Causes del Càncer

Edat. El càncer pot manifestar-se a qualsevol edat, no és una malaltia exclusiva d'adults. En general, el càncer pot trigar anys a manifestar-se i, per aquest motiu, la majoria de les persones amb diagnòstic de càncer tenen 65 anys o més. En conseqüència, envellir és un factor de risc molt important de càncer.

Infeccions. Certs gèrmens, poden causar càncer o augmentar el risc de tenir-lo, per la seva capacitat  d’interrompre els senyals que controlen el creixement i la proliferació cel·lular, afeblir el sistema immunitari o provocar inflamació crònica. Entre aquestes infeccions destaquen: la infecció pel virus de l'hepatitis B i C, que està relacionada amb el desenvolupament del càncer hepàtic; la infecció pel virus del papil·loma humà (VPH), associat amb un risc augmentat de càncer de coll uterí, així com amb els tumors de vulva, de vagina, de penis, del canal anal, de boca i de gola. El virus Epstein-Barr, s'associa amb el carcinoma de nasofaringe i el limfoma de Burkitt. El virus de la immunodeficiència humana (VIH) s'associa al sarcoma de Kaposi i limfomes no Hodgkin. El bacteri Helicobacter pylori, que s'associa amb un increment del risc d'aparició d'un càncer d'estómac. Infeccions per paràsits com el Schistosoma haematobium s'han relacionat amb un major risc de càncer de bufeta; i la infecció per Opisthorchis viverrini s'ha associat amb la incidència de càncer hepàtic.

Hormones. Les hormones, malgrat ser essencials en algunes funcions fisiològiques, tant en dones com en homes, juguen un paper important en tres tipus de càncer molt comuns: el càncer de mama, el càncer d'ovaris i el càncer de pròstata. Aquestes substàncies químiques poden estimular els tumors en teixits sensibles a hormones i fer més ràpida la progressió de la malaltia, o bé facilitar la seva reaparició una vegada que el tumor ha entrat en remissió.

Inflamació crònica. La inflamació és la resposta de l'organisme a una agressió, ja sigui una infecció, una ferida o l'acció d'una substància tòxica. A la inflamació crònica, el procés inflamatori pot començar tot i que no haver-hi lesió, i no acabar quan cal. La inflamació crònica pot ser causada per infeccions que no desapareixen, per reaccions immunitàries anormals o per estats com l'obesitat. Amb el temps, la inflamació crònica pot danyar l'ADN i produir càncer. Les persones que tenen una malaltia intestinal inflamatòria crònica, com la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn, tenen un major risc de desenvolupar càncer de còlon.

Immunosupressió. Alguns fàrmacs, malalties del sistema immunitari i algunes infeccions (com el VIH), fan que el sistema immunitari tingui menys capacitat de detectar i destruir les cèl·lules canceroses o de combatre les infeccions que causen càncer.

Radiació. La radiació de certes longituds d'ona, anomenada radiació ionitzant, té prou energia per danyar l'ADN i causar càncer. La radiació ionitzant inclou radiació ultraviolada (UV), radó, raigs X i altres formes de radiació d'alta energia. Les formes de radiació d'energia més baixa, no ionitzant, com la llum visible i els mòbils o els camps magnètics no danyen l'ADN i no s'ha demostrat que causin càncer.

Substàncies en l'ambient. Certes substàncies químiques industrials, de la llar o el lloc de treball es vinculen al càncer. La contaminació atmosfèrica està associada amb el càncer de pulmó, el de ronyó, el de bufeta i el càncer colorectal.

Antecedents familiars. Només una petita part dels casos de càncer es deuen a un trastorn hereditari. Si el càncer és freqüent en la família, és possible que hi hagi mutacions que passin d'una generació a la següent. S’ha de valorar de forma individual la necessitat d'anàlisis genètiques per determinar si existeixen mutacions hereditàries que augmentin el risc de tenir determinats tipus de càncer.