Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què és una PET-TC?

Temps de lectura: 7 min

La Tomografia Computada amb Tomografia per Emissió de Positrons o PET-TC és una prova diagnòstica de medicina nuclear que combina dues tècniques diferents per proporcionar informació detallada sobre el cos humà, oferint una visió híbrida del metabolisme (amb la PET) i l'anatomia (amb la TC).

Aquesta combinació ajuda als professionals sanitaris a identificar possibles problemes de salut com ara tumors o altres trastorns, i determinar la seva ubicació precisa dins del cos. És una eina valuosa per al diagnòstic i la planificació del tractament en moltes condicions mèdiques.

La imatge PET-TC, s'utilitza en una àmplia varietat de malalties, tot i que pel seu volum d’activitat assistencial caldria destacar la PET-TC en oncologia. És una tècnica poc invasiva, d’administració intravenosa, segura i es pot repetir les vegades que sigui necessari.

Com funciona?

En aquesta tècnica s'administra una substància radioactiva (inofensiva per a l’organisme) unida a una molècula específica (coneguda com a radiotraçador o radiofàrmac) que viatja fins a l'òrgan o teixit que es vol estudiar. A mesura que el radiofàrmac es desintegra, emet positrons que interaccionen amb els electrons del nostre cos. Aquesta col·lisió produeix els rajos gamma que són detectats per una càmera especial anomenada tomògraf PET que crea una imatge de la distribució del radiofàrmac dins de l’organisme.

Addicionalment, el tomògraf PET es combina també amb la tècnica TC que permet obtenir imatges detallades de l'estructura anatòmica, com ara òrgans i teixits. Això proporciona informació sobre la ubicació exacta de les àrees destacades per la PET.

La PET-TC ofereix:

  • Una millor resolució. Més precisió en la localització de les àrees amb activitat metabòlica anormal.
  • Més sensibilitat. Pot detectar menor quantitat de radiofàrmac.
  • Menor temps d’adquisició d’imatges en comparació amb la SPECT/TC, una altre prova diagnòstica de medicina nuclear.

Quins radiofàrmacs s’utilitzen?

Els radiofàrmacs utilitzats en PET tenen dianes específiques i proporcionen imatges més precises, el que permet un diagnòstic més exacte i una millor planificació del tractament.

El radiofàrmac més utilitzat és la 18F-FDG (fluorodesoxiglucosa) que reflecteix l'activitat metabòlica de les cèl·lules canceroses, ja que es concentra en zones amb un alt consum de glucosa. També hi ha una sèrie de radiofàrmacs que s'utilitzen per a diverses aplicacions clíniques en PET, com per exemple 68Ga-DOTA-Octreotida (DOTATOC) utilitzat en pacients amb tumors neuroendocrins per a la detecció i el seguiment de metàstasis hepàtiques i altres metàstasis, 18F-colina (fluorocolina)/ 18F-PSMA utilitzats principalment en la imatge del càncer de pròstata, 18F-flutemetamol/18F-florbetaben utilitzats per a la detecció de placa amiloide cerebral en pacients amb sospita de tenir la malaltia d'Alzheimer o altres trastorns neurodegeneratius.

Quan és necessari fer una PET-TC?

Una PET-TC es pot sol·licitar en diverses situacions clíniques per ajudar en el diagnòstic, la planificació del tractament i l'avaluació de la resposta al tractament. La decisió de realitzar una PET-TC dependrà de la situació clínica específica de cada pacient i de les indicacions dels professionals sanitaris que estan tractant el cas. No tots els pacients requereixen una PET-TC, i la seva utilització s'avalua de manera individualitzada en funció dels símptomes, els resultats d'altres proves i el quadre clínic global.

