- Què és?
- Genètica del Càncer
- Història natural
- Impacte del Càncer
- Tipus de Càncer
- Causes i factors de risc
- Prevenció
- Signes i símptomes
- Tractament
- Hàbits saludables
- Quimioteràpia
- Radioteràpia
- Hormonoteràpia
- Immunoteràpia
- Teràpies dirigides o diana
- Evolució de la malaltia
- Cures pal·liatives
Efectes adversos de la Quimioteràpia
La quimioteràpia es distribueix per tot l'organisme pel que els efectes secundaris poden afectar tot el cos i no només on està localitzat el tumor. Els efectes varien en funció del tipus de quimioteràpia i del pacient. La majoria dels efectes secundaris desapareixen de forma gradual en finalitzar el tractament, encara que en ocasions poden produir danys permanents.
Febre
Pot aparèixer com a efecte secundari directe dels fàrmacs administrats. En general, apareix en les primeres hores després de la seva administració i desapareix de manera ràpida. També pot estar associada a una infecció produïda per la baixada de defenses (immunosupressió) que provoca el propi tractament i que requereix un tractament antibiòtic.
Si durant el tractament apareix febre per sobre dels 38º C, sobretot si s'acompanya de tos amb expectoració purulenta, fatiga, dolor o hemorràgia en orinar, inflamació de la zona del catèter o qualsevol altre símptoma associat, s'ha de consultar d'urgència amb l'equip sanitari.
Inflamació de les mucoses (mucositis)
Consisteix en una inflamació de la mucosa que pot generar nafres o úlceres doloroses. La localització més freqüent és en la mucosa de la boca, sobretot, en els llavis, la llengua, el paladar i la gola. Tot i que pot afectar altres mucoses com l'anal, la vulvar o la vaginal.
Si apareix dolor o s'observen canvis en la boca durant el tractament del càncer és important parlar amb l'equip de salut.
Recomanacions:
- Utilitzar raspallets de dents amb fils suaus i pasta de dents amb alt contingut en fluor.
- Mantenir una bona higiene bucal. Realitzar glopeigs amb una solució de bicarbonat, aigua amb sal, aigua de farigola o un col·lutori que no contingui alcohol.
- Hidratar els llavis amb crema de llavis o cacau.
- Beure petits glops d'aigua durant el dia.
- Prendre, preferentment, aliments tous, freds o a temperatura ambient.
Evitar:
- Prendre aliments secs i irritants (pebre, cítrics ...).
- Utilitzar sedes o raspalls interdentals.
- Fumar i les begudes irritants com l'alcohol o cafè.
- Neteges bucals i extraccions dentals.
Nàusees i vòmits
Són els efectes secundaris més comuns i poden aparèixer fins i tot malgrat el tractament farmacològic preventiu. Cal tenir en compte que cada quimioteràpia és específica per a cada pacient i que la freqüència i intensitat d'aquests símptomes depenen del tractament i de la sensibilitat individual de cada pacient.
En aquest sentit, l'equip de salut, abans del seu inici, informa sobre la possibilitat de l'aparició d'aquests efectes secundaris i els fàrmacs més adequats per a la seva prevenció. A més dels fàrmacs que impedeixen el vòmit i la nàusea (antiemètics), pot ser d'utilitat emprar ansiolítics i tècniques de relaxació que ajudin a reduir el nivell general d'ansietat.
Recomanacions:
- Menjar en un ambient tranquil i agradable.
- Repartir el menjar en petites quantitats, 5-6 vegades al dia.
- Prendre aliments de fàcil digestió, amb textura tova, sabor suau i de preparació senzilla com el iogurt, el formatge fresc, el flam, la crema, les quallades, el sorbet de fruites, gelat, gelatina, torrades, galetes, entrepans, truita francesa o ou dur, pollastre, pasta, patata cuita o puré.
- Els aliments salats s’acostumen a tolerar millor.
- Prendre a l'inici del dia aliments secs com galetes o torrades.
- És aconsellable que els àpats estiguin a temperatura ambient o frescos, ja que els calents poden afavorir l'aparició de nàusees.
- Beure líquids fora dels àpats per evitar la sensació de plenitud.
- Ingerir begudes que estiguin a temperatura ambient o freda, a petits glops.
- Descansar després de cada àpat, preferiblement assegut, almenys durant una hora.
- Preparar plats amb antelació i congelar-los envasats de manera individual, per tenir recursos aquells dies en què no es tinguin ganes de cuinar o que molestin les olors.
