La resposta és clara: no existeix una única causa en l’aparició d’un trastorn addictiu. No obstant això, sí que trobem diversos factors que influeixen en el desenvolupament dels trastorns d’aquest tipus. És a dir, els diferents factors interrelacionats provoquen que, quan una persona inicia el consum d’una droga, es produeixin una sèrie de canvis cerebrals.
Quan es produeixen aquests canvis, s’alteren els anomenats circuits de recompensa. Aquests són els encarregats de fer saber a la persona que una acció és o no beneficiosa per ell i que, per tant, val o no la pena repetir-la. Aquests canvis fan que s’acabi establint un procés en bucle en el cervell que, finalment, desencadena l’addicció.
Els factors més influents en el desenvolupament d’un trastorn addictiu són els següents:
- Factors genètics. Un dels factors fonamentals ve determinat per la genètica.
- Factors ambientals. Els estímuls ambientals als quals se sotmet una persona al llarg de la seva vida juguen un paper fonamental en el desenvolupament del trastorn. Per exemple, com més aviat s’inicia el consum d’una droga determinada a la vida d’una persona, i també com més quantitat es pren, més risc hi ha de desenvolupat una addicció.
- Personalitat. Determinats trets de personalitat, com la impulsivitat o la tendència a buscar noves sensacions, incrementen el risc de tenir un trastorn addictiu.
- Malaltia mental. La presència d’una malaltia mental també incrementa el risc de desenvolupat un trastorn d’aquest tipus.
- Factors socials. Les circumstàncies socials també són rellevants en el desenvolupament de les addiccions. L’accessibilitat, l’economia i la publicitat són factors a tenir en compte, que influeixen en l’extensió del consum de la droga i en la generació de més o menys addictes.
Un cop iniciat el trastorn addictiu, la seva evolució acostuma a ser remitent-recurrent. És a dir, la persona no és capaç de controlar el consum i alterna períodes d’abstinència amb altres d’elevat consum. També existeixen factors desencadenants de les recaigudes, que són els següents:
- Malestar psicològic, com tristor, angoixa, nerviosisme o irritabilitat
- Estímuls relacionats amb la droga, com veure a altres persones que l’estan prenent.
- Craving, que es defineix com un desig molt intens i, sovint, irrefrenable de prendre la droga.
- Abstinència física, que apareix quan la persona té dependència fisiològica a la substància.
En definitiva, l’addicció és un trastorn mental crònic i recidivant que no té una causa concreta, sinó diverses que es mesclen i interaccionen entre elles influint en l’aparició i posterior desenvolupament de la malaltia.
