Trastorns de la Conducta Alimentària

Anorèxia Nerviosa. L’Anorèxia Nerviosa es caracteritza per una restricció i reducció de la ingesta nutricional, el que condueix a una pèrdua significativa del pes. La persona presenta una intensa por a guanyar pes. Durant tot aquest temps el pacient té gran dificultat per reconèixer la gravetat del seu baix pes actual o és incapaç de veure el seu estat físic real i la pèrdua de pes, alhora que dona excessiva importància al seu pes corporal i imatge física. Hi ha dos tipus d'anorèxia nerviosa:

• Restrictiva. La pèrdua de pes es deu, sobretot, a la dieta, el dejuni i/o l'exercici excessiu.
• Afartaments/purgues. Durant els últims tres mesos la persona té episodis recurrents d'afartaments o purgues (vòmit autoprovocat o utilització incorrecta de laxants, diürètics o ènemes).

Bulímia Nerviosa. La Bulímia Nerviosa es caracteritza per l'existència d'episodis recurrents d'afartaments. Es considera com afartament a la ingesta d'una quantitat de menjar clarament superior a la que la majoria de la gent pot prendre en un període determinat de temps (d'aproximadament dues hores), acompanyada de la sensació de pèrdua de control durant aquest episodi. La persona tracta de compensar de manera repetida allò que ha ingerit per evitar l'augment de pes mitjançant el vòmit autoprovocat, l'exercici excessiu, el dejuni o l'ús de laxants, diürètics o altres medicaments. La persona amb bulímia nerviosa sent una gran preocupació pel seu pes i la seva imatge corporal.

Trastorn per Afartaments. Es caracteritza per episodis recurrents d'afartaments. Aquests es poden associar a menjar molt més ràpid del normal, seguir menjant tot i sentir-se desagradablement ple, menjar una gran quantitat de menjar, tot i no tenir sensació de gana, i sentir-se disgustat amb un mateix, deprimit o amb sensació de gran culpabilitat després de l'episodi. Els afartaments produeixen un intens malestar a la persona que els realitza.

Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la ingesta Alimentària. Es caracteritza per una falta d'interès en el menjar o per l'evitació a causa d'alguna de les propietats sensorials del menjar o per una preocupació sobre les conseqüències repulsives de l'acció de menjar o por a l’ennuegament, manifestant una incapacitat persistent per satisfer les necessitats nutricionals. L'evitació/restricció de la ingesta comporta una pèrdua significativa de pes o el no complir amb el creixement esperat, deficiències nutricionals significatives, dependència dels suplements nutricionals i interferència important en el funcionament psicosocial. En aquest trastorn no està afectada l'autopercepció i no hi ha una distorsió de la imatge corporal.