Què són les Cures Pal·liatives?

L'aparició de nous tractaments ha fet possible que moltes persones amb càncer es curin, o bé que, tot i tenir aquesta malaltia, visquin més temps. Aquest fet juntament amb l'envelliment de la població fa que cada vegada hi hagi més persones amb malalties oncològiques en tots els seus estats evolutius.

Avui dia es calcula que un 50% dels pacients amb càncer es cura i el 50% restant que no es cura, viu més. Segons dades de l'Observatori del Pla Director d'Oncologia de Catalunya cada any augmenta de forma acumulada un 1% la probabilitat de viure cinc anys amb un càncer avançat. Un temps de vida en què els pacients han de viure amb la malaltia, moltes vegades amb càncer avançat i altres amb una alta càrrega simptomàtica.

Les cures pal·liatives són totes aquelles que milloren la qualitat de vida d'un pacient que té una malaltia greu o que fa perillar la seva vida, com és el càncer. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) les defineix com una atenció integral que engloba tant els símptomes físics, com l'impacte psicosocial, emocional, socioeconòmic, familiar i espiritual del pacient. L'objectiu és reduir els símptomes, afavorir l'adaptació als símptomes persistents, avaluar la situació emocional davant la malaltia, coordinar l'atenció dels diferents professionals de la salut o analitzar com es viu la situació en l'entorn social i familiar.

És una atenció pal·liativa integral formada per un equip multidisciplinari (metges, infermeria, treballadors socials i psicòlegs) que atén el pacient en un moment específic del procés de la malaltia. Els pacients poden rebre cures pal·liatives a l'hospital, en una clínica ambulatòria, en una residència de cures a llarg termini o a casa sota la direcció d'un metge.

Quan són necessaris les cures pal·liatives?

És important entendre que no hi ha una dicotomia entre el que és tractament pal·liatiu i tractament curatiu, sinó que els dos tractaments s'han d'aplicar de manera conjunta (concomitant). No són excloents l'un de l'altre. Existeix evidència que la intervenció pal·liativa precoç no només millora els símptomes físics, sinó també l'impacte emocional, de manera que millora el tractament curatiu i les expectatives de supervivència. No es tracta de fer un tractament curatiu o pal·liatiu, sinó que tenen un pes específic en cada moment. En moments més silenciosos de la malaltia té més pes el tractament curatiu i en moments més avançats, el tractament pal·liatiu, però no són excloents.

Quan el tractament curatiu ja no és l'objectiu, l'atenció pal·liativa adquireix més protagonisme perquè ajuda tant als pacients com al seu entorn en aquesta etapa a:

• Preparar-se per als canvis físics a l'apropar-se el final de la vida.
• A enfrontar-se als diferents pensaments i problemes emocionals.
• Proveir el suport als familiars.

El procés del final de vida és una experiència vital, en particular i individual per a cada persona i és important que el pacient i la seva família mai se sentin abandonats.