Preguntes freqüents Malalties Autoimmunes Sistèmiques

Encara que és difícil generalitzar, es considera que les persones amb malalties autoimmunes sistèmiques (MAS) tenen un major risc de presentar formes greus i major mortalitat per COVID-19. Els factors de risc associats a major gravetat són, d'una banda, els mateixos que els de la població general com l’edat major a 65 anys, sexe masculí, hipertensió arterial, malaltia cardíaca i malaltia pulmonar o renal crònica. D’altra banda, existeixen factors inherents a les MAS que contribueixen a una major gravetat i mortalitat d’aquests pacients per COVID-19 com l’activitat moderada-alta de la malaltia, l’ús d’una dosi major de 10 mg/dia de prednisona o l’ús de rituximab (Ann Rheum Dis 2020;79:1544-1549).

Sí. En aquests moments hi ha tres vacunes disponibles (Pfizer, Moderna i AstraZeneca) que es poden administrar en pacients amb MAS. Cap d’elles contenen el virus atenuat. Actualment no disposem de dades d’eficàcia i seguretat de les vacunes contra la COVID-19 en persones amb MAS perquè no s’han inclòs en els assajos clínics (només a la vacuna de Pfizer es van incloure pacients amb malalties reumàtiques i van ser menys de l’1% del total de persones incloses).

No. No tenim estudis comparatius de les vacunes  en persones amb MAS. Per tant, s’espera que la seva eficàcia sigui la mateixa que en la població general.  

És molt poc probable tant pel disseny de la vacuna com per la seva forma de generar anticossos contra el SARS-CoV-2, que l’administració de la vacuna provoqui un brot de la MAS i només pel fet de tenir una MAS no hi ha risc de presentar un efecte advers greu. Totes les societats científiques consideren les vacunes contra la COVID-19 com segures i que el benefici de la vacunació supera en molt la possibilitat d’un potencial efecte advers greu que, d'altra banda, és molt poc freqüent en persones sense MAS.

En general, totes les societats científiques estan d’acord en el fet que no s’ha de deixar el tractament, ja que el risc de brot és elevat. L’argument per fer-ho seria que el mateix tractament immunosupressor pogués disminuir o dificultar la generació d’anticossos contra el SARS-CoV-2. No obstant això, existeix unanimitat al voltant del fet que és millor generar-ne poca quantitat que no tenir-ne.

Tal com passa amb altres vacunes recomanades en persones amb MAS com la de la grip o el pneumococ, es recomana rebre la vacuna quan la malaltia està inactiva o estable. En altres paraules, si s’està en ple brot, el millor és tractar-lo i retardar l’administració de la vacuna.

El teu especialista en la malaltia autoimmune és qui millor coneix el teu cas, la teva evolució i el teu tractament i és el que et pot aconsellar sobre el millor moment per rebre la vacuna.