Història natural del Càncer

La descripció de l'evolució d'una malaltia acostuma a abordar-se des d'una perspectiva molt general, de manera que, sovint, costa personalitzar en un cas concret. Des d'un punt de vista tècnic aquesta evolució es coneix com la "història natural" d'una malaltia. En el cas del càncer, més que d'una evolució lineal és més raonable parlar de fases i cruïlles. Les cruïlles són punts crítics en l'evolució de la malaltia en què les alternatives o les conseqüències són molt diferents.

D'una manera general es poden identificar aquestes fases en l'evolució de la malaltia:

• Període pre-clínic (sense símptomes). El càncer es desenvolupa en silenci durant un temps molt variable (depenent de la persona o del tipus de tumor). Els programes de cribratge se centren especialment en aquesta fase de la malaltia. Alguns tipus de tumor mai presentaran manifestacions clíniques i el pacient morirà "amb el càncer", però no a "causa del càncer". En casos com el càncer de tiroide o el càncer de pròstata, tot i l'increment en el diagnòstic d'aquest tipus de càncer, no s'ha detectat un increment de la mortalitat.
• Període simptomàtic, abans del diagnòstic. El període des de l'inici dels símptomes fins al diagnòstic acostuma a ser molt variable. La situació del tumor pot facilitar una identificació precoç o, per contra, retardar el diagnòstic per l'absència de símptomes específics.
• Diagnòstic. El procediment diagnòstic pot ser més o menys complex. En alguns casos es requereixen múltiples exploracions per identificar el tumor i aclarir l’estadiatge. L'estadiatge és una cruïlla important perquè d'aquest procés depèn l'elecció del tipus de tractament més adequat.
• Fase de tractament. En general, es tracta d'una fase molt estandarditzada del procés evolutiu del càncer, però subjecta a les possibles crisis o complicacions relacionades amb el propi tractament o per l'evolució de la malaltia.
• Fase de control. Després del tractament inicial sol seguir una fase més o menys estable de seguiment. Les "crisi" poden manifestar-se a través de les recaigudes (noves manifestacions del càncer) o per complicacions del tractament. Després de la fase de control, la cruïlla presenta diversos camins: curació o cures pal·liatives.
• Supervivència a llarg termini. Els pacients que superen la fase de control, tot i que es consideren tècnicament curats pel que fa al càncer del que han estat tractats, constitueixen una nova forma de malaltia crònica. Els supervivents d'un càncer han de fer front a les seqüeles del tractament, a les complicacions a llarg termini d'aquestes seqüeles i al risc d'un segon tumor.
• Cures pal·liatives. El tractament actiu del càncer sempre es combina amb cures pal·liativees són més intensius en les fases avançades de la malaltia.

La història natural del càncer es caracteritza per llargs períodes més o menys estables, amb algunes crisis intercurrents, i amb unes fases del final de la vida de setmanes o mesos.