Tractament del Mieloma Múltiple
És important que els pacients comprenguin la informació que els aporta l’equip mèdic per poder analitzar i valorar amb exactitud les opcions de tractament que millor s’adapten a la seva vida quotidiana, edat i feina.
Alimentació sana i equilibrada. Repartida en quatre àpats al dia. S’aconsella cuinar els aliments de forma senzilla: vapor, forn, planxa... i evitar els fregits i els menjars molt condimentats.
Hidratar-se bé. Beure almenys 1,5-2 litres líquid (aigua, sucs, infusions....) cada dia
Evitar el consumo de alcohol.
Realitzar exercici suau diàriament, si és possible, a l’aire lliure
Realitzar activitats d’oci, si pot ser, acompanyat d’amics o família.
Tenir una actitud positiva ajuda a suportar millor el procés.
Les tècniques de relaxació solen ser útils per a mantenir-se estable emocionalment durant el procés de la malaltia. Intentar no preocupar-se en excés, perquè l’estrès i l’ansietat no ajuden en el procés.
Fins fa pocs anys els tractaments per a controlar el mieloma eren la quimioteràpia, els esteroides (glucocorticoides), les teràpies amb dosis altes i el trasplantament autòleg (amb les pròpies cèl·lules mare de medul·la òssia). Des de fa uns anys s’han introduït nous tractaments que estan desplaçant la quimioteràpia, o bé incorporant-se a ella. Aquests medicaments inclouen la talidomida i els seus derivats com la lenalidomida i la pomalidomida.
La introducció del bortezomib és un avanç molt important en el tractament del mieloma, amb una nova família de fàrmacs anomenada inhibidors de la proteosoma, que funciona de manera diferent a la talidomida.
També existeixen nous fàrmacs d’aquesta família com el carfilzomib i l’ixazomib. Cada vegada més hi ha nous fàrmacs per a aquesta malaltia, incloent anticossos monoclonals contra les cèl·lules malignes, que es van incorporant en les diferents etapes de la malaltia.
El trasplantament autòleg de cèl·lules mare és part del tractament inicial en la majoria dels pacients amb mieloma múltiple menors de 65-70 anys. En aquest tipus de trasplantament les cèl·lules s’obtenen del propi pacient.
En aquest procediment el pacient rep varis cicles de tractament d’una combinació de fàrmacs per a reduir el major nombre possible de cèl·lules malignes i poder seleccionar i extreure les cèl·lules mare. Després, s’administren dosis molt altes de quimioteràpia i, via intravenosa s’infonen les cèl·lules mare del propi pacient, que s’han guardat prèviament.
Durant el període entre la infusió de les cèl·lules i la recuperació de la medul·la òssia, poden requerir-se transfusions i antibiòtics per evitar complicacions fins assolir de nou xifres normals en la sang.
Finalment, es realitza una avaluació de la malaltia per a veure quin grau de resposta s’ha assolit i si procedeix algun tractament addicional després del trasplantament.
Tot i que existeixen d’altres tractaments per a tractar el mieloma múltiple, la quimioteràpia és un dels més freqüents. S’administra generalment de forma endovenosa, però en alguns casos pot administrar-se de forma oral.
La quimioteràpia inhibeix el creixement de les cèl·lules en divisió, tant de les cèl·lules tumorals com de las sanes, per aquest motiu pot ser que hi hagi efectes adversos o secundaris al tractament.
La quimioteràpia pot administrar-se juntament amb d’altres medicaments com la immunoteràpia. El nombre de cicles depèn, principalment, de l’edat del pacient, de l’estadi tumoral i de l’estat de salut general. Durant el tractament es realitzen vàries proves per tal d’avaluar l’efectivitat del tractament després de cada cicle.
Abans d'iniciar el tractament o després de la primera dosi de quimioteràpia és necessari col·locar un catèter venós central per fer més fàcil l'administració dels tractaments i evitar danyar les venes perifèriques. Aquest catèter s'insereix en un quiròfan, amb anestèsia local i no requereix d'ingrés previ.
El catèter s'ha de portar durant el tractament. La seva retirada és decisió de l'oncòleg i del metge que tenen en compte el diagnòstic inicial i els factors pronòstic a l'inici del tractament, el que pot suposar conservar el dispositiu durant 1 any.
Un cop finalitzat el tractament de quimioteràpia i passats 3 mesos des de l'última administració de quimioteràpia, s'ha de revisar el catèter. Aquesta revisió s'ha de fer cada 3 mesos des de la finalització del tractament. Si el catèter central inserit és del tipus PICC, es pot retirar el mateix dia de l'última dosi del tractament.
Fatiga. És una de les complicacions més freqüents del tractament. És important comentar-la amb el metge perquè hi ha vàries opcions per a tractar les causes i poder millorar el seu estat.
Resposta associada a la reducció de les cèl·lules sanguínies. L’escassedat de glòbuls rojos produeix baix nivell d’hemoglobina en sang, cosa que causa anèmia i que provoca també fatiga i debilitat. Els nivells baixos de glòbuls blancs poden augmentar la propensió a contraure infeccions, i un nivell baix de plaquetes pot fer que el pacient sofreixi hematomes amb més facilitat i que sagni amb major facilitat.
Efectes secundaris. Alguns fàrmacs com la talidomida i el bortezomib tenen complicacions especials com els danys en els nervis de mans i peus (neuropatia).
Quan la malaltia no pot eradicar-se per complet, hi ha l’opció del tractament pal·liatiu. El seu objectiu és alleujar aquells símptomes que provoca la malaltia i millorar la qualitat de vida del pacient.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.