Què és el Mieloma Múltiple?
El mieloma múltiple és un tipus de càncer de sang que afecta la medul·la òssia. És una malaltia relativament freqüent, ja que suposa el 10-15% de tots els càncers hematològics. Tot i que es considera una malaltia, en general, incurable, és una de les àrees on més s'han desenvolupat nous fàrmacs per millorar la qualitat de vida dels pacients i cronificar la malaltia.
El Mieloma Múltiple en primera persona
El mieloma és una de les malalties on més s'han desenvolupat nous fàrmacs que han ajudat, tant a millorar la qualitat de vida dels pacients, a obtenir millors respostes i a perllongar clarament la seva supervivència.
Hi ha moltes eines amb les que treballar contra aquesta malaltia, però són complexes i no són definitives, però t’ajuden a seguir vivint.
El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la sang que està situat a la medul·la òssia on es troben les cèl·lules plasmàtiques (tipus de glòbuls blancs) encarregades de produir, normalment, les proteïnes anomenades anticossos. Aquestes proteïnes ajuden a combatre malalties infeccioses. En el mieloma múltiple les cèl·lules plasmàtiques realitzen un procés de creixement anormal i formen tumors en zones dels ossos.
¿Què és la medul·la òssia?
La malaltia en el mieloma múltiple es localitza a la medul·la òssia. La medul·la òssia és el teixit esponjós i tou que es troba dintre dels ossos llargs i plans del cos com el maluc, l’estern, les costelles i el crani. Està formada per cèl·lules immadures, conegudes com cèl·lules mare hematopoètiques o progenitors hematopoètics, que tenen la capacitat d’auto regenerar-se, és a dir, de produir més cèl·lules mare i dividir-se per a crear diferents cèl·lules en el torrent sanguini (hematopoesi): glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes.
Les cèl·lules sanguínies produïdes per les cèl·lules mare hematopoètiques són:
- Glòbuls rojos (hematies). Cèl·lules encarregades de transportar l’oxigen dels pulmons als teixits de l’organisme, d’eliminar el diòxid de carboni dels teixits i d’expulsar-lo mitjançant la respiració.
- Glòbuls blancs (leucòcits). Cèl·lules encarregades de defensar l’organisme enfront a agents externs com les bactèries, els virus o agents interns i les cèl·lules cancerígenes. Hi ha diferents tipus de leucòcits, cadascun amb una funció determinada: neutròfils, eosinòfils, monòcits, basòfils i limfòcits.
- Plaquetes. Són cèl·lules agregades encarregades de controlar i prevenir els sagnats.
A nivell ossi, les cèl·lules del mieloma poden disminuir la producció de calci i deteriorar l’os (osteoporosi); augmentar el calci en sang (hipercalièmia) o provocar lesions localitzades similars a petits orificis (lesions lítiques).
En alguns pacients, la malaltia surt de la medul·la òssia i provoca tumors (plasmocitomes) en l’os o es disseminen per la sang. Existeixen altres casos, poc freqüents, en els quals les cèl·lules plasmàtiques surten i circulen per la sang. A aquesta malaltia se l’anomena leucèmia de cèl·lules plasmàtiques i és la forma més agressiva de la malaltia.
Els anticossos
Els anticossos, també coneguts com immunoglobulines, són proteïnes que circulen per la sang i que el sistema immunològic activa per a lluitar contra els antígens (bactèries, virus o al·lèrgens). Existeixen diferents anticossos per a cada antigen, és a dir, l’anticòs d’una malaltia és diferent al d’un altre.
En les malalties autoimmunes l’organisme crea anticossos que ataquen el seu propi teixit perquè identifica als òrgans sans com agents estranys.
Existeixen cinc tipus d’anticossos:
- Immunoglobulina A (IgA). És un dels principals anticossos. Es troba en concentracions elevades en les mucoses de les parets internes de les vies respiratòries i del tracte gastrointestinal, i també en la saliva i les llàgrimes.
- Immunoglobulina G (IgG). És l’anticòs més abundant en els líquids corporals i protegeix contra les bactèries i les infeccions virals.
- Immunoglobulina M (IgM). Es troba, principalment, en la sang i en el líquid limfàtic. És el primer anticòs que el cos genera per a combatre una infecció.
- Immunoglobulina E (IgE). S’associa a les reaccions al·lèrgiques o infeccions parasitàries i es troba en els pulmons, la pell i les membranes mucoses.
- Immunoglobulina D (IgD). Existeix en petites quantitats en la sang i és l’anticòs del que menys coneixement es té en quant a la seva funció biològica.
Tipus de Mieloma Múltiple
Existeixen diferents subtipus de mielomes basats en els tipus d’immunoglobulina o proteïna produïdes per les cèl·lules del mieloma.
Normalment, les immunoglobulines tenen diferents funcions en l’organisme. Cada immunoglobulina té dues cadenes pesades i dues cadenes lleugeres. Hi ha 5 tipus de cadenes pesades i dos tipus de cadenes lleugeres. La tipificació del mieloma múltiple es realitza amb una prova denominada immunofixació, a través d’una anàlisi de sang i orina que identifica tant les cadenes pesades (IgG, IgA, etc.) com les cadenes lleugeres (kappa o lambda).
La majoria dels pacients, al voltant del 65%, presenten tipus IgG amb cadenes lleugeres kappa o lambda, i el següent tipus és IgA seguit del de cadenes lleugeres. Els mielomes IgD, IgE i IgM són bastant rars.
A quantes persones afecta el Mieloma Múltiple?
El mieloma múltiple suposa el 10% dels càncers de la medul·la òssia. El mieloma és el segon càncer més comú de la sang i afecta a milers de persones a tot el món. L’edat més comuna d’inici és entre els 65 i 70 anys. El mieloma múltiple és, lleugerament, més freqüent en homes que en dones. Els afroamericans tenen el risc més alt de patir la malaltia, mentre que els asiàtics tenen un risc més baix.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.