Què és l'Assetjament Escolar?
L'assetjament escolar s'entén com qualsevol forma de maltractament físic, verbal, social o psicològic que ocorre de manera repetida entre persones menors d'edat o adolescents en contextos escolars.
L'Assetjament Escolar en primera persona
Hem d’incorporar dins dels programes docents programes d’educació emocional basats en el respecte, en els valors, en la no violència, en la resolució de conflictes de forma pacífica, en treballar com se sent l'altre... És un valor que a l’escola és tan important com les matemàtiques o aprendre a llegir.
On té lloc l'Assetjament Escolar?
L'assetjament sol ocórrer a l'escola, però també pot donar-se en llocs com l'autobús o les activitats extraescolars.
En l'actualitat, l'assetjament es produeix freqüentment a través del mòbil o Internet mitjançant missatges de text, trucades, correus electrònics o missatges en xarxes socials. Aquest tipus d'assetjament es coneix com ciberassetjament o ciberbullying.
Què es pot considerar Assetjament Escolar?
Perquè un comportament pugui considerar-se "persecució", ha d'incloure els següents components:
Agressivitat:
- Física. El menor o adolescent que assetja fa mal a un altre o a les seves pertinences. Per exemple, fer-lo ensopegar, l'empeny o trenca els seus llibres.
- Verbal. El menor o adolescent que assetja diu o escriu coses desagradables sobre un altre a través de burles, amenaces o insults.
- Social. El menor o adolescent que assetja danya la reputació o les relacions del nen/a assetjat/da. Per exemple, prohibeix a altres estudiants ser els seus amics o difon informació privada o falsa sobre ell en les xarxes socials.
Desequilibri de poder. El menor o adolescent que assetja utilitza el seu poder per controlar o fer mal al nen/a que és assetjat/da. Aquest poder pot ser la força física, però també la popularitat o l'accés a informació privada.
Repetició. Els comportaments agressius han de succeir més d'una vegada.
Exemples d'Assetjament Escolar
- Difondre mentides o falses acusacions. Exemple: un grup d'estudiants destrossa part del mobiliari de l'escola; quan els castiguen, culpen a una menor o adolescent, que no sabia res de l'assumpte, d'haver-los acusat al director.
- Assetjar per tenir dificultats econòmiques. Exemple: un grup d'estudiants diu "pobre" a un altre company per no portar roba i sabatilles de marca.
- Assetjar per ser homosexual. Exemple: un adolescent rep amenaces de mort per ser homosexual.
- Assetjar per gelosia. Exemple: una adolescent és assetjada per altres noies de la seva classe per sortir amb un adolescent de l'escola molt popular.
- Fer servir un perfil d'identitat fals. Exemple: un estudiant crea un compte fals a les xarxes socials i comença una relació a Internet amb una companya de classe. Tot i que no s'han conegut en persona, l'adolescent comparteix informació personal amb aquest "adolescent", que la difon entre els seus amics.
- Compartir fotos de nus (sexting). Exemple: una adolescent envia una foto nua al seu xicot. Quan trenquen la relació, ell la comparteix amb altres nois, que comencen a insultar-la a través de missatges de text i de les xarxes socials.
Qui participa en una situació d' Assetjament Escolar?
En una situació de bullying no només participen les persones que assetgen i les que són assetjades. Alguns investigadors parlen del "cercle de l'assetjament" per incloure tant als menors i adolescents que estan directament involucrats en les conductes agressives com als que donen suport o rebutgen aquest comportament.
Persones involucrades en l'assetjament escolar de forma directa:
- Menors o adolescents que assetgen. Tenen comportaments agressius cap als seus companys.
- Menors o adolescents que són assetjats. Aquests són l'objecte de les conductes agressives.
Persones involucrades en l'assetjament escolar de forma indirecta:
- Menors o adolescents que ajuden. No inicien el comportament agressiu, però fan “d’assistents" als menors o adolescents que assetgen.
- Menors o adolescents que reforcen. Formen part del públic i es riuen de les conductes agressives, cosa que facilita que l'assetjament continuï.
- No participants. Es mantenen allunyats de la situació d'assetjament; no donen suport al comportament agressiu, però tampoc defensen el menor o adolescent que està sent assetjat. Formen part del públic i això també pot facilitar que l'assetjament continuï.
- Menors o adolescents que defensen. Consolen de forma activa al menor o adolescent assetjat i poden arribar a defensar-lo quan es produeix una situació d'assetjament.
Al llarg del temps, els menors o adolescents poden exercir més d'un paper. En alguns casos, poden participar de forma directa de l'assetjament i en altres, ser testimonis de la situació i actuar com a assistents o defensors.
A quantes persones afecta l'Assetjament Escolar?
A Espanya, al voltant d'un 14% dels estudiants afirmen haver patit algun tipus d'assetjament en l'entorn escolar. Aquesta xifra se situa per sota de països com Letònia (30,6%), Nova Zelanda (26,1%) i la República Txeca (25,4%) i per sobre d'altres com els Països Baixos (9,3%) , Portugal (11,8%), Corea (11,8%) i Islàndia (11,8%).
Continguts relacionats
Informació documentada per:
Publicat: 3 octubre de 2019
Actualitzat: 3 octubre de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.