Què és la Medicina Nuclear?

Les tècniques de medicina nuclear serveixen per al diagnòstic d'una gran varietat de malalties com el càncer, les malalties del cor, les anomalies tiroidals, les fractures òssies, entre altres. Això és així ja que permeten tractar o explorar el funcionament de diferents òrgans, teixits o ossos, descriure processos fisiològics dins el cos o captar canvis moleculars en temps real. 

La preparació per una prova de medicina nuclear pot variar segons el tipus específic d'examen i la condició mèdica que s'està avaluant. Tanmateix, algunes directrius generals són: 

1. Informar al metge/ssa sobre qualsevol afecció mèdica, al·lèrgia o medicament que es prengui, en especial si es té diabetis. 
2. Portar roba còmoda i evitar la roba amb cremalleres, botons o botons metàl·lics, ja que poden interferir amb la imatge. Tanmateix s’ha de treure qualsevol objecte metàl·lic com ara joies, rellotges, monedes o objectes de metall. 
3. Beure molts líquids abans i després de l'examen, ja que això pot ajudar a eliminar el radiofàrmac del sistema més ràpidament. 
4. En algunes proves és necessari estar en dejuni. Cal seguir les instruccions indicades a la citació. 
5. Evitar la cafeïna i la nicotina (en proves cardiològiques) o l'exercici intens (en proves PET amb FDG) durant almenys 24 hores abans de l'examen, ja que poden afectar els resultats. 
6. Si s’està embarassada, ho sospita o s’està en període de lactància, informar al metge/ssa o al personal d’infermeria de medicina nuclear abans de l'examen, ja que alguns tipus d'imatges de medicina nuclear poden no ser recomanables durant l'embaràs o la lactància. 
7. Arribar d'hora a la cita i amb temps suficient per a qualsevol tràmit addicional que sigui necessari. 
8. Romandre al centre d'imatge després de la injecció per permetre l'absorció del radiofàrmac i realitzar la imatge en el moment òptim. 
9. Evitar el contacte estret amb embarassades o nens durant el temps que li indiqui el personal d’infermeria de medicina nuclear. 

Es poden consultar les preparacions específiques en la descripció de les diferents proves: PET i Gammagrafia. 

Els procediments de medicina nuclear no són invasius i, amb l'excepció de la injecció intravenosa d'algun dels radiofàrmacs, es tracta d'exàmens mèdics indolors.  

Els radiofàrmacs, segons el tipus d'examen, poden injectar-se, inhalar-se o ingerir-se per via oral i s'acumulen en l'òrgan o zona que s'hagi d'examinar. Emeten una petita quantitat de radiació que es pot detectar gràcies a una càmera especial, la gammacàmera o el tomògraf PET-TC. Aquest senyal, processat per un ordinador, permet l'elaboració d'imatges detallades de la funció dels òrgans i teixits. Els passos específics poden variar segons el tipus de radiofàrmac i la indicació mèdica, però els passos generals són: 

1. S’administra al pacient el radiofàrmac. 
2. El pacient espera un temps determinat que li indicarà el personal d’infermeria per a què el radiofàrmac es distribueixi pel cos. 
3. Passat el temps d’espera, el pacient es col·loca tombat i immòbil sobre una llitera per a que la gammacàmera o tomògraf PET-TC detecti els raigs gamma emesos pel radiofàrmac que té el pacient. 
4. Un cop finalitzada la prova, es pot demanar al pacient que esperi mentre les imatges són revisades per l’especialista de medicina nuclear per comprovar que són valorables. 
5. Després de l'examen, el radiofàrmac es desintegrarà de forma natural i s'eliminarà de l'organisme per orina i/o femta. Es aconsellable que el pacient begui líquids per ajudar a eliminar el radiofàrmac del seu sistema més ràpidament. 

Es poden consultar els diferents procediments en la descripció de les diferents proves: PET i Gammagrafia. 

Les proves de medicina nuclear es realitzen al servei de medicina nuclear dels centres mèdics.  

