Tractament dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Consulta Externa (o tractament ambulatori). Constitueixen en la majoria de casos la "porta d'entrada" al tractament. La freqüència de les visites depèn de la gravetat i l'evolució del trastorn, que pot ser setmanal. El programa terapèutic pretén aconseguir els objectius mitjançant sessions individuals amb el terapeuta responsable (psicòleg o psiquiatre), sessions d'orientació familiar, grups de teràpia cognitiu-conductual i grups per a pares.

Hospital de Dia. És el segon esglaó en el tractament (en els casos procedents de Consulta Externa), encara que també és la "porta de sortida" del tractament hospitalari. A part de fer tres ingestes durant l'horari d'Hospital de Dia (dinar, berenar i sopar), el tractament psicològic és més intensiu en aquesta modalitat. Es realitzen grups de teràpia cognitiu-conductual específics per treballar l'autoestima, la imatge corporal, les habilitats socials, la regulació de les emocions i la motivació, així com altres grups psicoeducatius. A més, es mantenen les sessions individuals amb el terapeuta de referència.

Àrea d'hospitalització. L'ingrés hospitalari només passa quan el tractament ambulatori o en hospital de dia no produeix resultats satisfactoris, o també per motius mèdics com el grau de desnutrició, les complicacions mèdiques associades, el rebuig manifest a alimentar o altres alteracions conductuals greus. En cas de presentar simptomatologia depressiva amb risc d'autolesió també es valora un ingrés. El tractament s'inicia sempre que sigui possible de forma ambulatòria (llevat que la situació clínica del pacient aconselli el contrari, i es recorre al tractament en hospital de dia o hospitalització quan l'evolució no és satisfactòria). Durant tot el tractament se segueix un pla de recuperació nutricional. Aquest pla té uns objectius nutricionals concrets i específics per a cada pacient segons les necessitats personals.

Anorèxia Nerviosa. En l'Anorèxia Nerviosa la recuperació nutricional és prioritària, i la medicació no està indicada com a primera opció de tractament. Les medicacions poden ser útils per tractar diferents símptomes que apareixen juntament amb el TCA com són els símptomes depressius, ansiosos o obsessius entre d'altres. També pot ser útil la medicació en alguns casos en què apareixen símptomes que dificulten el tractament i la recuperació (increment de l'activitat física, episodis d'agressivitat etc.). Entre els fàrmacs més utilitzats en l'Anorèxia Nerviosa destaca la fluoxetina (antidepressiu), però també s'usen altres fàrmacs.

Bulímia Nerviosa i Trastorn per Afartaments. La medicació en la Bulímia Nerviosa i el Trastorn per Afartaments sembla tenir una indicació més clara que en l'Anorèxia Nerviosa, però sempre associada a un tractament integral. A la Bulímia Nerviosa està indicat l'ús de la fluoxetina (antidepressiu) associada al tractament psicològic (teràpia cognitiu-conductual). La fluoxetina a dosis altes sembla reduir la freqüència dels afartaments i els vòmits i millorar els símptomes depressius i ansiosos en aquestes pacients. També hi ha altres medicacions que han mostrat la seva eficàcia en el tractament de la Bulímia Nerviosa com el topiramat. Pel que fa al Trastorn per Afartaments, sembla que els antidepressius i la lisdexanfetamina són útils en la reducció d'afartaments, associat també a un tractament psicològic i nutricional.

Trastorn Evitativio/Restrictiu de la ingesta d'Aliments. Com que és un trastorn de diagnòstic tan recent, no hi ha assaigs clínics sobre l'eficàcia de la medicació. Pot ser útil tractar amb medicació la presència d'altres símptomes com l'ansietat o la depressió.