Preguntes freqüents sobre la vacuna COVID bivalent

És una vacuna indicada específicament com a dosi de reforç (“booster”) per a persones ja vacunades (mínim 2 dosis) enfront del coronavirus SARS-CoV-2, adreçada a reforçar la immunitat i mantenir la prevenció de les formes greus de la COVID-19 en persones majors de 12 anys. 

La vacuna no conté el virus complet (coronavirus SARS-CoV-2) i, per tant, no pot causar la COVID-19. 

La vacuna inclou mRNA adaptat a la variant original del Coronavirus (anomenada “Wuhan”) i mRNA adaptat a la variant Òmicron, en concret els tipus BA.4/BA.5, predominants en els darrers mesos.  

S’espera que aquesta dosi de reforç proporcioni una protecció més amplia davant les diferents variants del virus. 

La vacuna  conté una molècula anomenada mRNA (RNA missatger) tant de la variant de Wuhan com de la variant Òmicron. Aquesta molècula inclou les instruccions per produir la proteïna S (spike) del virus, que és la que el virus necessita per poder entrar a les cèl·lules humanes. 

Quan es rep la vacuna, algunes cèl·lules llegiran les instruccions del mRNA i produiran temporalment la proteïna S. El sistema immunitari reconeixerà aquesta proteïna com aliena, activarà les cèl·lules T (limfòcits) i produirà anticossos per atacar-la. 

Si una persona entra en contacte amb el SARS-CoV-2, el nostre sistema immunitari, ja haurà estat “entrenat” gràcies a la vacuna, reconeixerà ràpidament el virus i iniciarà la resposta de defensa contra el coronavirus. 

El mRNA de la vacuna no es queda a l’organisme, sinó que es destrueix poc temps després de la vacunació (hores). 

En cap cas, les substàncies injectades en la vacuna entren en contacte amb el nucli de les nostres cèl·lules, i per tant, no hi ha risc de cap tipus d’alteració genètica. 

Tant la vacuna original com la bivalent s’han mostrat molt efectives en la prevenció de les formes greus de la COVID-19, reduint el nombre de casos, de pacients hospitalitzats (tant a sales com a UCIs) i reduint de forma significativa la mortalitat per la COVID-19. 

Les proves de laboratori indiquen un augment significatiu dels anticossos adreçats contra la variant original (Wuhan) i contra la variant Òmicron (BA.1 i BA.4/BA.5), després de rebre la vacuna bivalent actualitzada. 

Sí. Han d’haver passat 5 mesos des que es va tenir la infecció. 

Han d’haver passat 5 mesos des que es va rebre la darrera dosi de vacuna, tant si es tracta de la segona, tercera o quarta dosi rebuda. 

Les vacunes actuals no eviten el contagi ni la infecció de forma tant efectiva com a l’inici. Aquest canvi es deu a que la variant Òmicron, que és la que predomina en el moment actual (sobretot les subvariants BA.4 i BA.5), és més transmissible i s’escapa més a l’acció del sistema immune que les variants anteriors. Afortunadament, però, la infecció que provoca és més lleu. 

Dades preliminars indiquen que és possible que la dosi de reforç redueixi la transmissió de la malaltia, al menys en els 3-6 mesos posteriors a la seva administració. 

És important tractar d’adequar millor la nostra resposta immunitària mitjançant aquesta actualització de la vacuna.  

Sí. Les persones amb immunodepressió constitueixen un grup amb indicació clara per rebre aquesta dosi de reforç. És possible, però, que part de les persones immunodeprimides responguin pitjor a la vacuna.  

Des del punt de vista de la seguretat, no hi ha cap problema addicional. 

Sí. Les dades acumulades en aquests tres anys indiquen que la COVID-19 pot ser greu en embarassades i que les vacunes mRNA són segures i efectives per prevenir aquesta situació. 

També hi ha dades suficients en relació amb la vacunació i l’alletament matern: no hi ha contraindicació.  

A més, els anticossos fabricats per la mare poden passar al nadó, protegint-lo de forma passiva. 

Aquesta vacuna té els mateixos efectes secundaris que la vacuna original de Pfizer. Són majoritàriament lleus i transitoris. 

Aquests efectes poden aparèixer durant la primera setmana després de la vacunació. No són habituals un cop passats els primers dos dies. Els efectes secundaris d’aquestes vacunes es coneixen molt bé, ja que són unes de les més estudiades en la història de la medicina. 

Els efectes lleus o moderats més freqüents observats: 

• En més de 1 de cada 10 persones vacunades: 

  • Febre  

  • Mal de cap 

  • Miàlgies i/o artràlgies 

  • Dolor i inflamació en el punt d’injecció 

  • Malestar general 

• En menys de 1 de cada 10 persones vacunades: 

  • Calfreds 

  • Envermelliment 

  • Nàusees 

  • Fatiga 

  • Artràlgies 

• En menys de 1 de cada 100 vacunats: 

  • Adenopaties locals 

Es poden prendre analgèsics, com ara paracetamol, o AINEs, com l’ibuprofè, si és necessari, per mitigar aquests efectes. 

El risc de patir una miocarditis (inflamació del muscle cardíac) i/o una pericarditis (inflamació de la membrana que envolta el cor) té una incidència estimada en els 7 dies post vacunació entre 1,3 i 2,2 casos per 100.000 persones-dia.  

Aquests efectes adversos són més freqüents en nois joves (18-25 anys d’edat). 

Habitualment són casos clínicament lleus i la recuperació és completa. 

L’al·lèrgia a la vacuna és molt poc freqüent: 1-2 casos per 100.000 dosis administrades. 

La vacuna està contraindicada en persones que hagin presentat una reacció al·lèrgica clínicament rellevant a una dosi prèvia de vacuna contra la COVID-19 o a algun dels seus components. Aquestes reaccions greus poden ser: (afilaxia, angioedema, urticària generalitzada, atacs d’asma o rinitis.  

Els components que podrien ser responsables d’aquestes reaccions en persones amb antecedents d’al·lèrgia greu als mateixos són el polietilenglicol (PEG) i el polisorbat, que no està inclòs en la vacuna però que està molt relacionat amb el PEG. 

L’al·lèrgia al trometamol (un excipient de la vacuna actualitzada) és molt rara. No s’ha relacionat aquest excipient amb reaccions al·lèrgiques després de la vacunació. 

La vacunació no està contraindicada en persones amb al·lèrgies alimentàries (fins i tot si l’al·lèrgia és a l’ou), a medicaments, animals, insectes, al·lèrgens del medi ambient o làtex. 

Com totes les vacunes, aquesta s’administrarà sempre sota supervisió i amb disponibilitat immediata de tot el material mèdic necessari per fer front a una possible reacció al·lèrgica greu. 

Sí. No hi ha contraindicació per a l’administració conjunta d’ambdues vacunes. Es poden posar en el mateix moment. 

Si no s’administren simultàniament, es poden administrar també de forma separada, sense necessitat d’interval entre elles.