Evitar:
- Cuinar o preparar menjars amb nàusees.
- Aliments amb olors forts i penetrants.
- Aliments àcids, picants o molt condimentats.
- Menjars rics en greixos (fregits, salses, formatges grassos, llet sencera ...) ja que dificulten la digestió.
- Roba que premi l'estómac.
- Estirar-se després de dinar.
Diarrea
Quan la quimioteràpia afecta les cèl·lules que recobreixen l'intestí, el seu funcionament es pot veure alterat. Com a conseqüència, l'intestí perd la capacitat d'absorbir l'aigua i els diferents nutrients, el que dona lloc a la diarrea. L'equip sanitari prescriu fàrmacs que prevenen l'aparició de diarrea o la interrompen el més aviat possible. Seguir una dieta astringent basada en aliments baixos en fibra com l'arròs o el peix bullit, la poma rostida, etc., ingerir de manera lenta els líquids, evitar lactis i derivats, eliminar begudes irritants, com el cafè o l'alcohol, poden ajudar a controlar aquest símptoma. De vegades, la diarrea pot ser important tant per la seva durada com pel nombre de deposicions al dia. En aquests casos, per evitar la deshidratació, cal contactar amb l'equip sanitari perquè prescrigui el tractament més adequat.
Recomanacions:
- En les primeres hores després de l'inici de la diarrea és preferible realitzar una dieta absoluta (no menjar) perquè l'intestí descansi.
- Passades 2-3h començar a introduir líquids progressivament i a petits glops: líquids com aigua, infusions (camamilla, til·la, poliol), sucs (poma, pastanaga) sense polpa i amb poc sucre, aigua d'arròs o pastanaga, begudes isotòniques tipus Aquarius®.
- Substituir la llet de vaca per llet sense lactosa o llet d'arròs.
- Quan la diarrea comença a desaparèixer, introduir aliments en petites quantitats, sense greix i fàcils de digerir (arròs bullit, arròs amb pastanaga, puré de patata, carn blanca o peix blanc a la planxa o bullit, pernil cuit, puré de poma, poma ratllada rovellada o codony).
- Preparar els aliments cuits, al vapor o a la planxa.
- Menjar freqüentment i en petites quantitats.
- Consumir aliments rics en potassi (plàtan madur, préssec en almívar, albercocs ...).
Evitar:
- Fregits i guisats, condiments irritants (pebre, pebre vermell, nou moscada) carns vermelles, suc de taronja o fruites àcides.
- Aliments que produeixin flatulències (col, coliflor, bròquil, pebrots, ceba crua) i verdures, llegums o hortalisses crues.
- Cafè, xocolata i begudes alcohòliques.
- Aliments grassos (alvocat, olives, productes de pastisseria industrial).
-
No s'han de prendre antidiarreics sense consultar prèviament amb l'equip de salut.
Restrenyiment
Es parla de restrenyiment quan la defecació passa menys de 2 vegades per setmana i la consistència de la femta s'altera, presenta duresa i causa dolor en expulsar-la. Es tracta de la complicació intestinal més freqüent en els pacients amb càncer i afecta fins al 40% quan la malaltia està avançada i al 90% quan hi ha consum de morfina, codeïna i tebaïna (opiacis) per calmar el dolor o la tos. En ocasions, el restrenyiment pot indicar un problema més greu que requereix més proves, per la qual cosa s'aconsella parlar amb l'equip de salut sobre qualsevol símptoma de restrenyiment o canvis que es puguin experimentar.
Recomanacions:
- Augmentar la ingesta habitual de líquids.
- Augmentar el consum d'aliments rics en fibra (com pa o cereals integrals, fruites, verdures, llegums).
- Estimular la motilitat intestinal:
- Prendre en dejú una cullerada d'oli d'oliva, un got d'aigua tèbia, una infusió de menta poliol, camamilla, melissa o un suc de taronja sense colar, un cafè o 2-3 prunes.
- Ingerir líquids freds (aigua o sucs) seguit de líquids calents (cafè amb llet o infusions). La ingesta de llet i de cítrics.
- Prendre suplements de fibra que no fermentin, com les llavors de lli.
- Fer exercici suau i de manera regular, com caminar 30 minuts al dia.
- Intentar mantenir un horari fix per anar al bany per educar l'intestí.
- Mantenir una posició que afavoreixi l'esforç de la paret abdominal i intentar relaxar-se.
- Realitzar suaus massatges a l'abdomen seguint les agulles del rellotge.
