Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Temps de lectura: 6 min
El Trastorn Depressiu o Depressió és una malaltia els símptomes principals de la qual són la tristesa, la pèrdua d'interès o la manca de concentració. Hi ha tractament i si se segueix de manera correcta, el trastorn pot remetre. Els medicaments i la psicoteràpia constitueixen la pedra angular del tractament. Afecta més de 300 milions de persones al món i és la principal causa de discapacitat. No entén ni edats ni condicions socials.
El Trastorn Depressiu en primera persona
Trastorn Depressiu | PortalCLÍNIC
No s'ha de buscar quina és la causa del trastorn. S'ha d'intentar acceptar i saber que té una sèrie de símptomes que li fan difícil poder seguir funcionant a la seva vida com havia funcionat fins aquell moment i que s’ha d’esperar, que ha de deixar que els tractaments facin el seu efecte.
Joana Guarch
Psicòloga
El Trastorn Depressiu explicat en p...
Un missatge positiu, tal com em va dir a mi el doctor, i en això té raó, “tardaràs, però així no et quedaràs, per això estem aquí nosaltres”. I és veritat, és veritat.
Amadeu
Pacient
Els trastorns depressius són un conjunt de malalties que tenen com a símptoma en comú la presència de tristesa patològica. En medicina es defineix el símptoma de tristesa com la presència d'un sentiment de pena més intens de l'esperable i que limita de forma mantinguda que una persona pugui rendir en les seves activitats habituals.
| Tristesa no patològica | Tristesa com a símptoma de malaltia |
|---|---|
|
Intensitat proporcionada a la situació |
Intensitat desproporcionada a la situació |
|
Intensitat no mantinguda en el temps |
Intensitat mantinguda en el temps |
|
Absència d'altres símptomes depressius |
Presència d'altres símptomes depressius |
| No limitant | Limitant |
Tipus de Trastorn Depressiu
En base als símptomes més freqüents, a la resposta als diversos tractaments existents i al pronòstic a curt, mitjà i llarg termini, els trastorns depressius es divideixen en:
El trastorn adaptatiu amb ànim deprimit es caracteritza per:
- El mateix pacient identifica un desencadenant (estressor) recent com l'origen dels símptomes.
- El desencadenant (o les seves conseqüències directes) encara està present.
- L'exposició a situacions ambientals intenses dona pas, transitòriament, a un rendiment adequat. Dit d'una altra manera, si a la persona afectada per un trastorn adaptatiu se li mostra un estímul intens (per exemple, un vídeo divertit del seu nét) pot posar atenció al nou focus i expressar el sentiment lògic enfront d'aquesta situació.
El trastorn distímic o distímia es caracteritza per:
- Presència crònica (mesos o anys, no dies o setmanes) de sensació d'insatisfacció, de desànim i abatiment que motiven tristesa i un pitjor funcionament diari de la persona. Predomina l'apatia i la pèrdua d'iniciativa sobre la pèrdua d'il·lusions.
- El pacient descriu el seu sentiment de tristesa com qualitativament similar al sentiment normal de tristesa. El que crida l’atenció al pacient és la seva cronicitat i l'aparent absència de situacions desencadenants concretes.
- Igual que succeeix en el trastorn adaptatiu, l'exposició a situacions ambientals intenses dona pas, transitòriament, a un rendiment adequat.
- Sovint, però no sempre, aquests pacients tenen una personalitat de base molt emocional i/o molt dependent.
L'episodi depressiu (o depressió major) es caracteritza per:
- El pacient descriu el seu sentiment de tristesa com qualitativament diferent al sentiment normal de tristesa, considerant-ho una vivència nova. El característic és l'existència d'una reducció en la resposta emocional davant de situacions de teòricament marcat calat emocional. Aquest fet explica que el pacient moltes vegades no centri la seva queixa en la seva tristesa, sinó en la sensació de por o angoixa davant del bloqueig emocional que pateix.
- A diferència del que succeeix en el trastorn adaptatiu i en la distímia, l'exposició a situacions ambientals intenses comporta una oscil·lació escassa o nul·la en el seu estat d'ànim (és a dir, el seu estat d'ànim no és fàcilment modificable mitjançant situacions ambientals concretes).
|
Taula comparativa de les característiques principals del sentiment de tristesa en cada un dels tres trastorns depressius més freqüents |
||
|---|---|---|
| Trastorn adaptatiu | Trastorn distímic | Episodi depressiu |
| Tristesa focalitzada en el problema o estrès agut | Sensació crònica de tristesa, amb insatisfacció, ràbia i /o decepció | Sensació d'incapacitat, atordiment, alerta i por davant la pobresa de les seves respostes emocionals |
| Millora transitòria davant estímuls intensos | Millora transitòria davant d'estímuls intensos | Absència de millora franca davant estímuls intensos |
El Trastorn Depressiu i el Trastorn d'Ansietat, són el mateix?