És important tenir en compte que la majoria de les proves de medicina nuclear impliquen l'ús de materials radioactius i, en conseqüència, es segueixen estrictes procediments de seguretat per minimitzar l'exposició dels pacients, els treballadors sanitaris i el públic en general a la radiació.  

Les proves de medicina nuclear les realitzen professionals de la salut especialitzats en medicina nuclear. L'equip inclou: 

• Especialista en medicina nuclear. S'encarrega d'interpretar els resultats de l'exploració i determinar el millor tractament a partir de les imatges obtingudes. 
• Radiofarmacèutic/a. Responsable de la gestió del radiofàrmac. 
• Personal d'infermeria de medicina nuclear. Realitza la valoració prèvia del pacient i administra el radiofàrmac en funció de la prova indicada per l’especialista. 
• Tècnic/a superior en imatge per al diagnòstic. Responsable d’operar la gammacàmera o el tomògraf PET-TC i vetllar per la seguretat del pacient durant l'examen. 
• Enginyer/a biomèdic/a. S'encarrega de crear i supervisar les característiques de l’adquisició, reconstrucció i processament de les imatges. 
• Radiofísic/a. Especialista que assegura que la gammacàmera o el tomògraf PET-TC funcionen correctament i que la dosi de radiació que s'administra al pacient és segura i adequada. 

Tots els membres de l'equip són professionals formats que treballen conjuntament per garantir que l'examen es realitza amb seguretat i precisió, i que el pacient rep la millor atenció possible. 

La durada de la prova de medicina nuclear pot variar en funció del tipus d'examen que es realitzi. La prova pot durar des de 20 minuts fins a diverses hores, i pot realitzar-se al llarg de diversos dies. 

És important arribar amb temps a la cita i seguir les instruccions de preparació proporcionades per l'equip sanitari per assegurar que l'examen es realitza de manera eficaç i precisa. 

La majoria dels pacients no experimenten cap molèstia durant la realització d’una prova de medicina nuclear. Tanmateix, alguns pacients poden experimentar algunes sensacions que poden incloure: 

• Malestar per la injecció. El pacient pot sentir una petita molèstia o dolor al lloc de l'injecció. 
• Calor o fred. Els pacients poden experimentar una sensació de calor o fred a mesura que s'absorbeix el radiofàrmac. 
• Nàusees. Alguns pacients poden experimentar nàusees lleus o un gust metàl·lic a la boca com a efecte secundari del radiofàrmac. 
• Ganes d'orinar. Els pacients poden sentir la necessitat d'orinar amb més freqüència a mesura que s'elimina el radiofàrmac del cos. 
• Claustrofòbia. En alguns casos, els pacients poden sentir claustrofòbia o sentir-se ansiosos durant l’obtenció de la imatge, ja que cal romandre quiet en un espai reduït. 

És important informar als membres de l'equip sanitari si s’experimenta alguna molèstia o efectes secundaris durant l’exploració. Aquests poden proporcionar informació i suport addicional per ajudar a fer que l'examen sigui el més còmode possible. 

Les proves de medicina nuclear es consideren unes tècniques d'imatge segures i no invasives. No obstant això, existeixen possibles complicacions associades a l'ús de radiofàrmacs: 

• Reacció al·lèrgica. En casos molt poc freqüents, els pacients poden experimentar una reacció al·lèrgica a la injecció de radiofàrmacs, que pot causar símptomes com ara urticària o picor. En cas d’administrar contrast iodat, les reaccions al·lèrgiques poden aparèixer de manera equivalent que quan es realitza una TC. 
• Exposició a la radiació. La dosis administrada en un procediment de medicina nuclear és molt baixa i el risc d'efectes secundaris a llarg termini és generalment baix i no impedeix fer vida normal. 
• Embaràs i lactància. Les dones embarassades o en període de lactància han d'informar al seu metge/ssa abans de sotmetre's a una prova de medicina nuclear, ja que és desitjable disminuir tant com sigui possible la radiació que rebi el fetus o el nadó. 

És important consultar qualsevol risc o preocupació potencial amb l’especialista abans de sotmetre's a una prova de medicina nuclear. El professional podrà proporcionar informació addicional i ajudar a resoldre qualsevol dubte sobre el procediment.