Evitar:
- Els condiments forts i picants (pebre i bitxo).
- Aliments rics en tanins (codony, te, vi negre i poma).
- Posposar el moment de la defecació.
- No prendre laxants, supositoris o ènemes sense consultar prèviament amb l'equip de salut.
Pèrdua de gana o anorèxia
És la sensació de no tenir gana ni ganes de menjar i/o provar cap aliment.
Recomanacions:
- Menjar petites quantitats i un mínim de 4 o 5 vegades al dia.
- Enriquir els plats amb la finalitat d'aportar el màxim de nutrients:
- Sopes i purés: formatge en porcions, ou dur picat, crostons, tacs de pernil, fruits secs, nata, mantega, llet en pols, farina de civada o oli.
- Verdures: oli d'oliva cru, salsa beixamel, maionesa, sofregit de pernil, fruits secs.
- Arrossos: salsa de tomàquet, rovell d'ou, sofregit de pernil serrà, alls o ceba.
- Pastes: salsa de nata o de tomàquet, formatge parmesà, bacó o mantega.
- Postres: sucre, mel, melmelada, nata, xocolata, llet en pols o condensada, fruits secs, iogurt amb compota o batuts.
- Preparar menjars vistosos i agradables a la vista.
- Aprofitar les hores del dia en què més gana es té com l'esmorzar, per fer una ingesta més completa.
- Tractar de menjar en un ambient que sigui agradable.
Evitar:
- Evitar menjars pesats, grassos o fregits i que provoquen gasos.
- Evitar les olors que resulten repugnants o molestes mentre es menja.
Boca seca (xerostomia)
Es produeix quan les glàndules salivals no produeixen suficient saliva. És una sensació subjectiva. Atès que la saliva és necessària per mastegar, empassar, assaborir i parlar, aquestes activitats poden ser més difícils amb sequedat a la boca.
Recomanacions:
- Extremar la higiene bucal. Utilitzar raspallets de dents amb fils suaus i pastes de dents amb alt contingut en fluor.
- Realitzar glopeigs amb solució de bicarbonat, aigua amb sal, aigua de farigola o un col·lutori que no contingui alcohol.
- Ingerir petites quantitats de líquid freqüentment (sucs de fruita àcides, infusions amb llimona, aigua amb essències, begudes bicarbonatades).
- Per estimular la salivació o per humitejar la boca, mastegar trossos de fruites (pinya), xuclar glaçons de gel, caramels o xiclets amb xilitol sense sucre.
- Prendre aliments tous triturats en brous o salses: flam, crema, gelat, iogurt, sopes, guisats, sucs, fruita en almívar o compota.
- Amanir amb llimona o vinagre.
- Els hidratants bucals (saliva artificial) poden ser un substitut beneficiós.
Evitar:
- Aliments secs i fibrosos (fruits secs, galetes, torrades, carns o peix a la planxa o graella ...), oliosos i espessos que requereixen grans quantitats de saliva per mastegar i empassar.
- Aliments molt condimentats i salats.
- Alcohol i les col·lutoris alcohòlics.
Alteracions del gust (disgèusia)
És la modificació del gust de determinats aliments. Es pot notar disminució de gust d'alguns menjars, o bé percebre un gust metàl·lic o amarg (sobretot amb els aliments rics en proteïnes, com la carn i el peix). Els canvis en el gust poden produir pèrdua de la gana, disminució del pes i aversió al menjar. S'ha d'informar a l'equip de salut si s'experimenten canvis en el gust que afecten la capacitat de menjar.
Recomanacions:
- Preparar menjars amb bon aspecte i olor agradable.
- Realitzar glopeigs abans de menjar.
- Acostuma a tolerar-se millor el pollastre, el gall dindi o els ous que la carn vermella, ja que tenen una olor menys intens.
- En cas de tenir sabor metàl·lic, substituir els coberts habituals per uns de plàstic.
- Emprar espècies o condiments suaus en la preparació dels àpats.
- Servir el menjar a temperatura ambient (desprèn menys olor).
Evitar:
- Els aliments amb olors penetrants i forts com les cols i el peix blau.
- Les olors ambientals i els llocs on es cuina.
Alteracions de la medul·la òssia
La medul·la òssia és un teixit que es troba situat a l'interior de determinats ossos i s'encarrega de produir les cèl·lules de la sang com els glòbuls vermells, els leucòcits i les plaquetes. Aquestes cèl·lules es divideixen de forma ràpida el que les fa molt sensibles a l'efecte de la quimioteràpia. La pèrdua de cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells i blancs) és especialment important, ja que té un impacte en els mecanismes d’immunoprotecció o en el transport d'oxigen.