Els símptomes diana que motiven la discapacitat en un trastorn depressiu són la pèrdua d'il·lusió i/o la pèrdua de confiança en un mateix. Per contra, en els trastorns d'ansietat no existeix l'alteració de l'estat d'ànim com a símptoma primari; en els trastorns d'ansietat, el símptoma inicial característic és la sensació de pèrdua de control, bé sigui en l'àmbit físic (per presentar símptomes corporals no filiats -trastorn d'ansietat generalitzada- o d'aparició brusca i de breu durada, però recurrents en el temps -trastorn de pànic-), bé sigui en l'àmbit cognitiu (per presentar pensaments reiteratius amenaçadors no desitjats -trastorn obsessiu compulsiu, trastorn hipocondríac, trastorn dismorfofòbic-) o en tots dos àmbits (qualsevol d'ells quan fa mesos o anys que es pateixen).
Amb independència que els trastorns depressius i els trastorns d'ansietat siguin dos trastorns amb símptomes inicials clarament diferenciats és cert que, sovint, els trastorns d'ansietat de llarga evolució poden presentar unes manifestacions clíniques que puguin fer difícil el diagnòstic diferencial amb un trastorn depressiu. Encara que amb menys freqüència, però de vegades aquesta mateixa afirmació pot aplicar-se als trastorns depressius de llarga evolució, però en el sentit invers (trastorns depressius als quals s'afegeixen progressivament símptomes que dificulten el diagnòstic diferencial amb un trastorn d'ansietat).
|
Trastorn depressiu versus trastorn d'ansietat |
|
|---|---|
| Trastorn depressiu | El símptoma inicial principal és la pèrdua d'il·lusió i/o la pèrdua de confiança en un mateix. |
| Trastorn d'ansietat |
El símptoma inicial principal és la sensació de pèrdua de control:
|
A quantes persones afecta el Trastorn Depressiu?
Segons dades publicades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a Espanya cada any 5,2 persones per cada 100 habitants tenen un trastorn depressiu.
La prevalença de la depressió varia discretament d'una zona del món a una altra; les taxes més baixes s'observen a la Regió del Pacífic Occidental (3,6 individus per cada 100 habitants) i les més elevades a l'Àfrica (5,4 per cada 100 habitants).
Els trastorns depressius són, aproximadament, dues vegades més freqüents en el sexe femení que en el masculí. Així mateix, la prevalença varia segons l'edat. A més edat, més risc de patir aquest tipus de malalties. La incidència més elevada es dona entre les dones majors de 55 anys (7,5 per cada 100). Els trastorns depressius també afecten els nens i adolescents, encara que la seva prevalença és menor que entre els adults.
Què és l'astènia primaveral?
En medicina es defineix astènia com una sensació mantinguda de fatiga i manca de vitalitat generalitzada, tant física com psicològica, que s'acompanya d'una pèrdua de motivació i d'interès per l'entorn. Algunes persones amb l'arribada de la primavera presenten el que s'anomena popularment astènia primaveral.
No hi ha estadístiques publicades que permetin conèixer amb certesa quanta gent té astènia primaveral ja que, probablement, el percentatge varia molt d'unes àrees geogràfiques a unes altres. A més intensitat dels canvis climàtics d'una estació a una altra i a major brusquedat en l'aparició d'aquests canvis, major probabilitat de desenvolupar astènia primaveral.
Causes de l'astènia primaveral
Les causes d'aquest fenomen no es coneixen amb exactitud. Atès que diversos mecanismes fisiològics del nostre cos són clarament dependents de les hores de llum i foscor, s'ha suggerit que l'aparició de l'astènia primaveral és una manifestació normal del procés d'adaptació del cos a les noves condicions de lluminositat. Aquest fet justifica que des d'un punt de vista estrictament mèdic, l'astènia primaveral no sigui considerada com una malaltia pròpiament dita.
Símptomes més freqüents de l'astènia primaveral
| Símptomes més freqüents de l'astènia primaveral |
|---|
Símptomes més característics:
Altres símptomes:
|
La presència d'insomni no és un símptoma característic. Les persones que tenen astènia primaveral, tot i dormir de manera correcta, tenen la sensació que el son no és reparador pel que resulta més difícil del que és habitual aixecar-se i iniciar l'activitat diària. Els símptomes de l'astènia primaveral són lleus. Encara que interfereixen amb el dia a dia, no impedeixen el manteniment de les obligacions diàries. Una característica molt important de l'astènia primaveral és que la durada dels símptomes és relativament breu. Habitualment, es produeix una remissió espontània dels símptomes en escassos dies o setmanes.
Diagnòstic de l'astènia primaveral
No hi ha una prova diagnòstica objectiva per a realitzar el diagnòstic d'astènia primaveral. La realització d'una adequada història clínica i d'una correcta exploració física són els factors claus per arribar al seu diagnòstic.
El professional que diagnostica l'astènia primaveral és el metge de família a partir dels antecedents personals del pacient, l'avaluació de la intensitat de simptomatologia i de la seva durada i, si cal, la realització de les exploracions complementàries pertinents.
Els experts coincideixen a assenyalar que la principal clau per combatre i prevenir l'astènia primaveral no són els tractaments farmacològics, sinó el manteniment d'uns hàbits de vida saludables. En aquest sentit, davant l'arribada de la primavera, diverses mesures poden facilitar la reducció tant de la incidència com de la intensitat de l'astènia primaveral.
| Hàbits de vida saludables |
|---|
|
|
Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Joana Guarch Domenech
Psicòloga
Servei de Psiquiatria i Psicologia
Victor Navarro Odriozola
Psiquiatra
Servei de Psiquiatria i Psicologia
Publicat: 3 abril de 2018
Actualitzat: 3 abril de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
