Es poden curar els Trastorns de la Conducta Alimentària?

Anorèxia Nerviosa. És un trastorn greu associat a un major risc de mortalitat que altres trastorns psiquiàtrics. La mortalitat, en la major part dels casos, es deu a causes directes de la desnutrició. S'estima que al voltant d'un 5% de les pacients moren per complicacions de la malaltia i que 1 de cada 5 pacients ho fa per suïcidi. Estudis a llarg termini assenyalen que entre un 50% -85% de les persones amb Anorèxia Nerviosa es recuperen completament. El pronòstic és millor en els casos d’Anorèxia Nerviosa d'inici a l'adolescència que a l'edat adulta. En un percentatge important dels casos, els símptomes poden canviar al llarg del temps. Segons un estudi, gairebé la meitat de les persones amb Anorèxia Nerviosa poden acabar desenvolupant símptomes bulímics. Una persona pot recuperar-se d'un TCA i recaure més endavant en un trastorn diferent.

Bulímia Nerviosa. El risc de mortalitat no és tan elevat com en l'Anorèxia i el percentatge de pacients que moren per suïcidi és més gran. Estudis a llarg termini (20 anys) indiquen que un 75% es recuperen completament.

Trastorns per Afartaments. Els estudis de seguiment a llarg termini en els Trastorns per Afartaments són escassos, però estudis a 2 i 4 anys han trobat unes taxes de recuperació que oscil·len entre un 52-76,7%. No hi ha dades sobre la mortalitat associada a aquest trastorn.

Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la ingesta d'Aliments. En tractar-se d'un trastorn nou, hi ha molt pocs estudis. Un estudi no va observar diferències amb l'Anorèxia Nerviosa pel que fa al pronòstic a l'any, però un altre estudi recent sí que va observar un millor pronòstic en aquest trastorn comparat amb l'Anorèxia Nerviosa.

Cardiovasculars. Les més freqüents són l'aparició d'una freqüència cardíaca baixa i la hipotensió. Altres alteracions cardiovasculars menys freqüents poden associar-se a alteracions del ritme cardíac i mort sobtada. La presència de marejos o desmais ha d'alertar d'una possible complicació greu. Les conductes compensatòries com els vòmits i la presa de laxants poden associar-se a una baixada de potassi que pot generar una alteració en el ritme cardíac i mort sobtada. Altres electròlits com el clor i el sodi es poden veure afectats per les conductes compensatòries o la ingesta excessiva d'aigua.

Endocrinològiques. S'inclou l'absència de la menstruació, la infertilitat, l’osteoporosi, la detenció del creixement i la intolerància al fred. L'osteoporosi pot no ser reversible amb la recuperació. En l'analítica es poden detectar alteracions en les hormones tiroïdals, hipercolesterolèmia i disminució de la glucosa en els casos més greus. El Trastorn per Afartaments s'ha associat a sobrepès i obesitat, el que pot implicar un increment del risc de la síndrome metabòlica.

Gastrointestinals. El restrenyiment i el retard en el buidatge gàstric són molt freqüents. El retard en el buidatge gàstric s'associa a dolor abdominal, sensació d'inflor i sacietat primerenca després de les ingesta, fins i tot de quantitats molt petites de menjar. Altres alteracions gastrointestinals rares, però més greus, inclouen la dilatació aguda gàstrica que es presenta amb nàusees i vòmits i dolor abdominal intens o la pancreatitis. Els afartaments poden complicar-se amb un trencament de l'estómac i els vòmits autoprovocats poden causar una ruptura de l'esòfag, ambdues complicacions molt greus. Els vòmits també poden afectar la dentadura i inflamar les glàndules salivals.

Neuropsiquiàtriques. Poden presentar problemes de concentració, irritabilitat, canvis de l'estat d'ànim, simptomatologia depressiva i/o símptomes obsessius. En alguns casos poden aparèixer autolesions o ideació suïcida.

Hematològiques. La desnutrició es pot associar a l'aparició d'anèmia, disminució dels glòbuls blancs responsables de la immunitat i disminució de les plaquetes.

Dermatològiques. La caiguda de cabell és molt freqüent en la desnutrició. En casos greus de desnutrició pot aparèixer pèl fi per tot el cos o acne entre d'altres.

Psicosocials. Els TCA poden tenir un important impacte negatiu en la qualitat de vida de qui els té i del seu entorn més proper, generalment els familiars amb els que conviu. L’autoimatge, les relacions, el rendiment acadèmic o laboral se solen veure perjudicats. Moltes vegades és difícil dir si aquests problemes són secundaris a Trastorn de la Conducta Alimentària o si han contribuït al seu desenvolupament, però en general tots aquests factors solen interaccionar i agreujar-se amb l'evolució del trastorn.