A quantes persones afecta el Càncer?

La incidència de càncer en una població, definida geogràficament, es pot conèixer gràcies a l'existència de registres que tenen com a objectiu identificar i comptabilitzar tots els nous casos de càncer que es diagnostiquen en aquesta àrea. Aquests registres també són imprescindibles per determinar la supervivència dels pacients a nivell poblacional i per conèixer la prevalença.

El 2012, s'estima que es van produir 14,1 milions de nous casos de càncer i 8,2 milions de morts per càncer a tot el món (Globocan, OMS).

El càncer de pulmó és la principal causa de mort per càncer entre els homes, tant en els països desenvolupats com en vies de desenvolupament, i ha superat el càncer de mama com la principal causa de mort per càncer entre les dones en els països més desenvolupats. El càncer de mama segueix sent la principal causa de mort entre les dones en els països menys desenvolupats.

A Espanya, segons les dades publicades recentment per REDECAN el nombre total de nous casos de càncer el 2015 va ser de 247.771 (148.827 en homes i 98.944 en dones). Els tipus de càncer més diagnosticats l'any van ser el càncer colorectal (41.441 casos), el de pròstata (33.370 casos), el càncer de pulmó (28.347 casos), el càncer de mama (27.747 casos) i el de bufeta (21.093 casos ).

Els cinc tumors més diagnosticats en homes a Espanya l'any 2015 van ser el de pròstata (33.370 casos), el càncer colorectal (24.764 casos), el càncer de pulmó (22.430), el de bufeta (17.439) i el d'estómac (5.150 casos). En dones els cinc tumors més diagnosticats són el càncer de mama (27.747), el càncer colorectal (16.677), el de coll uterí (6.160), el càncer de pulmó (5.917) i el de bufeta (3.654).

La prevalença és el nombre o la proporció de la població amb una malaltia determinada durant un període o en un moment concret. La definició de prevalença que se sol utilitzar és el nombre de pacients diagnosticats amb un tipus concret de tumor que continuen vius a l'any, als tres o als cinc anys del diagnòstic. La prevalença inclou, per tant, els pacients amb diagnòstic recent, però també els pacients diagnosticats en el passat.

La prevalença es troba determinada per la supervivència, és a dir la prevalença és més elevada en els tumors amb major supervivència; per exemple, el càncer de pulmó és un tumor molt freqüent, però per la seva alta mortalitat la seva prevalença als 5 anys és relativament baixa. No obstant això, la prevalença del càncer de mama i el càncer de pròstata és molt alta ja que la seva incidència i la seva supervivència són elevades.

La supervivència dels pacients és el principal indicador de l'efectivitat del sistema assistencial en el control del càncer. Encara que de forma habitual es presenta com la proporció de casos que sobreviu cinc anys des del moment del diagnòstic, en molts tipus de càncer també és útil conèixer la supervivència a un i tres anys, sobretot en els d'alta letalitat.

Aquest indicador està molt influenciat per l'estadi del càncer en el moment del diagnòstic i el grau d'efectivitat dels tractaments. La supervivència varia en funció del tipus de càncer, arribant al 87% en càncer de pròstata i càncer de mama, el 56% en càncer de còlon i recte i en el càncer de pulmó a l'11% en homes i 19% en dones.

Segons l'Institut Nacional d'Epidemiologia, entre els anys 2003-2012 la mortalitat per tumors es va reduir un 1,32% a l'any, tot i que es va experimentar un augment global de la incidència.