El xarampió es podria eliminar a través de la vacunació massiva. Un exemple d’aquest fet el tenim a la Regió de les Amèriques, (regió sanitària de la OMS que comprèn països com Mèxic, Estats Units, països de Centreamèrica i del Carib). Gràcies a l’alta cobertura vacunal aquesta regió va aconseguir la declaració d’eliminació de la malaltia l’any 2016. Malauradament, i coincidint amb un descens de les cobertures vacunals, des de l’any 2018 s’han tornat a detectar brots i en els últims anys s’ha produït un augment sostingut dels casos, tant en aquesta com en altres regions del planeta.
A Espanya també ha augmentat el nombre de brots, amb més de 100 casos diagnosticats només en els primers mesos de 2025. Assolir la immunitat de grup, una situació en la qual els nivells de persones vacunades són prou alts com per impedir al virus que pugui circular en l’entorn, és possible. Però per a aconseguir-ho en una malaltia tan contagiosa com el xarampió es necessitaria que almenys un 95% de la població estigués correctament vacunada, i actualment aquest percentatge no s’assoleix en moltes parts del territori.
No hi ha cap tractament específic pel xarampió però existeix una vacuna, que es coneix com ‘triple vírica’ (protegeix a la vegada del xarampió, la rubèola i les galteres), i que s’administra en el calendari de vacunació infantil als 12 mesos i als 3-4 anys. A Catalunya, aquesta vacuna s’administra des de la dècada de 1980 i ha demostrat ser molt segura i molt efectiva. El funcionament de la vacuna es basa en entrenar a les nostres defenses per fer anticossos contra la infecció sense arribar a tenir la malaltia, donant una protecció enfront el xarampió de més d’un 95% després de les dues dosis.
El xarampió es pot transmetre a través de secrecions respiratòries i minúscules gotes de saliva al parlar, tossir o esternudar. Produeix tos seca, febre, sensació de cansament, congestió nasal i envermelliment i coïssor dels ulls. Dins la boca poden aparèixer uns petits puntets blanc-vermells molt típics (taques de Koplik). En els següents dies apareix una erupció (taques a la pell de color vermell) que comença a la cara, va baixant pel cos, i desapareix en unes 2 setmanes.
Tot i que la majoria de persones superen la infecció sense problemes, aproximadament un de cada deu casos presenta complicacions. Aquestes poden ser des d’una infecció de les orelles (otitis), a diarrea, pneumònia (que és la causa més comú de mort per xarampió en infants). És molt poc freqüent però encara més greu, una inflamació del cervell o de la seva capa de recobriment (meningoencefalitis). Tenen més risc de complicacions els infants, sobretot de menys d’un any, les persones amb un sistema immunitari debilitat i les persones no vacunades o amb una vacunació incompleta.
La tendència que s’està veient en els últims anys ens ha de portar a la reflexió. La vacunació contra el xarampió és una estratègia altament segura i molt efectiva per a prevenir la propagació d’aquesta malaltia tan contagiosa i que en alguns casos pot provocar complicacions greus. Amb el gest de vacunar-se es pot protegir un mateix i també l’entorn.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Pau Benito i Dr. Alberto Garcia-Basteiro, Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, Clínic Barcelona.