Baixada de defenses (neutropènia). És la disminució dels glòbuls blancs a la sang, que pot afavorir l'aparició d'infeccions que es manifesten amb febre.
Recomanacions:
- Incorporar rutines d'higiene, hidratació i protecció solar tant corporal com facial, ja que la pell sol ser més sensible i vulnerable a les infeccions.
- Rentar-se les mans abans de manipular aliments o després d'anar al bany.
- Mantenir les ungles netes i curtes.
- Canviar el raspallet de dents com a mínim cada 3 mesos.
Evitar:
- Compartir estris de menjar, beguda i higiene personal.
- El contacte amb els excrements d'animals de companyia.
- Posar-se vacunes sense abans consultar amb l’equip mèdic.
- En la mesura que es pugui, evitar el contacte directe amb persones que estiguin passant per un procés contagiós (grip, xarampió ...).
Baixada de glòbuls vermells (anèmia). És la disminució dels valors d'hemoglobina i hematòcrit en sang que es manifesta amb sensació de cansament, debilitat o fatiga intensa.
Recomanacions:
- Mantenir una vida tranquil·la i evitar situacions estressants o que requereixin esforç físic important.
- Procurar un descans adequat i un somni reparador a la nit.
- Realitzar una mica d'activitat física durant el dia, en la mesura que es pugui i sense que suposi un sobreesforç.
Baixada de plaquetes (plaquetopènia). És la disminució del nombre de plaquetes en sang. Pot provocar l'aparició d'hematomes i hemorràgies.
Recomanacions:
- Anar amb compte en manipular objectes punxants o tallants.
- Utilitzar afaitadora elèctrica.
- Rentar-se les dents amb raspallet de fils suaus i utilitzar bàlsam o cacau de llavis per evitar esquerdes/sequedat.
Evitar:
- Ceres i fulles d'afaitar.
- Traumatismes i ferides. Utilitzar sabates tancades per evitar caigudes.
- El restrenyiment.
Es recomana posar-se en contacte amb l’equip de salut si apareix un sagnat que no s'atura, una menstruació més abundant del normal o canvis com mal de cap o alteració de la vista. També s’aconsella anar a urgències quan la temperatura corporal superi els 38º i/o s'acompanyi de calfreds o tremolors. No prendre cap medicació per baixar la temperatura abans d'acudir a urgències.
Caiguda del cabell (alopècia)
Es produeix per l'acció dels diferents fàrmacs sobre el fol·licle pilós que provoquen la seva destrucció i, per tant, la pèrdua del cabell. És un efecte secundari que no apareix sempre, ja que depèn del tipus de medicament empleat. Hi ha la possibilitat que la caiguda de pèl sigui generalitzada, és a dir, que a més d'afectar el cuir cabellut ho faci a altres parts del cos, com les aixelles, els braços, les cames, les celles, les pestanyes, etc. La caiguda es produeix a les 2-3 setmanes d'haver iniciat el tractament i és reversible. Quan el cabell cau, pot produir molèsties en el cuir cabellut a causa d'un procés inflamatori. Als 2-3 mesos de finalitzar el tractament el cabell torna a créixer. Inicialment més fi i amb característiques diferents a l’original (diferències en color, més arrissat o més llis ...). Aquests canvis en el nou cabell poden ser temporals o definitius.
Recomanacions:
- Cura del cabell. Utilitza xampús i raspall de fils suaus. Si es fan servir tints, que siguin sense amoníac. És recomanable fer una prova de reacció al tint prèviament.
- Protegir i cuidar el cuir cabellut. Utilitza protecció solar i barret o mocador per protegir-se del sol. Hidratar el cuir cabellut.
- En cas que sigui necessari, es pot tallar o rasurar el pèl. Si és així, fer-ho amb maquineta elèctrica per evitar talls a la pell.
Evitar:
- Tractaments agressius per als cabells.
- Assecador.
Alteracions en pell i ungles
Picor (pruïja), enrogiment (eritema), sequedat i descamació. Són símptomes, en general, de poca importància, però que han de ser vigilats. Si apareix picor sobtada o intensa a la pell, erupcions, faves o dificultat per respirar, pot significar una reacció al·lèrgica que requereix una atenció immediata. Pot aparèixer fotosensibilitat cutània, és a dir, una major sensibilitat de la pell a la llum solar, sent més vulnerable a cremades pel sol i canvis en la tonalitat de la pell com taques solars. Les ungles poden tornar-se de coloració fosca, trencar-se amb facilitat i aparèixer bandes verticals en elles.
