot sentir una petita molèstia o dolor al lloc d'injecció. 

  • Calidesa o frescor. Es pot experimentar una sensació de calor o frescor a mesura que s'absorbeix el radiofàrmac. 

  • Nàusees. Es poden tenir  nàusees lleus o un gust metàl·lic a la boca com a efecte secundari del radiofàrmac. 

  • Ganes d'orinar. Tenir la necessitat d'orinar amb més freqüència a mesura que s'elimina el radiofàrmac del cos. 

  • Claustrofòbia. En alguns casos, els pacients poden sentir claustrofòbia o sentir-se ansiosos durant l’obtenció de la imatge, ja que cal romandre quiet en un espai reduït. 

És important informar els membres de l'equip sanitari si s’experimenta alguna molèstia o efecte secundari durant l’exploració.

Quines són les possibles complicacions?

La gammagrafia es considera una tècnica d'imatge segura i no invasiva. No obstant això, existeixen possibles complicacions associades amb l'ús de radiofàrmacs: 

  • Reacció al·lèrgica. En casos molt poc freqüents, els pacients poden experimentar una reacció al·lèrgica a la injecció de radiofàrmacs, que pot causar símptomes com ara urticària o picor.  

  • Exposició a la radiació. La dosis administrada en un procediment de gammagrafia és molt baixa i el risc d'efectes secundaris a llarg termini és, en general,  baix i no impedeix fer vida normal. 

  • Embaràs i lactància. Les dones embarassades o en període de lactància han d'informar el professional sanitari abans de sotmetre's a una gammagrafia per disminuir tant com sigui possible la radiació que rebi el fetus o el nadó. 

És important consultar qualsevol risc o preocupació amb l’especialista abans de sotmetre's a una gammagrafia.  

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Aida Niñerola Baizán

Publicat: 9 maig de 2023
Actualitzat: 9 maig de 2023

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.