Preguntes freqüents sobre els Trastorns de la Conducta Alimentària

Sí. Els TCA són malalties mentals. Per a un bon pronòstic és fonamental detectar-los a temps i, per això, són primordials les actuacions dirigides a la prevenció i comptar amb la motivació de les persones afectades i les seves famílies.

Els TCA sí es poden tractar. Existeixen unitats hospitalàries especialitzades en el tractament d'aquestes malalties. En cas d'existir sospita de tenir un TCA s'ha d'anar al metge de capçalera on es realitzen les valoracions pertinents per derivar la persona, en cas de ser necessari, a una unitat especialitzada.

La durada del tractament d'un TCA depèn del temps d'evolució de la malaltia i del deteriorament físic i psicològic que presenti el pacient a l'inici del tractament. També depèn del suport familiar amb què compten les persones que tenen aquesta malaltia. En ser malalties molt complexes els tractaments no són curts i solen durar diversos anys, per això la consciència del pacient pel que fa al problema i la determinació per curar-se és crucial per a una adequada recuperació.

En molts casos l'aparença física de la persona que té un TCA és normal. És a dir, no necessàriament està prima o excessivament prima. Creure erròniament que tothom que té un TCA està prim pot dificultar la seva detecció. De fet una persona amb TCA pot tenir fins i tot sobrepès, com en alguns casos de persones amb Bulímia Nerviosa o amb Trastorn per Afartaments. És important recordar que es tracta de malalties mentals en què les principals alteracions són els pensaments, les emocions i la conducta.

No hi ha culpables ni responsables en l'aparició d'un TCA. Són malalties multicausals en què no pot buscar-se una única causa que origini aquest trastorn. Els pares han de buscar ajuda professional tan aviat com comencin a detectar simptomatologia en el seu fill o filla i acudir a un centre especialitzat. En els TCA influeixen factors tant genètics, biològics, psicològics com socioculturals.

Els TCA són trastorns mentals que ningú tria tenir. Són trastorns que provoquen un intens patiment tant a la persona afectada com al seu entorn familiar. Sempre tenen un origen multicausal en el qual intervenen diversos factors de tipus individual, familiar i social, de manera que pot haver-hi persones més o menys vulnerables de tenir un TCA, mai persones que decideixen desenvolupar-lo.

Els TCA són més habituals en dones (9 de cada 10 casos són dones), tot i que afecten també a homes. També es diagnostiquen en persones de totes les edats, encara que el més habitual és que l'edat d'inici se situï en l'adolescència o edat adulta jove.

Els TCA poden afectar qualsevol persona a qualsevol edat. La majoria de casos se situen entre els 12 i 25 anys, sent el grup de major incidència el de 14 a 18 anys. No obstant això, tot i que el començament s'inicia amb freqüència en l'adolescència, i fins i tot preadolescència, també pot iniciar-se en persones adultes. El fet que els TCA acostumin a començar habitualment en l'adolescència es deu al fet que és un moment en el qual es produeixen una sèrie de canvis físics, biològics, psicològics i socials, així com la reestructuració de la identitat personal que, amb més o menys intensitat, experimenten les persones durant aquesta etapa vital.

De vegades pot resultar difícil parlar sobre aquest tema amb la persona afectada, ja que és habitual que reaccioni amb respostes de negació, ocultació o rebutgi l'ajuda. Però tot i això, és important que sent el seu amic s'ofereixi per ajudar-lo, ja que aquest suport resulta molt eficaç per confrontar la malaltia i buscar tractament. Per tant, si efectivament s'observa que un amic té comportaments que li fan sospitar d’aquest problema, és important mantenir la calma i buscar un moment adequat per poder parlar del tema. És important donar-li temps a la persona afectada per parlar, mostrar-se obert a escoltar i intentar no jutjar-lo, ja que la persona pot desconfiar i tancar-se més en si mateixa. Si es tracta d'un menor, és important poder contactar amb un adult de referència per poder explicar la situació i la sospita de la presència d'un TCA.

L'actitud que ha de seguir la família és seguir les pautes i indicacions donades per l'equip terapèutic. És indispensable aplicar el programa de tractament. Per a això es requereix comprensió per part de la família alhora que seguretat per aplicar les pautes al domicili. És molt important mostrar suport i comprensió, sense jutjar les persones que tenen un TCA.

Quan parlem de Bulímia Nerviosa i Trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen pel fet que la persona afectada no té la capacitat de controlar la seva ingesta. De cap manera es tracta de falta de voluntat.