Un projecte elaborat conjuntament amb

Què són les addiccions?

Temps de lectura: 3 min

Les addiccions són un trastorn mental crònic i recidivant, és a dir, que alternen períodes de consum més descontrolat amb períodes d’abstinència en què s’abandona el consum. Generen canvis en els circuits del cervell que provoquen que la persona consumeixi de manera compulsiva malgrat les conseqüències negatives físiques, psicològiques i socials. Les addiccions inclouen diferents tipus de drogues com el tabac, l’alcohol, els tranquil·litzants i els derivats del cànnabis.

Adiccions | PortalCLÍNIC

És absolutament essencial que el pacient entengui que no es tracta de deixar les drogues i fer exactament el mateix que feia, sinó que es tracta de deixar les drogues i adoptar un estil de vida saludable.

Toni Gual Psiquiatra

L'Addicció explicada en primera per...

Si tens clar que el no beure és per sempre i que és una eina perquè visquis millor, tens molt guanyat.

Francesc Pacient

Una addicció comporta un patró de funcionament desadaptatiu de consum d’una droga amb deteriorament o malestar significatiu. Això pot arribar a afectar totes les àrees de la vida de la persona. Normalment es parla d’addicció quan aquest patró es manté durant un temps perllongat (almenys 12 mesos).

Quan es parla de drogues es fa referència a tota substància que consumida modifica diferents funcions de l’organisme, tant mentals (humor, funcionament cerebral) com físiques (disfunció respiratòria o gastrointestinal).

Normalment, aquestes substàncies es caracteritzen per passar de forma ràpida des del torrent sanguini fins al cervell, el que produeix canvis en la conducta. Aquests efectes solen ser percebuts habitualment com a plaents en els primers consums. Com a resultat d’això, moltes persones segueixen prenent la substància, tot i que les seves conseqüències puguin ser negatives a mig i llarg termini.

Quan es consumeix de forma repetida una droga acostumen a aparèixer alguns efectes sobre el cos i el comportament:

Tolerància a la substància. Significa que cada cop són necessàries dosis més elevades de la substància per aconseguir l’efecte desitjat (per exemple, cada cop cal beure més quantitat d’alcohol per aconseguir els efectes de la intoxicació) i que els efectes de la substància, si no s’incrementen les dosis, són marcadament menys intensos amb l’ús continuat.

Síndrome d’abstinència. Conjunt de reaccions físiques i psicològiques que succeeixen quan una persona amb una addicció deixa de consumir la substància de cop o consumeix menys dosi de la que solia prendre.

A més, quan s’instaura l’addicció és habitual que la persona presenti algunes de les característiques següents:

Reconegui que consumeix una quantitat més elevada de la que pretén o durant períodes més llargs dels que voldria.
Té un desig persistent o esforços infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substància.
Hi ha desig intens o urgència per consumir (craving).
Dedica una part important del seu temps en activitats relacionades amb obtenir la substància (per exemple, desplaçar-se llargues distàncies), en el consum de la substància o en la recuperació dels efectes d’aquesta.
Prioritza el consum per sobre de les activitats socials, laborals o d’oci.
Té cada cop majors dificultats per complir amb les principals obligacions.
Continua consumint la substància malgrat tenir problemes socials o interpersonals causats o agreujats pel consum.
Consumeix en situacions en què és físicament perillós.
Continua amb el consum tot i ser conscient de tenir un problema físic i psicològic relacionat amb la substància.

Tot i que en cada persona l’impacte de l’addicció és diferent i personalitzat, totes les addiccions afecten de forma semblant al funcionament cerebral i, per tant, el tractament té molts elements en comú.

Les addiccions es tracten com una malaltia mental crònica amb un abordatge múltiple: mèdic, psicològic i social.

La prevalença del consum de tabac (diari i ocasional) en la població de 15 anys i més és del 24,0% (29,7% els homes i 18,5% les dones) i 1 de cada 10 persones està exposada al fum ambiental del tabac a la llar.

El consum de risc d’alcohol en la població de 15 anys i més és del 3,4% (5,4% els homes i 1,5% les dones) i és superior entre les persones de 15 a 44 anys (4,3%) amb una tendència imprevisible.

El consum de cànnabis se situa en un 2% diari amb un increment els últims anys.

I el de cocaïna oscil·la entre el 2-4% també en una tendència creixent.

Segueix llegint Símptomes

Un projecte elaborat conjuntament amb

Et sembla útil aquest contingut?

Sí No

Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.

Gràcies per la teva ajuda!

Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Informació documentada per:

Antoni Gual Solé Cap de la Unitat de Conductes Addictives

Clara Oliveras Salvà

Hugo López Pelayo

Magalí Andreu Psicòloga Unitat de Conductes Addictives

Mireia Graell Gabriel

Pablo Barrio Giménez

Silvia Mondón Psiquiatra Unitat de Conductes Addictives

Publicat: 16 setembre de 2019
Actualitzat: 16 setembre de 2019

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.