Vacunes

De cèl·lules senceres: per exemple la vacuna de l’hepatitis A, i de la Grip.

Toxoides: preparats a partir de la detoxificació de la toxina que causa la malaltia. Per exemple la vacuna del tètanus i la diftèria.

De Subunitats: contenen només fragments dels virus, com la vacuna de la grip.

Recombinant: preparats a partir de la producció de l’antigen en cèl·lules no humanes com les del llevat, hepatitis B i papil·loma.

Vacunes conjugades: com la pneumocòccica, meningocòccica, Haemophilus tipus B.

Vacunes vectorials: utilitzen virus no patògens per presentar el codi genètic dels antígens del microorganisme a les cèl·lules del receptor perquè aquestes produeixin antígens proteics que estimularan la resposta immunitària. Les vacunes de vector son de ràpida preparació i més econòmiques que les d’àcid nucleic. El virus transportador pot tenir capacitat replicativa (vacuna ebola) o no replicativa (Vacuna COVID-19).

Vacunes d’àcid nucleic, mRNA: la cadena de RNA que porta la informació de l’antigen del virus es envoltada per una nanopartícula lipídica que li facilita l’entrada i li dona estabilitat. Una vegada dins de la cèl·lula aquest RNA transfereix la informació perquè la maquinaria de la cèl·lula la pugui transcriure i es posi a fabricar antigen que serà el que estimularà la resposta immunitària. La cadena de RNA es degrada i mai s’integra a la cèl·lula. COVID-19 n’és un exemple, però n’hi haurà més.

Vacunes de DNA, aquest tipus son més estables i no requereixen estar protegides per una càpsula lípidica. Cal introduir  la cadena de DNA a les cèl·lules. La tècnica utilitzada s’anomena electroporació, utilitza ones electròniques de baix nivell per permetre que el DNA entri a les cèl·lules i, un cop  dins, aquesta cadena passa la informació al RNA missatger propi i comença la fabricació de l'antigen. En aquest moment, no es disposa de cap vacuna DNA comercialitzada.