Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) són trastorns mentals caracteritzats per símptomes emocionals, cognitius i conductuals que suposen una alteració en l'alimentació. Apareixen fonamentalment en l'adolescència i, en el 90% dels casos, en dones. Dins dels TCA, l'anorèxia nerviosa és un dels més prevalents. Es tracta d'un trastorn que afecta principalment dones amb edats compreses entre els 15 i els 19 anys.
En general, la pràctica regular d'exercici és beneficiosa, però en persones que tenen un TCA, aquesta pot ser una mesura de control del pes, però acaba resultant nociva per la seva salut. A més, pot contribuir a la cronicitat de la malaltia, empitjorant la qualitat de vida i el malestar psicològic, i fins i tot pot incrementar el risc de conductes suïcides. És per això que els procediments tradicionals de tractament del TCA desaconsellen totalment la pràctica d'exercici físic durant el tractament, però les noves investigacions suggereixen que pot ajudar en diferents fases del procés.
Brian Cook, PhD, a la seva revisió del 2016, explica les característiques que ha de reunir el programa d’exercici en el tractament del TCA i indica que l’exercici no és apte per a totes les pacients, cosa per la qual és imprescindible una valoració de la condició física i psicològica. Això permetrà adequar la modalitat, la intensitat i la freqüència de l’exercici a cada persona i detectar aquelles pacients per a les quals practicar exercici suposa un risc.
Per la seva banda, la Dra. María Fernández, investigadora experta en exercici (CAFYD), demostra en els seus estudis que l’exercici és segur i aporta nombrosos beneficis en persones amb TCA, sempre que s’acompanyi amb una motorització exhaustiva, una aportació nutricional adequada i suport terapèutic.
En definitiva, els resultats derivats de la recerca fins ara són prometedors i donen una visió diferent de la tradicional en l’abordatge de l’activitat física en pacients amb anorèxia nerviosa. No obstant això, són necessaris més estudis que analitzin els efectes concrets que pot tenir l’exercici en les diferents fases del tractament.
Informació documentada per:
Patricia Díaz, infermera del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’hospital Clínic Barcelona.
