Preguntes freqüents sobre les Addiccions

El consum controlat és una meta sovint desitjada per una persona amb una addicció. Estem parlant, però, de drogues amb elevat potencial addictiu, i un cop s’han pres en excés queda una “petjada” al cervell (als anomenats circuits de recompensa) que es reactiva en cada nou consum. Per això mateix, no és recomanable consumir ni una dosis petita, ja que és molt probable que acabi en recaiguda.

Ningú tria tenir una addicció. És el producte del funcionament del nostre cervell, d’àrees molt específiques que estan afectades per l’ús crònic de les drogues. Les drogues produeixen canvis físics i químics en el cervell. 

Els factors socials posen en contacte les persones amb les drogues o substàncies, però són factors individuals els determinants de la vulnerabilitat a l’addicció. Només una part de les persones exposades a substàncies tindran una addicció: els antecedents familiars addictius (càrrega genètica) i la presència d’altres malalties psíquiques són dos dels factors de vulnerabilitat més coneguts.

En principi, no. Una persona que té una addicció, si resta abstinent i fa el tractament de forma correcta, la seva malaltia es mantindrà estable. Per tant, pot dur a terme qualsevol tipus de professió. De totes maneres, algunes professions no serien les més adequades, sobretot aquelles que impliquin grans estressors, estar exposat de manera constant a situacions de risc o amb una gran irregularitat horària (ex: oci nocturn).

Les begudes estimulants que contenen cafeïna, com el mateix cafè, els refrescos de cola i les begudes energètiques poden provocar ansietat i afectar la qualitat i la quantitat d'hores de son. Per tant, tot i que es pot beure cafè cal vigilar la dosi. No s’hauria d’excedir d’un parell de begudes amb cafeïna al dia, tenint en compte que el seu efecte dura 8h i, per tant, no s‘hauria de prendre a partir de les  4 de la tarda.

És important seguir correctament la pauta de medicació indicada pel psiquiatra, ja que estem parlant d’un trastorn crònic. A  vegades, encara que un es “trobi bé”, cal seguir anant en compte ja que és un trastorn amb moltes fluctuacions i aquest pensament ens pot fer actuar temeràriament. A més a més, estem parlant de medicaments que tenen efectes sobre el cervell, per tant si es deixen de cop poden tenir efectes de rebot no desitjats. Per tant, sempre que es tinguin dubtes respecte la medicació, el més indicat és comentar-ho amb l’equip mèdic de referència per tal de valorar la millor alternativa.

Les situacions, persones i llocs que s’associen amb els consums previs són les més perilloses, ja que el cervell recorda que allà és on es solia consumir i poden aparèixer les ganes de consumir o “craving”. Per exemple, per a una persona amb una addicció a l’alcohol anar al bar on acostumava a beure o anar amb el grup d’amics amb qui consumia poden ser situacions d’alt risc de recaiguda. De fet, els estudis mostren que és més eficaç evitar les situacions de risc que no pas fer un gran esforç i enfrontar-se amb molta voluntat a aquestes situacions.

Estar atent i escoltar-se a un mateix és important per prevenir aquestes situacions.

Preguntar-se a un mateix com es troba, en quin moment de recuperació està i amb quines forces. Per exemple, no és el mateix portar anys sense consumir, tenint present potser diferents eines i habilitats d’afrontament, que estar encara en període de desintoxicació.

Evitar les situacions perilloses és  una alternativa segura. Quan no es pot o no es vol evitar es poden buscar eines per tal d’afrontar-les. Per exemple, demanar ajuda a un familiar perquè ens acompanyi, explicar als altres que s’està en tractament per una addicció. En cas de dubte és útil dir-se a sí mateix:’ aquest cop no hi vaig, potser la propera estaré més preparat’.

La probabilitat de morir per suïcidi en persones amb addiccions és bastant major que en població normal. És important entendre que les idees de suïcidi poden aparèixer en algunes fases del trastorn, sobretot en fases de recaigudes on la persona acostuma a trobar-se malament i amb poques esperances de sortir-se’n. Quan una persona o els seus familiars detecten aquests pensaments és important alertar a l’equip sanitari de referència perquè valori les mesures necessàries. Cal recordar que, per molt malestar i desesperació que senti una persona en un determinat moment, i molt especialment en les recaigudes, sempre és temporal i tard o d’hora mitigarà. En canvi, les conseqüències del suïcidi són irreversibles.

La pràctica d'exercici físic moderat és molt recomanable per a la salut mental i física. Practicar esport o -en el seu defecte- caminar un mínim de 30 minuts al dia, pot ajudar-nos a estar menys tensos i ansiosos, sentir-nos més plens d'energia i augmentar la nostra sensació de benestar.  Si tens altres problemes de salut o estàs seguint una desintoxicació cal que consultis amb algun professional de la salut abans de fer exercici físic.

L’addicció és un trastorn crònic i recurrent. Per aquest motiu, el tractament és llarg i és molt important fer un seguiment perllongat. Tot i així, s'ha d'atendre a circumstàncies individuals. Per regla general, però, cal pensar que el tractament serà temporal encara que en algunes ocasions pot ser millor fer-lo indefinidament.

Tanmateix, no és recomanable fixar-se com a meta no prendre medicació; el principal objectiu ha de ser la salut i la prevenció de recaigudes, independentment de si per a això és necessari medicar-se.

És una medicació indicada pel tractament de la dependència a l’alcohol, com una part d’un programa de deshabituació. La persona ha d’estar motivada, de manera que el tractament es realitzi amb la cooperació voluntària del pacient. És important tenir suport social i familiar que predisposi a la interrupció del consum d’alcohol. L’Antabús provoca una reacció que apareix després de la ingesta d’alcohol que consisteix en una sèrie d’efectes físics desagradables. L’Antabús augmenta el control per no beure de manera impulsiva.

Sempre serà convenient comptar amb l’ajuda dels professionals sanitaris. La desintoxicació es realitza amb cobertura farmacològica (per prevenir el síndrome d’abstinència), encara que en alguns casos n’hi ha prou amb un aïllament del tòxic i esperar la seva completa eliminació sense requerir tractament farmacològic.

El primer que haurien de fer els familiars és precisament informar-se sobre la malaltia. S'ha d'adoptar una actitud sincera i responsable amb el pacient a través d'una conversa oberta. L’equip sanitari, tot i que pot informar sobre conceptes generals relacionats amb l’addicció, no comentarà aspectes individuals de la malaltia amb els familiars excepte si ha estat directament autoritzat.

Tant els amics com la família poden jugar un paper fonamental en la motivació de les persones amb problemes de drogues per entrar i romandre en programes de tractament. La participació de membres de la família o parella en el tractament d’una persona pot reforçar i ampliar els seus beneficis.

En la convivència al domicili, caldria evitar la sobreprotecció i la hipervigilància, com tampoc són recomanables postures excessivament crítiques. Seria important demostrar interès sincer  i suport en el procés. Una bona comunicació a casa pot facilitar, en els diferents moments del trastorn, que la persona pugui demanar ajuda a la família i aquesta donar-li suport.