“Tinc estudis superiors, una feina d’èxit, família i corro maratons. Això li pot passar a qualsevol” Javier, pacient amb trastorn per ús d'alcohol

“Mirant enrere, m'adono que el meu consum sempre havia estat elevat, però no n’era conscient. Era el que es diu un alcohòlic funcional”, comenta en Javier. “Això no succeeix de sobte, sinó que és una cosa progressiva”, afegeix.

En el trastorn per ús d'alcohol, o addicció a l'alcohol, es generen canvis en els circuits del cervell que provoquen que la persona consumeixi de manera compulsiva malgrat les conseqüències negatives. Igual que altres trastorns per consum de substàncies, es produeix una tolerància a la substància, és a dir, cada vegada es necessita un consum major per a aconseguir l'efecte desitjat. “T'adones que tens un problema quan beure alcohol ja no suma res, sinó que simplement ho necessites per a afrontar el dia”, explica en Javier. D'altra banda, sol aparèixer la síndrome d'abstinència, un conjunt de reaccions físiques i psicològiques que succeeixen quan la persona deixa sobtadament de consumir o disminueix el consum de la substància.

L'estigma i les falses creences, els grans esculls d'aquesta malaltia

Encara que existeixen factors que poden incrementar el risc de desenvolupar una addicció, no existeix un perfil social de pacient als trastorns per ús de substàncies. Són malalties que li poden succeir a qualsevol persona. “Jo tinc estudis superiors, un treball d’èxit, família, fills, corro maratons…això li pot passar a qualsevol” explica en Javier. Malgrat això, les addiccions continuen tenint un estigma social important. “Moltes persones poden pensar que és un tema de feblesa, que pots tirar endavant solament posant-li ganes, i no és cert. Cap malaltia es cura simplement posant-li ganes” comenta en Javier. “És complicat, però és necessari que la persona sigui conscient i que demani ajuda”, conclou.

L'entorn pot jugar un paper fonamental en la motivació de les persones amb trastorns per ús de substàncies per a entrar i romandre en programes de tractament. No obstant això, és important que aquest s'assessori amb especialistes. “Sol moltes vegades no pots tirar endavant i la família, per molt que vulgui, no pot o no sap com ajudar-te”, explica en Javier.

L'enfocament de la Unitat de Conductes Addictives, una filosofia motivacional i centrada en el pacient

En 2018, en Javier va arribar a la Unitat de Conductes Addictives del Clínic Barcelona. “Va arribar un moment en què el meu consum d'alcohol no era sostenible i vaig decidir demanar ajuda. Després de mirar diversos centres, el Clínic era un dels pocs centres públics de referència amb un equip especialitzat en aquest tema”, explica en Javier. “Vaig sentir que no em jutjaven. Em van transmetre que això era una malaltia, i que això té una part positiva, que té tractament”, afegeix en Javier.

El Centre Ambulatori de Seguiment de Drogodependències de la Unitat de Conductes Addictives o CAS, acull a pacients de diverses característiques que tenen problemes relacionats amb l'ús de substàncies. Aquests inclouen el trastorn per l'ús de la substància, que implica l'abús i dependència a aquesta, i també els problemes psiquiàtrics relacionats amb aquestes substàncies addictives. “En el CAS fem més de 1.000 primeres visites a l'any i fem el seguiment de més de 1.500 pacients”, explica el Dr. Pol Bruguera, psiquiatre de la Unitat de Conductes Addictives. El principal trastorn que es segueix a la unitat és per l'ús d'alcohol i li segueixen l'ús de cànnabis i de cocaïna.

No existeix un tractament estàndard, sinó que la unitat se centra en una filosofia motivacional, on el tractament s'adapta als interessos i peculiaritats de cada pacient. “Aquí fem un tractament centrat en el pacient i ens ajustem a les seves característiques, objectius i motivacions per a acompanyar-lo en el procés. L'objectiu és disminuir o evitar el consum de substàncies addictives, però també el de millorar altres aspectes de la seva vida que s'han vist compromesos per la malaltia”, explica el Dr. Bruguera.

Els pacients que atenen la unitat de conductes addictives fan un seguiment psicològic, psiquiàtric i també amb l'equip d'infermeria i de treball i educació social. Aquest tractament i seguiment sol fer-se de manera individual, tot i que els pacients també poden assistir a teràpies grupals “per a compartir experiències en els diferents estadis de la malaltia amb l'objectiu de prevenir recaigudes”, comenta el Dr. Bruguera.

La durada d'aquests tractaments és molt variada i depèn de les característiques de cada pacient. “Ara estic bé i m'he adonat que, encara que la vida presenti dificultats, afrontar-les d'una manera serena i conscient és moltíssim millor”, conclou en Javier.