Causes del Trastorn Depressiu

Una de les etapes de la vida en què hi ha un risc especialment elevat de desenvolupar un trastorn depressiu és el postpart. Hi ha dos tipus de trastorns depressius postpart: l'anomenat baby blues i la depressió postpart.

• Baby blues. Es defineix baby blues o símptomes blues pospart a l'existència d'una alteració lleu en l'estat d'ànim de la mare després de parir (puèrpera). Aquests símptomes depressius lleus són molt freqüents. La persona que pateix símptomes blues postpart, a més de presentar sentiments d'incapacitat o falta de motivació, el que acostuma a manifestar és molta inestabilitat de l'humor amb gran tendència al plor. Sovint, a més, presenta irritabilitat, ansietat, cefalea, insomni i queixes subjectives de falta de concentració. Aquests símptomes solen remetre espontàniament en un termini màxim de dues setmanes. No es considera una malaltia i no cal cap tractament.
• Depressió postpart. Es refereix a un episodi depressiu (no trastorn adaptatiu o trastorn distímic) que s'inicia en les primeres dotze setmanes després del part. La simptomatologia que s'observa és similar a la de qualsevol episodi depressiu (depressió major): tristesa, sentiments de desesperança i de minusvalidesa, insomni, pèrdua de gana, alentiment psicomotor, pensaments recurrents de mort, símptomes físics diversos (molèsties digestives, cefalea, fatiga), ansietat elevada, etc. La depressió postpart sí que requereix tractament. Si no es realitza el tractament adequat l'episodi depressiu postpart s’acostuma a prolongar per un període d'entre 6 i 12 mesos. El tractament de la depressió postpart és similar a la de qualsevol episodi depressiu. Tot i la creença àmpliament estesa que amb freqüència la pacient de depressió postpart té tendència a agredir el fill acabat de néixer, aquest fet és en realitat excepcional.

Es desconeix què motiva l'elevada incidència de trastorns depressius durant el postpart. En les hores i dies posteriors al part es produeixen en el cos de la dona intensos i sobtats canvis hormonals. Aquests canvis afecten especialment les hormones sexuals (estrògens, progesterona), a la prolactina, a les hormones tiroïdals i al cortisol. Aquests canvis, probablement, tenen un paper clau en el desenvolupament dels trastorns depressius del puerperi.

Tot i que no es pot predir al 100% qui patirà un trastorn depressiu postpart, si es coneixen diversos factors de risc de tenir un trastorn depressiu durant el puerperi. Entre tots els factors de risc coneguts, l'haver patit un episodi previ de depressió postpart és el que té una major poder de predicció de futures recaigudes.