Símptomes dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Un millor pronòstic depèn de la detecció primerenca del Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA), per la qual cosa és important prestar atenció a possibles senyals d'alerta.

• Conductes i actituds que indiquen que la pèrdua de pes i el control de l'alimentació s'estan convertint en la major preocupació de la persona.
• Saltar-se àpats amb tota mena de pretextos. No acabar el menjar o llençar-lo.
• Amagar o emmagatzemar menjar.
• Anar al lavabo immediatament després de la menjars. Intentar amagar vòmits o justificar-los.
• Queixes sobre restrenyiment i ús de laxants, diürètics i/o pastilles per aprimar-se.
• Mostrar un interès sobtat en cuinar i receptes. Preparar plats elaborats, però no provar-los.
• Informar-se sobre la composició dels aliments i el seu valor energètic (comptar calories).
• Alterar els hàbits alimentaris, augmentant la ingesta de verdures i fruites i reduint o eliminant la ingesta d'hidrats de carboni, proteïnes i greixos.
• "Manies" amb el menjar. Tallar o partir-la en trossos molt petits, remoure al plat, mastegar molt, canvis en la velocitat de la ingesta, etc.
• Gaudir quan altres mengen o animar-los a fer-ho.
• Mastegar xiclet contínuament o augmentar el consum de begudes dietètiques, cafè o te, normalment amb l'objectiu de dissimular el sentiment de fam.
• Desaparició de grans quantitats de menjar, freqüentment “d’aliments prohibits" per ser hipercalòrics.
• Augment de l'exercici, que generalment es realitza en solitari i de forma compulsiva. Aprofitar qualsevol ocasió per anar caminant o evitar agafar ascensors.
• Tolerar malament els canvis en les rutines diàries, viure'ls amb estrès i ansietat.
• Amagar el cos amb roba ampla per dissimular la seva forma o una possible pèrdua de pes.
• Inquietud continua. No poder estar-se quieta o asseguda.
• Alteració del rendiment acadèmic o laboral.

• Por intensa al guany de pes.
• Insatisfacció important amb el propi cos, la figura i el pes.
• Distorsió de la imatge corporal (no percebre de forma realista el propi cos).
• Els únics interessos són el menjar, l'exercici i el pes.
• Baixa autoestima i elevada autocrítica.
• Baix estat d'ànim o canvis freqüents i bruscs, irritabilitat i/o ansietat.
• Una aparent absència de sentiments. No expressar emocions com enuig, alegria, tristesa, plaer o ansietat.
• No gaudir amb les aficions i abandonar-los ni d'altres activitats que abans resultaven agradables.
• Desinterès per la relació amb els altres.
• Distanciament de les amistats i aïllament a la llar.
• Empitjorament de les relacions familiars i de la convivència.