Un projecte elaborat conjuntament amb

Pronòstic del Càncer

Temps de lectura: 4 min

Hi ha molts factors que poden influir en el pronòstic:

Tipus de càncer i la seva localització.
L'estadi o etapa de la malaltia, que indica la mida del càncer i l'afectació o disseminació a altres parts del cos.
Marcadors biològics i moleculars que donen una idea de la rapidesa amb la qual pot créixer i disseminar-se el càncer.
Edat i estat de salut abans de tenir el càncer.
La resposta al tractament.

Com entendre les estadístiques?

Les estadístiques sobre el pronòstic per a cert tipus i etapa del càncer es donen a conèixer com "taxes de supervivència a 5 anys".

Què és la taxa de supervivència a 5 anys?

Indica el nombre de persones amb el mateix tipus i etapa de càncer que viuen per cert període de temps (generalment 5 anys) després del diagnòstic. Aquestes taxes no poden indicar quant de temps es viurà, però poden ajudar a comprendre l'eficàcia del tractament. Per exemple, una taxa de supervivència a 5 anys del 90% significa que 90 de cada 100 persones que tenen aquest càncer estaran vives 5 anys després d'haver estat diagnosticades. No obstant això, moltes d'aquestes persones viuen molt més de 5 anys després del diagnòstic.

Què és la taxa relativa de supervivència?

És una forma més precisa d'estimar l'efecte del càncer sobre la supervivència. Aquestes taxes comparen a les persones que tenen càncer amb les persones de la població general. Per exemple, si la taxa relativa de supervivència a 5 anys per a un tipus i etapa de càncer és del 90% vol dir que les persones amb aquest càncer tenen, de mitjana, al voltant del 90% de probabilitats, en comparació amb les persones que no tenen aquest càncer, de viure almenys 5 anys després d'haver estat diagnosticades.

És important destacar que les taxes relatives de supervivència a 5 anys són càlculs estimats, el seu pronòstic pot variar d'acord amb una sèrie de factors específics.

Limitacions de les estadístiques

Per obtenir taxes de supervivència a 5 anys, s’avalua a les persones que han rebut tractament fa, almenys, 5 anys. A mesura que els tractaments milloren amb el temps, les persones que ara són diagnosticades amb càncer poden tenir un millor pronòstic que el que mostren aquestes estadístiques.

Seguiment dels pacients amb Càncer

Seguiment després del tractament primari

En algunes persones el càncer no desapareix del tot. És possible rebre tractament de forma periòdica amb quimioteràpia, radioteràpia o altres tractaments per mantenir el càncer sota control i rebre un seguiment específic adaptat a l'evolució de la malaltia.

Si el tractament ha eliminat el tumor o combatut el càncer, pot sorgir la inquietud sobre la possibilitat de patir un altre càncer. Aquestes situacions es coneixen com a "noves cronicitats", és a dir, situacions que fins fa poc únicament es tenien presents amb una perspectiva de malaltia aguda (diagnòstic i tractament) i que a hores d'ara es tenen en compte a llarg termini. No passa únicament amb el càncer. En aquest concepte de "noves cronicitats" es poden incloure els pacients amb VIH seronegatius o els pacients amb síndrome de Down que arriben a edats avançades.

En el cas del càncer, l'objectiu principal del seguiment després del tractament primari és:

Detectar recurrències locals o a distància.
Detectar i tractar les complicacions del tractament. Es considera un efecte advers la lesió o dany no intencional causat per algun dels tractaments realitzats, i no per la pròpia malaltia.
Prevenir i tractar de manera precoç alteracions de l'estat psicològic secundàries al càncer o als seus tractaments amb eines que proporcionin suport psicosocial i que facilitin la reinserció laboral.

Seguiment dels pacients després de la remissió del càncer

Es consideren llargs supervivents les persones amb supervivència prolongada després de la remissió del càncer. El supervivent de càncer es reconeix com una fase de la cura del càncer. Les cures de qualitat dels supervivents inclouen vigilància de la recurrència i de segons tumors, intervenció en el control de símptomes i de necessitats psicosocials i coordinació de la cura.

L'etapa de supervivent després del tractament primari pot suposar un moment d'ensenyament i oportunitat per recuperar la salut i estils de vida saludables en relació a problemes de salut no oncològics. Aquest és un punt molt important i, per aquest motiu, ja s'estan desenvolupant projectes d'intervenció en nutrició, exercici i control de pes després del tractament oncològic.

Els programes de cura dels supervivents inclouen:

Rehabilitació.
Detecció precoç de la recidiva.
Intervenció precoç sobre les complicacions relacionades amb el càncer i el seu tractament.
Promoció de la salut. Reducció del risc de desenvolupament de comorbiditats o segons tumors.
Avaluació i intervenció per les conseqüències socioeconòmiques del càncer i el seu tractament.
Normalització de l'accés a la feina.
Coordinació amb Atenció Primària. Compartir informació, circuits de derivació i protocols.

Es pot curar un càncer amb metàstasis?

¿Se puede curar un cáncer con metás...

Segueix llegint Cures pal·liatives

Un projecte elaborat conjuntament amb

Et sembla útil aquest contingut?

Sí No

Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.

Gràcies per la teva ajuda!

Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Informació documentada per:

Albert Tuca Rodríguez Oncòleg Unitat de Suport de Cures Pal·liatives

Aleix Prat Aparicio Oncòleg Servei d'Oncologia

Francesc Balaguer Prunes Servei de Gastroenterologia

Meritxell Mollà Armandà Servei d'Oncologia Radioteràpica

Montserrat Valverde Bosch Servei d'Hematologia

Vanessa Vilas Psicòloga Clínica Servei de Psiquiatria i Psicologia Clínica

Álvaro Urbano Ispizua Servei d'Hematologia

Publicat: 12 novembre de 2018
Actualitzat: 20 novembre de 2018

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.