Els trastorns de la conducta alimentària afecten, sobretot, adolescents i dones joves. Tot i que poden afectar persones de qualsevol edat, sexe o nivell socioeconòmic.
Entre els factors de risc s'hi inclouen factors individuals, com la genètica, el caràcter, factors familiars, i factors socials com el model de bellesa imperant. Ni la família ni el pacient no són els culpables de la seva aparició.
Els trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals greus. I aquests trastorns s'associen a complicacions mèdiques, psicològiques i poden afectar el funcionament global de la persona. No es tracta només de no voler menjar o menjar massa.
Els subtipus principals, i més coneguts, són l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa. Aquests trastorns afecten milions de persones al món. No hi ha una única causa, sinó que són multicausals.
Els símptomes principals solen ser la pèrdua de pes significatiu, la por d'engreixar-se i la dificultat de percebre el baix pes actual en el cas de l'anorèxia nerviosa. La bulímia nerviosa es caracteritza per l'aparició d'atracades freqüents, que s'acompanyen de la sensació de pèrdua de control i d'un intent posterior per compensar allò ingerit i no guanyar pes.
Aquests trastorns es poden arribar a curar, el diagnòstic precoç i la intervenció primerenca són clau i s'han associat a un millor pronòstic.
En aquest capítol sabrem que són els trastorns de la conducta alimentària, com es poden diagnosticar i quins tractaments hi ha. Ho farem amb la Dra. Itziar Flamarique, psiquiatra infantil i investigadora del CIBERSAM i Inés Hilker, psicòloga.
