Tractament dels Trastorns Addictius

Superar una addicció implica fer canvis importants en l’estil de vida que només són possibles si la persona afectada decideix emprendre aquest procés. Els tractaments actuals fan que aquest procés de canvi personal es pugui dur a terme millor i de forma més segura.

Els objectius del tractament són bàsicament tres:

• millorar les complicacions físiques, psicològiques i socials creades per l’addicció;
• aprendre o reaprendre a portar una vida normal sense consumir la droga, i
• adquirir estratègies útils per evitar les recaigudes.

Per assolir aquests objectius es disposa de tractaments farmacològics i psicològics.

• Fàrmacs agonistes per substituir la droga. Això es pot fer per un període curt de temps per facilitar el que s’anomena la desintoxicació (com és el cas dels tranquilitzants per la desintoxicació d’alcohol). O bé, per un període llarg de temps, el que s’anomena programes de manteniment (els més coneguts són els programes de manteniment amb metadona).
• Fàrmacs antagonistes. Aquests, en canvi, bloquegen els efectes de la droga i impedeixen que es manifestin els seus efectes com és el cas de la naltrexona, que bloqueja l’acció dels opioids.
• Fàrmacs anticraving i antipriming. En l’àmbit de l’alcohol s’han desenvolupat medicaments que redueixen el dessig de consumir (efecte ‘anticraving’), com és el cas de l’acamprosat, i també mol.lècules que redueixen la tendència a perdre el control del consum (efecte ‘antipriming’) com és el cas del nalmefé.
• Psicofàrmacs. És important ressenyar que el consum de drogues s’associa amb molta freqüència a trastorns psíquics i, per tant, és molt habitual que en el procés de recuperació el pacient hagi de prendre psicofàrmacs, especialment antidepressius.

En qualsevol cas, cal tenir molt en compte que la base del tractament és psicològica i que els fàrmacs constitueixen un complement eficaç.