Causes dels Trastorns Addictius

Avui dia se sap que en l’aparició d’una addicció influeixen múltiples factors que interaccionen entre ells.

Tots aquests factors interrelacionats provoquen que un cop una persona inicia el consum d’una droga, es produeixin una sèrie de canvis cerebrals a un lloc específic que s’anomenen els circuits de recompensa. Aquests circuits són els encarregats de transmetre a la persona que una conducta és beneficiosa per a ell i que, per tant, val la pena repetir-la (com per exemple menjar, relacionar-se amb els altres o practicar activitats plaents per a la persona). Els canvis que les drogues provoquen en aquests circuits faciliten la perpetuació del consum, en general amb un increment de la seva dosi i la seva freqüència. Al seu torn, aquest major consum agreuja aquests canvis biològics i s’estableix, així, un procés circular que  desencadena finalment en una addicció.

En general, l’addicció es considera una malaltia crònica que s’esdevé després del consum continuat d’una droga durant un període de temps relativament llarg. Per tant, el principal factor desencadenant de la malaltia és el consum mateix de la droga.

El curs evolutiu dels trastorns addictius acostuma a ser remitent-recurrent, és a dir, s’alternen períodes d’abstinència a la droga amb altres d’elevat consum, que s’anomenen recaigudes. Hi ha diversos factors desencadenants de les recaigudes, com són:

• el malestar psicològic (tristesa, angoixa, irritabilitat).
• els estímuls relacionats amb la droga (per exemple, veure altres persones que l’estan prenent).
• el craving, que es defineix com un desig molt intens i sovint irrefrenable de prendre la droga.
• l’abstinència física, que apareix quan una persona té una dependència fisiològica a la substància i n’interromp el consum.