Investigació sobre els Trastorns Addictius

En els darrers 20 anys s’han fet molts avenços per facilitar la detecció, el seguiment i el tractament de les persones que tenen addiccions. També s’ha avançat en el coneixement dels factors que predisposen a desenvolupar un trastorn addictiu (biològics, psicològics, socials, etc.).

Les principals línies de recerca en la comunitat científica són:

Marcadors biològics i neurobiologia:

• Neuroimatge (ressonància magnètica).
• Marcadors directes i indirectes de consum de substàncies en diferents matrius (cabell, orina, sang, saliva, etc.).
• Eines de monitorització continua de consum de substàncies (polseres i pegats que detecten el consum d’alcohol).
• Genètica i farmacogenètica.

Nous tractaments: 

• Fàrmacs per disminuir el risc de tornar a consumir la substància.
• Tractaments biològics per reduir l’ús o evitar-ne el consum (biofeedback, estimulació magnètica transcraneal, etc.).
• Tractaments psicològics de caire individual i grupal.
• Ús de les noves tecnologies com a eina terapèutica (e-health, m-health, ludificació i jocs aplicats).

Prevenció:

• Instruments per a la identificació precoç de consumidors de risc que encara no han desenvolupat una malaltia addictiva.
• Intervenció breu per aquests consumidors, mesures per disminuir l’accés a les substàncies especialment en població jove i adolescent.

Reducció de danys:

• Detecció i intervenció en malalties relacionades amb el consum de substàncies (virus de l’hepatitis, virus de la immunodeficiència humana,  malalties de transmissió sexual, etc.), 
• Reducció de la mortalitat per intoxicacions agudes (opiacis, alcohol, sedants,  etc).
• Reducció de la violència relacionada amb el consum de substàncies (tant des del vessant de la víctima com de l’agressor).