Factors de risc per desenvolupar un TCA

Els factors de risc poden ser de tipus individual, grupal i social. La combinació d'aquests pot provocar el desenvolupament de la malaltia i contribuir al seu manteniment.

• Predisposició genètica. El risc de patir un TCA és més gran si es compara amb la resta de la població general si existeix l'antecedent d'un familiar amb un TCA. No obstant això, tot i que hi ha una vulnerabilitat genètica per al desenvolupament d'un TCA no és un factor determinant, ja que és una malaltia multicausal. Aquest factor combinat amb altres de tipus ambiental i social, pot augmentar la probabilitat de patir un TCA.
• Trets psicològics. Certs trets de personalitat com un excessiu perfeccionisme, un alt grau d'autoexigència, l'ésser molt estricte amb un mateix i normatiu, la necessitat de controlar tot i ser poc flexible estan molt relacionats amb l'aparició d'un TCA.
• Baixa autoestima. Tenir una baixa autoestima, a més d'uns trets de personalitat amb tendència a la introversió i la inseguretat cap a un mateix incrementen la probabilitat de desenvolupar TCA. En les persones amb risc de tenir TCA, l'autoestima està molt vinculada a la imatge corporal. Si la imatge corporal no és la desitjada, se sol presentar una autoestima baixa.
• Adolescència. L'adolescència és l'etapa vital en la qual existeix un major risc de desenvolupar un TCA. El diagnòstic de TCA pot donar-se en qualsevol edat, però en la majoria de casos la malaltia apareix durant l'adolescència.
• Sexe femení. De cada 10 casos de TCA, 9 són dones i 1 és un home, de manera que ser dona implica major risc de patir un TCA.
• Obesitat. S'ha considerat l'obesitat a la infància i l'adolescència com un factor de risc per desenvolupar un TCA.

• Ambient familiar desestructurat o sobreprotector. Les famílies en què no hi ha una estructura estable i segura, o per contra, aquelles en què la comunicació i la dinàmica familiar és excessivament rígida, controladora i exigent poden influir en el desenvolupament d'un TCA, sobretot en persones amb major vulnerabilitat individual.
• Educació familiar. Aquelles famílies en què no es potencia l'assertivitat i l'autoestima afavoreixen l'aparició de dificultats personals que poden conduir a un TCA. Així mateix, les famílies que donen molta importància a la primesa i l'aspecte físic com a mitjà per obtenir èxit social esdevenen transmissores d'aquests valors que indueixen a cercar l'ideal de bellesa i primesa.

• Model de bellesa imperant. La nostra cultura promou estereotips i valors en què es premia l'aspecte físic per sobre d'altres valors.
• Pressió social respecte la imatge. L'ideal estètic de bellesa és difícil d'aconseguir per a la majoria de noies i dones. Els mitjans de comunicació afavoreixen aquesta pressió social associant de manera reiterada estar prim amb l'èxit personal i el rebuig i marginació de qui no compleix aquest cànon de bellesa.
• Determinats esports o professions. Alguns esports de competició, en què la imatge física és indispensable per aconseguir triomfar en aquest esport poden afavorir l'aparició de TCA. També són grup de risc totes aquelles persones relacionades amb el món de la moda, espectacle i / o televisió / cinema, ja que en aquestes professions sovint s'exerceix certa pressió pel que fa a tenir una determinada imatge.
• Experiències anteriors. Les persones, especialment en el cas de nens i adolescents, que han rebut crítiques i burles relacionades amb la seva aparença física i que a causa d'això s'han sentit insegures amb la seva imatge poden presentar major tendència a desenvolupar un TCA posteriorment.
• Situacions vitals que generin estrès. De la mateixa manera que per a altres trastorns psiquiàtrics, problemes de la vida associats a un increment de l'estrès poden ser factors de risc per desenvolupar un TCA.