Preguntes freqüents sobre Mieloma Múltiple

Potser en algun moment del procés de la malaltia pugui tenir dolor, particularment en els ossos, però no dubti en consultar amb l’equip sanitari que el podran ajudar a controlar aquest símptoma el millor possible.

Sí. Existeix l’anomenat mieloma asimptomàtic o quiescent. El pacient presenta l’anticòs alterat en sang i les cèl·lules plasmàtiques en medul·la òssia, com la resta de pacients amb mieloma, però sense símptomes o alteracions en l’analítica i radiografies que suggereixin mieloma simptomàtic. Aquests pacients tenen risc de desenvolupar símptomes de la malaltia en el futur i han de ser estudiats i seguits de forma específica segons el risc trobat. Una forma molt més freqüent d’alteració dels anticossos és l’anomenada gammapatia monoclonal de significat incert, molt freqüent en la població sana, especialment a partir del 60 anys. En aquest cas, es troba una petita quantitat de la proteïna en sang alterada amb un nombre normal de cèl·lules plasmàtiques en la medul·la òssia, amb absència de símptomes. Aquests pacients també han de ser estudiats i seguits segons les troballes que hagi realitzat el seu hematòleg, ja que tenen un risc una mica més gran de desenvolupar mieloma que les persones que no tenen aquest anticòs.

No. El mieloma múltiple no és una malaltia genètica ni existeix una predisposició específica en la immensa majoria dels casos. No es realitzen proves als familiars dels pacients amb mieloma ni genètiques, ni per a descartar la presència de proteïnes alterades.

Dins del tractament inicial dels pacients més joves sense contraindicacions i que responen al tractament inicial, s’inclou el trasplantament autòleg (dosi alta de quimioteràpia seguida de l’administració de cèl·lules mare de medul·la òssia del mateix pacient, que han estat recollides prèviament). El trasplantament al·logènic (amb cèl·lules mare de medul·la òssia que provenen d’una altra persona) no es considera en l’actualitat un tractament estàndard en el mieloma múltiple degut a les complicacions que produeix aquest tipus de trasplantament. En alguns casos seleccionats d’acord amb el centre, el pronòstic, l’edat, la resposta assolida amb d’altres tractaments i la possibilitat de donant de medul·la, pot ser que se li ofereixi aquesta possibilitat.

Els avenços en investigació a nivell mundial dels centres especialitzats en mieloma múltiple és compartit o similar, per la qual cosa els tractaments hematològics ofereixen les mateixes garanties.

Molts tractaments es realitzen de manera ambulatòria, però en alguns casos el tractament podria requerir d’ingrés hospitalari per a la seva administració.

La teràpia biològica o immunoteràpia és un tractament que estimula el sistema immunitari del cos per actuar contra les cèl·lules cancerígenes. S’administra en general a través d’una perfusió per la vena.

Quins pacients opten a rebre tractament amb immunoteràpia?

Es tracta de proteïnes (anticossos) dirigides contra altres proteïnes de la superfície de les cèl·lules tumorals, amb el que és un tractament més específic contra el tumor. En el cas de mieloma múltiple, s’han desenvolupat anticossos contra proteïnes que expressen en la superfície les cèl·lules plasmàtiques. Solen tenir efectes adversos més limitats i diferents als de la quimioteràpia convencional.

Durant el tractament el metge sol·licita proves (anàlisi de sang i d’orina, aspirat de medul·la òssia) i en ocasions d’imatge (radiologia, TAC, ressonància) que ajuden a valorar l’evolució de la malaltia, tant en cada cicle com al final del tractament.

Les teràpies alternatives (homeopatia, acupuntura, tècniques de relaxació, massatge, reiki)  poden tenir un efecte beneficiós com ajuda en el tractament dels símptomes derivats de la malaltia o del tractament. Però cal consultar al seu metge abans de realitzar qualsevol tractament complementari que, en cap cas, impedeixi o interfereixi amb el tractament específic que se li ha suggerit.

Molts dels tractaments per al mieloma múltiple, incloent els nous agents específics contra les cèl·lules plasmàtiques malignes, no produeixen específicament caiguda del cabell de forma significativa. En alguns casos sí, per exemple si ha de realitzar-se un trasplantament de medul·la òssia.

Actualment existeixen dos tipus de trasplantament de medul·la; un és l’autotrasplantament (“autòleg”) i l’altre és el transplantament al·logènic (amb cèl·lules mare d’una altra persona). En funció de la resposta que es tingui al tractament i l’edat, es pot necessitar un o l’altre. Tant l’un com l’altre s’administraran com qualsevol altre tipus de medicació endovenosa, com si es transfongués un concentrat de glòbuls rojos, sang o similar.

Durant els dies posteriors al transplantament de medul·la tindrà algunes restriccions en la seva vida quotidiana; passades unes setmanes i segons la  tolerància de cada persona es pot fer vida normal.

És molt important durant el tractament la cura de la pell,  ja que molts dels tractaments produeixen toxicitat. És important utilitzar sabons suaus per a la dutxa i utilitzar crema hidratant a diari. Evitar l’exposició solar i utilitzar proteccions solars altes.

La febre és un símptoma molt comú després de realitzar el tractament. Es recomana realitzar la consulta a l’equip sanitari i no prendre cap medicació sense indicació d’un professional prèviament. En moltes ocasions és possible que requereixi consultar al servei d’urgències i/o hospital de dia si la febre és alta o existeixen complicacions associades.

Per a evitar les llagues a la boca és imprescindible mantenir una bona higiene bucal i rentar-se les dents després de cada àpat amb un raspall de pèls suaus. Es recomana complementar la higiene bucal glopejant solució fisiològica, alternant aigua i bicarbonat (1 vas d’aigua + 1 culleradeta de bicarbonat).       

Depenent del tractament que realitzi li inseriran un catèter en una vena. Pot ser de dos tipus, un de tipus venós central o l’altre tipus d’inserció perifèrica. Li informarem de tot el que necessiti saber respecte a la seva col·locació i la seva vida quotidiana amb els mateixos.

Després de finalitzar un tractament se segueixen uns controls periòdics amb proves de laboratori en sang i orina, radiològics i controls analítics que són valorats amb el seu metge a la visita.

La decisió d’explicar-ho als seus fills, néts i d’altres membres de la família és molt personal. Pot dependre de l’edat, les circumstàncies i el tipus de tractament. A vegades la família pot decidir que és millor mantenir aquestes notícies allunyades dels nens. De tota manera, com a norma general, s’aconsella explicar-ho, perquè ells són especialment sensibles  als canvis.

Depèn del treball i de les complicacions agudes derivades de la malaltia o del tractament. En el cas de realitzar un trasplantament de medul·la òssia, s’ha de suspendre temporalment l’activitat laboral per al procediment.