Per exemple, una de les aplicacions més comunes d'aquesta tècnica és que ajuda a determinar la millor teràpia en malalties oncològiques, ja que permet detectar tumors, determinar la seva extensió i avaluar la resposta al tractament. En malalties cardiovasculars permet avaluar el flux sanguini al cor i detectar problemes com les malalties de les artèries coronàries. En malalties neurològiques, com ara demències o epilèpsia, pot proporcionar informació sobre l'activitat metabòlica del cervell. En malalties inflamatòries pot ser útil en la detecció i seguiment de processos inflamatoris, com l'arteritis temporal o altres trastorns autoimmunitaris. En infeccions, pot ajudar a localitzar i caracteritzar infeccions en diverses parts del cos.

Com m’he de preparar per la prova?

La preparació per a la PET-TC pot variar segons el tipus específic d'examen i la condició mèdica que s'està avaluant. Tanmateix, algunes directrius generals són:

  1. Informar al metge/ssa sobre qualsevol afecció mèdica, al·lèrgia o medicament que es pren, en especial si es té diabetis.
  2. Si es té diabetis, assegurar-se de comunicar-ho i seguir les instruccions que el professional sanitari indiqui prèviament a la realització de la prova. A més, és necessari portar els medicaments per a la diabetis.
  3. Portar roba còmoda i evitar la roba amb cremalleres, botons o botons metàl·lics, ja que poden interferir amb la imatge. Tanmateix, s’ha de treure qualsevol objecte metàl·lic (joies, rellotges, monedes o objectes de metall).
  4. Beure molts líquids abans i després del procediment, ja que això ajuda a eliminar el radiofàrmac del sistema més ràpidament.
  5. És necessari estar en dejuni, excepte amb l’ús de radiofàrmacs PET poc habituals que el professional sanitari indicarà.
  6. Evitar la cafeïna, la nicotina i l'exercici intens durant almenys 24 hores abans del procediment, ja que poden afectar els resultats.
  7. Si s’està embarassada, se sospita o s'està en període de lactància, s’ha d’informar al professional mèdic o al personal d’infermeria de medicina nuclear abans del procediment, ja que alguns tipus d'imatges de medicina nuclear poden no ser recomanables.
  8. Arribar d'hora a la cita i deixar temps suficient per a qualsevol tràmit addicional que sigui necessari.
  9. Romandre al centre d'imatge després de la injecció per permetre l'absorció del radiofàrmac i realitzar la imatge en el moment òptim.
  10. Evitar el contacte estret amb embarassades o nens durant el temps que li indiqui el personal d’infermeria de medicina nuclear.

Com es realitza?

Els passos específics per la realització d’una prova PET poden variar segons el tipus de radiofàrmac i la indicació mèdica, però els passos generals són els següents:

  1. S’administra al pacient el radiofàrmac via intravenosa.
  2. El pacient espera dins les instal·lacions un temps determinat que li indicarà el personal d’infermeria per a què el radiofàrmac es distribueixi pel cos.
  3. Passat el temps d’espera el pacient es col·loca tombat i immòbil sobre una llitera que s’anirà desplaçant per realitzar primer una imatge TC i després la PET de la zona d'interès.
  4. En alguns tipus de PET-TC es demana al pacient que canviï de posició durant el procés per obtenir imatges d’altres zones del cos.
  5. Un cop finalitzada la prova, es pot demanar al pacient que esperi al servei mentre les imatges són revisades per l’especialista de medicina nuclear per comprovar que aquestes són vàlides.
  6. Després de l'examen, el radiofàrmac es desintegra de forma natural i s'elimina de l'organisme per l'orina i/o la femta. És aconsellable beure líquids per ajudar a eliminar el radiofàrmac del sistema més ràpidament.

A on es realitza la prova?

La PET-TC es realitza al servei de medicina nuclear dels centres mèdics.

És important tenir en compte que les imatges de PET-TC impliquen l'ús de materials radioactius i en conseqüència es segueixen estrictes procediments de seguretat per minimitzar l'exposició a la radiació dels pacients, els treballadors sanitaris i el públic en general.

Qui realitza la prova?

