COVID prolongat

El COVID prolongat o post-agut (PACS per les seves sigles en anglès) és una malaltia multi orgànica amb un ampli espectre de manifestacions. Les més prevalents són: fatiga (52%), símptomes cardiorespiratoris (30-42%) com la dispnea, i símptomes neurològics (40%) com mal de cap, i problemes d’atenció.  

El COVID post-agut inclou dos subgrups: COVID-prolongat: persistència de símptomes (presents o no a l’inici de la infecció) després de 4 setmanes de la infecció, de manera permanent, remitent o de millora progressiva. Seqüela: dany irreversible als teixits després de 12 setmanes, que pot desencadenar diferents graus de disfunció permanent i la corresponent simptomatologia.  

Les causes que produeixen COVID prolongat segueixen sense conèixer-se però es creu que algunes de les possibles causes són:

Diversos estudis han suggerit que entre un 10-15% de pacients amb COVID-19 poden presentar simptomatologia setmanes o mesos després de la infecció, encara que recentment plantegen que pugui arribar fins i tot al 25-30%. A Catalunya es calcula que 90.000 pacients podrien estar afectats per COVID post-agut.

Els nens desenvolupen la infecció per COVID de manera asimptomàtica o molt més lleu que els adults. Si hi ha símptomes, aquest són de curta durada. S’han observat però, casos lleus i asimptomàtics que han desenvolupat símptomes prolongats com insomni, fatiga, dispnea, palpitacions, mal de cap, dificultat per concentrar-se, debilitat muscular, entre d’altres. A mesura que l’edat s’incrementa major és el risc de presentar aquests símptomes.  

Encara que és poc freqüent, s'ha descrit el desenvolupament d'un síndrome inflamatori multisistèmic (MIS-C: Multisystem inflammatory syndrome in children) que pot aparèixer a les 3-6 setmanes des del diagnòstic i que sol requerir tractament pel seu control dels símptomes.

No hi ha estudis de símptomes persistents en aquest grup de pacients però sí que hi ha registres d’algunes complicacions com preeclàmpsia (pressió arterial alta i signes de dany en alguns òrgans), embaràs preterme (aquell que es produeix entre les 22 i les 36 setmanes, 6 dies després de la última menstruació),  un increment de les cesàries i en alguns pacients s’ha descrit alteració en la maduració i creixement fetal per la inflamació de la placenta.

La simptomatologia més comú és la fatiga, que és un dels símptomes més predominants i invalidants junt amb la dispnea (sensació de falta d’aire). Aquests símptomes solen durar més enllà de les 4 setmanes i  poden aparèixer de forma intermitent sense un dany que els justifiqui.  

Situacions que poden desencadenar un COVID prolongat:

Els casos de COVID prolongat poden tenir el seu origen en casos COVID asimptomàtics, simptomàtics i de casos greus que han requerit hospitalització.  Els casos de COVID post-agut amb seqüeles no sempre es produeixen en persones que han requerit hospitalització. La gran majoria dels pacients amb seqüeles pulmonars són persones que han estat ingressades i han necessitat  oxigen i ventilació i que han necessitat tractament anti-inflamatori per al control de la resposta immunitària generada pel virus. En aquests pacients pot ser que després d’acabar-se aquesta fase hiperinflamatòria puguin tenir dolor residual o cicatriu pulmonar, o fins i tot amb una inflamació persistent  que precisaria de la prolongació del tractament.  

El coronavirus és un virus sistèmic, que afecta a tot l’organisme i la simptomatologia és diversa. S’observen casos de COVID post-agut amb afectació en diferents òrgans:

El diagnòstic és fonamentalment clínic, en base a la presència de símptomes que no es justificarien per una altra causa diferent a la infecció per SARS-CoV2.

Actualment, no hi ha tractament per al síndrome de COVID post agut, però sí per a determinats símptomes. En molts casos a partir dels 3 mesos els pacients milloren i a alguns se’ls dona l’alta.  

El tractament clau és la rehabilitació física, neurocognitiva i el suport psicològic. La simptomatologia d’aquests pacients té un impacte en la seva qualitat de vida tant a nivell físic com psicològic, per això, fer un abordatge en aquests dos àmbits aporta una millora substancial.

L’activitat física pot ser dificultosa en aquests pacients amb fatiga i no tindran el mateix rendiment que abans d’haver passat la COVID, però poden millorar si la realitzen de manera planificada, programada i amb control del ritme.  

El sedentarisme prolongat, tant en la fase aguda com posteriorment, pot afavorir el deteriorament físic, pot incrementar la fatiga i la intolerància a l’esforç, així com malalties múscul-esquelètiques.

Cal més evidència i investigació d’equips multidisciplinaris per comprendre les causes que provoquen aquests efectes a llarg termini. Falta informació sobre els mecanismes que es desencadenen a partir de la infecció, per tal de poder millorar l’anàlisi i el tractament d’una simptomatologia tant diversa, i així poder desenvolupar mesures preventives i de rehabilitació.  

A escala global, aquesta pandèmia demostra que els  casos continuaran augmentant. L’Hospital Clínic de Barcelona ha creat una consulta específica vinculada als Serveis de Medicina Interna i de Pneumologia per atendre tots aquests pacients, estudiar com evolucionen al llarg del temps i oferir-los tractament per pal·liar les seqüeles que presenten.