A causa de les pluges recents i les temperatures suaus, enguany els nivells de pol·len són elevats, fet que pronostica una temporada complicada per a les persones que presenten reaccions al·lèrgiques.
Davant aquesta situació, convé conèixer què són les al·lèrgies respiratòries estacionals de primavera, quins en són els símptomes i com podem prevenir-les i tractar-les.
Què és l’al·lèrgia respiratòria?
L’al·lèrgia respiratòria és una reacció del sistema immunitari davant d’elements presents a l’aire, com el pol·len, que són inofensius per a la majoria de persones. Aquesta resposta exagerada genera una sèrie de símptomes que poden afectar la qualitat de vida de les persones afectades. Es calcula que l’al·lèrgia respiratòria afecta al voltant del 25% de la població general.
“Quan parlem de l’al·lèrgia respiratòria causada pel pol·len, estem parlant de conjuntivitis, picor als ulls, envermelliment plorós. Estem parlant d’un nas congestionat, com si fos un constipat, taponament, mucositat, esternuts, picor. I també podem estar parlant d’asma, ofec, xiulets o tos seca”, explica el Dr. Joan Bartra, Metge del Servei de Pneumologia i d’Al·lèrgia Respiratòria de l’Hospital Clínic.
Com es pot prevenir?
La prevenció és fonamental per reduir els efectes de l’al·lèrgia. Cal evitar evitar tot allò que ens produeix al·lergia. Per això la millor eina sempre és un bon diagnòstic acurat per poder conèixer a què ens exposem i com podem mirar d’allunyar-nos-en.
En el cas del pol·len, que és un agent ambiental, la protecció física pot ser útil. “Tot allò que posem que faci efecte pantalla ens ajudarà a estar menys exposats. Mascaretes i ulleres impediran que aquest pol·len arribi a la via respiratòria i a la conjuntiva ocular i, per tant: a menys exposició, menys símptomes”, destaca el Dr. Bartra.
Tractament simptomàtic
Quan els símptomes apareixen, hi ha diversos tractaments disponibles. Existeixen diversos fàrmacs que són molt eficaços per a la gran majoria de pacients, malgrat cal tenir en compte que cada pacient és un món i cal fer un diagnòstic personalitzat.
Els tractaments habituals inclouen:
-
Antihistamínics de segona generació, que no produeixen son.
-
Corticoides tòpics nasals, que actuen localment i no tenen els efectes secundaris dels corticoides sistèmics (que es prenen per via oral o punxats).
-
Vasoconstrictors nasals, que poden alleujar el taponament de forma puntual, però que s’han d’usar amb molta precaució, només en situacions concretes i recomanades.
Recomanacions pràctiques per a persones amb al·lèrgia al pol·len
Per reduir els símptomes i millorar el benestar durant els mesos de pol·linització, es recomana:
-
Consultar un especialista per fer un diagnòstic precís.
-
Evitar activitats a l’aire lliure en dies de màxima concentració de pol·len (especialment al matí).
-
Tancar finestres de casa i del cotxe durant les hores de més pol·linització.
-
Ventilar breument a primera o última hora del dia, quan la concentració és més baixa.
-
Fer servir ulleres de sol i mascareta a l’exterior per reduir el contacte amb el pol·len.
-
Dutxar-se i canviar-se de roba en tornar a casa, per eliminar partícules de pol·len.
-
Consultar el calendari pol·línic local per saber quan augmenta la presència del pol·len que causa la reacció.
-
Seguir correctament el tractament farmacològic, tal com indiqui el professional mèdic.
Per últim, cal destacar que les al·lèrgies no són innates, no es neix amb al·lèrgia, sinó que aquestes poden aparèixer en qualsevol etapa de la vida, des del període de lactància fins a l’edat adulta. Hi ha una base hereditària, com ara tenir familiars propers —pares o germans— amb antecedents al·lèrgics, que pot afavorir la seva aparició. A més, els elements ambientals també hi tenen un paper rellevant, i quan es combinen amb aquesta predisposició genètica, incrementen les probabilitats de desenvolupar una al·lèrgia. Per tant, no es pot atribuir a una única causa l’origen de les al·lèrgies, sinó que és el resultat d’una combinació de diversos factors.