La PET-TC la realitzen professionals de la salut especialitzats en medicina nuclear. L'equip inclou:

  • Especialista en medicina nuclear. S'encarrega d'interpretar els resultats de l'exploració i determinar el millor tractament a partir de les imatges obtingudes.
  • Radiofarmacèutic/a. Responsable de la gestió del radiofàrmac.
  • Personal d'infermeria de medicina nuclear. Realitza la valoració prèvia del pacient i administra el radiofàrmac en funció de la prova indicada per l’especialista.
  • Tècnic superior en imatge per al diagnòstic. Responsable d’operar el tomògraf PET-TC i vetllar per la seguretat del pacient durant l'examen.
  • Enginyer/a biomèdic/a. S'encarrega de crear i supervisar les característiques de l’adquisició, reconstrucció i processament de les imatges.
  • Radiofísic/a. Especialista que assegura que el tomògraf PET-TC funciona correctament i que la dosi de radiació que s'administra al pacient és segura i adequada.

Tots els membres de l'equip són professionals formats que treballen de manera conjunta per garantir que l'examen es realitza amb seguretat i precisió, i que el pacient rebi la millor atenció possible.

Quant dura la prova?

La durada de la prova de PET-TC pot variar en funció del tipus d'examen que es realitzi. Alguns procediments poden trigar entre 1 i 3 hores.

Per exemple, una PET-TC de cos sencer amb 18F-FDG acostuma trigar 1 hora i 30 minuts a completar-se, dels quals el pacient només estarà 25 minuts dins la màquina.

És important arribar amb temps a la cita i seguir les instruccions de preparació proporcionades per l'equip sanitari per assegurar que l'examen es realitza de manera eficaç i precisa.

Quines sensacions tindré durant la prova?

La majoria dels pacients no experimenten cap molèstia durant la realització d’una PET-TC. Tanmateix, alguns poden experimentar algunes sensacions que poden incloure:

  • Malestar per la injecció. El pacient pot sentir una petita molèstia o dolor al lloc de l'injecció.
  • Calor o fred. Els pacients poden experimentar una sensació de calor o fred a mesura que s'absorbeix el radiofàrmac.
  • Nàusees. Alguns pacients poden experimentar nàusees lleus o un gust metàl·lic a la boca com a efecte secundari del radiofàrmac.
  • Ganes d'orinar. Els pacients poden sentir la necessitat d'orinar amb més freqüència a mesura que s'elimina el radiofàrmac del cos.
  • Claustrofòbia. En alguns casos, els pacients poden sentir claustrofòbia o sentir-se ansiosos durant l’obtenció de la imatge ja que cal romandre quiet en un espai reduït.

És important informar als membres de l'equip sanitari si s’experimenta alguna molèstia o efectes secundaris durant l’exploració. Aquests poden proporcionar informació i suport addicional per ajudar a fer que l'examen sigui el més còmode possible.

Quines complicacions poden haver-hi?

La PET-TC es considera una tècnica d'imatge segura i no invasiva. No obstant això, existeixen possibles complicacions associades a l'ús de radiofàrmacs:

  • Reacció al·lèrgica. En casos molt poc freqüents, els pacients poden experimentar una reacció al·lèrgica a la injecció de radiofàrmacs, que pot causar símptomes com ara urticària o picor. En cas d’administrar contrast iodat, les reaccions al·lèrgiques poden aparèixer de manera equivalent que quan es realitza una TC.
  • Exposició a la radiació. La dosis administrada en un procediment de PET és molt baixa i el risc d'efectes secundaris a llarg termini és generalment baix i no impedeix fer vida normal.
  • Embaràs i lactància. Les dones embarassades o en període de lactància han d'informar al seu metge/ssa abans de sotmetre's a una PET, ja que és desitjable disminuir tant com sigui possible la radiació que rebi el fetus o el nadó.

És important consultar qualsevol risc o preocupació potencial amb l’especialista abans de sotmetre's a una PET-TC. El professional podrà proporcionar informació addicional i ajudar a resoldre qualsevol dubte sobre el procediment.

Continguts relacionats

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Xavier Setoain Perego

Publicat: 23 febrer de 2024
Actualitzat: 23 febrer de 2024

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Notícies relacionades amb PET-TC