Recomanacions:
- Informar a l'equip de salut de l'aparició d'alteracions a la pell i les ungles.
- Utilitzar crema de protecció solar factor 50 i aplicar-la cada 2-3 hores si es roman a l'aire lliure.
- Protegir amb barrets i evitar l'exposició directa al sol entre les 12h i les 16h.
- Utilitza sabons neutres (tipus syndet o PH fisiològic) i aigua tèbia a la dutxa.
- Hidratar-se la pell. Fer servir cremes hidratants sense perfums ni conservants i hipoalèrgiques després de la dutxa.
- Evitar productes que irritin la pell com sabons, cremes i detergents forts o perfumats. No fer servir exfoliants o productes que raspin la pell.
- Utilitzar calçat còmode i mitjons/mitges no estrets.
- Utilitzar roba còmoda, no ajustada i de teixits naturals.
Alteracions neurològiques
Certs fàrmacs poden produir una alteració de la sensibilitat, generalment a les extremitats. Es descriu com uns formiguejos al palmell i dits de les mans i a la planta i els dits dels peus, que poden arribar a ser dolorosos. Poden aparèixer a les setmanes de l'inici del tractament. Segons la intensitat i/o tolerància, poden suposar la suspensió del tractament. Aquests símptomes presenten una millora lenta i progressiva després del cessament o finalització de la quimioteràpia.
Recomanacions:
- Protegir les mans i els peus de temperatures extremes (guants i mitjons).
- Utilitzar aigua tèbia tant per dutxar-se o rentar-se les mans com per rentar els plats.
- Utilitzar roba ampla i calçat còmode.
- Evitar prendre begudes fredes o amb glaçons de gel i gelats.
Alteracions de la fertilitat i disfuncions sexuals
En la dona la quimioteràpia pot afectar el funcionament de l'ovari i produir menys hormones sexuals femenines que habitualment. Això pot provocar una sèrie de símptomes semblants als de la menopausa:
- Irregularitats o desaparició de la regla (amenorrea).
- Sequedat de la vagina per disminució en el lubricat, el que dificulta les relacions sexuals, pèrdua d'elasticitat de la vagina.
- Sufocacions.
- Insomni i irritabilitat.
- Dolor a la zona genital o en altres parts del cos.
- Pèrdua de la gana sexual.
- Major risc de patir infeccions urinàries.
Recomanacions:
- Si es desitja tenir fills, es poden preservar els òvuls per usar-los després d'acabar el tractament.
- La major part dels símptomes locals poden millorar si es fan servir lubricants abans de tenir una relació sexual.
- Utilitzar de forma habitual hidratants vaginals.
- Parlar de manera oberta i honesta amb la parella.
Càncer i embaràs
No és una situació infreqüent i, avui dia, hi ha pacients embarassades tractades d'un càncer. La cirurgia és una dels principals tractaments i l'anestèsia no suposa un risc per al fetus. En el cas que la pacient hagi de ser tractada amb quimioteràpia, aquesta es pot administrar en el segon i tercer trimestre de l'embaràs sense incrementar el risc de malformacions en el fetus. Quan es necessita de quimioteràpia després de la cirurgia, la seva administració es retarda fins al segon trimestre de l'embaràs. En cas que la pacient estigui en el tercer trimestre de gestació, s'indueix el part unes setmanes abans de la data prevista per a no endarrerir l'inici de la quimioteràpia.
En l'home la quimioteràpia pot provocar alteracions relacionades amb la disminució en la producció d'espermatozoides. En alguns casos pot produir esterilitat, temporal o permanent, pèrdua de la gana sexual i disfunció erèctil.
Recomanacions:
- Si es volen tenir fills, hi ha formes de conservar l'esperma per usar-lo en el futur.
- Parlar de manera oberta i honesta amb la parella.
- En el cas de tenir les plaquetes baixes (plaquetopènia), s'ha de consultar amb l'equip mèdic si es poden mantenir relacions sexuals.
Informació documentada per:
Publicat: 12 novembre de 2018
Actualitzat: 20 novembre de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Notícies relacionades amb Càncer
28 novembre de 2024
Com afecta la quimioteràpia al cor?
26 setembre de 2024