Símptomes dels Trastorns Addictius

Necessitat imperiosa de consumir, d’autoadministrar-se la substància (o substancies diverses) de la qual s’ha desenvolupat l’addicció. S’utilitza la paraula “craving” per parlar del desig persistent.

Dificultat en el control del consum. Condueix al consum excessiu i, a la vegada, produeix conseqüències negatives familiars, laborals, socials, en la salut física i mental. La persona continua prenent la substància malgrat tenir consciència d’aquests problemes que són recurrents o persistents. S’intenta, però no s’aconsegueix reduir o controlar l’ús de la substància.

Consum d’altres substàncies addictives per la necessitat d’aconseguir un major efecte.

Efecte rebot. La persona que utilitza una determinada substància per tranquil·litzar-se, acostuma a sentir-se més nerviosa que abans de prendre-la quan acaba el seu efecte, pel que necessita tornar a consumir.

Tolerància. És present quan s’utilitza de forma progressiva més quantitat de la substància per aconseguir un efecte. L’efecte de les mateixes quantitats de substància disminueix clarament amb el seu consum continuat.

Síndrome d’abstinència. El cervell s’acostuma a funcionar amb una substància pel que necessita sovint una nova dosis per obtenir un efecte concret o evitar símptomes desagradables com l’angoixa, l’estrès o el desànim.  Apareix quan es deixa de consumir la substància i els símptomes es poden alleujar quan es pren més substància.

Alteració de la conducta perquè està sota els efectes de la substància o perquè la troba a faltar. En funció del tipus de droga, poden aparèixer tot tipus d’alteracions conductuals: agressivitat, conductes violentes, marcada apatía, al.lucinacions, deliris, etc.

Intoxicació. Es produeix per un consum excessiu de la substància i causa una disminució del rendiment psicològic i conductual. La intoxicació aguda pot derivar en un coma i arribar a provocar la mort. La intoxicació crònica, que es deu a un consum regular i excessiu durant un període prolongat en el temps, pot provocar, entre d’altres, trastorns digestius, neurològics i cardiovasculars.

Canvis a nivell cerebral. La persona canvia la manera de pensar, les opinions, actituds i motivacions que passen a ser cada vegada més favorables cap al consum. Moltes de les persones que han desenvolupat una addicció pensen que poden controlar el consum de la substancia i que, per tant, no desenvoluparan l’addicció. Autoengany. No veuen els riscos i problemes que comporta l’addicció, només allò que és gratificant.

Canvi de prioritats. Es deixen de fer activitats importants i plaents per obtenir la substància com poden ser activitats d’oci. Gran part del temps es dedica a l’obtenció o consum de la substància. La substància encapçala la seva escala de valors per sobre de la salut, la família, la feina o els diners.

Recaiguda. Resulta molt difícil no consumir en determinades situacions i un primer consum acostuma a portar una recaiguda. Pot donar-se en una persona que portava mesos sense consumir i el descontrol pot ser més gran que abans.