Viure amb un Trastorn de la Conducta Alimentària

Escoltar amb atenció i paciència la persona i intentar posar-se en el seu lloc sense jutjar-la.

Mostrar preocupació per la seva salut, tant física com mental, i preguntar-li com se sent i què es pot fer per ajudar-la.

Quan la persona expressa els seus sentiments i sofriment, mostrar comprensió.

Evitar discussions sobre menjar, salut i aspecte físic/pes.

Seguir les pautes que donen els terapeutes respecte a com ha de ser l'alimentació i no negociar-ho.

Crear un ambient agradable durant i després dels àpats i buscar distraccions per alleujar l'ansietat que genera menjar o sentir-se ple.

Tenir paciència perquè la recuperació és lenta i no exigir més del que s'ha pactat amb el terapeuta.

Animar-li a que s'impliqui en el tractament i reforçar els petits progressos.

Evitar donar consells simplistes, encara que sigui amb bona intenció, perquè pot fer que la persona no se senti compresa.

Planificar activitats conjuntes i no desistir, tot i que la persona vulgui aïllar-se i no participar.

Tenir present que sovint l'entorn familiar és el blanc de les reaccions negatives, i no cal prendre-s'ho com una cosa personal. En el moment que el pacient estigui més recuperat, agrairà que s'hagi estat al seu costat.

Prendre’s temps de respir i cuidar-se perquè es necessiten energia i forces per poder oferir suport al pacient.

No culpabilitzar-se perquè es tracta de trastorns multicausals.

Ser un exemple d'hàbits de vida saludables.