Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Viure amb Trastorn Depressiu
Temps de lectura: 5 min
Amb el tractament psicològic i/o farmacològic freqüentment s'obté una millora molt important dels símptomes de la malaltia, però sense arribar a obtenir una remissió total dels símptomes. Alguns pacients comenten que símptomes lleus tipus ansietat, insomni, falta d'empenta o vitalitat, etc., persisteixen malgrat el tractament. Cal tenir en compte que l’objectiu del tractament psicològic és millorar al màxim els símptomes de la malaltia, així com mitigar al màxim les conseqüències negatives en el dia a dia del pacient derivades de qualsevol símptoma del trastorn depressiu que no hi hagi curat completament.
Un altre aspecte a comentar en aquest apartat és el relacionat amb els efectes secundaris derivats del tractament farmacològic. Tot i la creença àmpliament estesa que els fàrmacs antidepressius solen produir molts efectes secundaris, l'experiència clínica no avala aquest prejudici. La major part d'aquests possibles efectes secundaris no poden ser clarament millorats o pal·liats pel propi pacient. La seva millora és gairebé totalment dependent de la reducció de la dosi del fàrmac o de la substitució del fàrmac prescrit.
Tan sols en tres dels possibles efectes secundaris dels antidepressius el propi pacient pot col·laborar per mitigar la seva intensitat o les seves conseqüències:
Sequedat de boca. Mantenir una hidratació adequada, mullar-se la boca amb petits glops de líquid no dolça i estimular la producció de saliva (xuclar caramels no ensucrats o mastegar xiclets no ensucrats).
Restrenyiment. Mantenir una hidratació adequada, ingerir abundant fibra, evitar aliments molt astringents i realitzar una mica d'exercici físic (si l'estat de salut ho permet).
Augment de pes. Mantenir una alimentació ajustada a les necessitats calòriques i realitzar una mica d'exercici físic (si l'estat de salut ho permet).
Qualsevol efecte secundari ocasionat per un fàrmac antidepressiu, un cop retirat el medicament, remet a escassos dies (excepte en cas d'haver hagut un augment de pes, en aquest cas, la recuperació del pes inicial acostuma a ser lenta). És a dir, un fàrmac antidepressiu no ocasiona mai un efecte secundari a llarg termini.
Hábitos saludables
Tòxics. En l'actualitat no es disposa d'informació científica de qualitat que permeti afirmar de manera contundent la possible relació entre existència d'hàbits tòxics i desenvolupament d'un trastorn depressiu i/o dificultat en la seva curació. Tot i això, sí cal dir que l'experiència clínica suggereix que el consum de quantitats importants d'alcohol o de drogues tipus cànnabis, cocaïna, heroïna o al·lucinògens, afavoreix l'aparició de símptomes depressius i dificulta enormement la curació d'un trastorn depressiu. Ni el sobrepès ni el consum de tabac semblen tenir un paper rellevant ni en l'aparició ni en el pronòstic d'un trastorn depressiu.
Alimentació. Als països desenvolupats, l'alimentació no sembla jugar un paper rellevant ni en l'aparició ni en el pronòstic dels trastorns depressius. Els suplements vitamínics, el triptòfan, el ginseng i altres complements alimentaris naturals no són útils com a tractament dels trastorns depressius.
Exercici. L'exercici en si mateix no forma part del tractament dels trastorns depressius. Com a part del tractament sí que pot ser d'interès sol·licitar al pacient que intenti introduir de forma progressiva activitat en el seu dia a dia, sigui aquesta en forma d'exercici físic o en forma de qualsevol altra activitat que li resulti agradable. L'objectiu no és tant fer exercici, sinó reduir progressivament l'apatia i facilitar el possible gaudi.
Sexualitat. Mentre es té un trastorn depressiu, donada la reducció o pèrdua d'interessos i motivacions, és probable que hi hagi una reducció del desig sexual. En millorar la malaltia, es produeix una remissió d'aquest símptoma. Diversos fàrmacs antidepressius també poden ocasionar una reducció del desig sexual, així com un cert retard en arribar a l'orgasme. També en aquest cas, el cessament del tractament farmacològic comporta una remissió d'aquest efecte secundari.
Suport emocional i social. Juguen un paper rellevant en el procés de curació de la malaltia depressiva i, en particular, en la reducció del risc de realitzar intents de suïcidi. En el mateix sentit, té un paper destacat tant en la reducció del risc de recaigudes com en la detecció dels símptomes inicials d'aquestes recaigudes.
Consells per a relacionar-se amb una persona amb Trastorn Depressiu
- Mostrar comprensió. Independentment de si el trastorn depressiu ha aparegut com a conseqüència d'un desencadenant conegut o si ha aparegut de forma totalment espontània, és important que el pacient noti que es compren que pugui perdre el control del seu estat d'ànim. La utilització d'expressions tipus "vinga que no passa res", "hi ha molta gent que t’estima" o "però com pots pensar en morir-te", no solen aportar cap benefici i, si de cas, poden potenciar sentiments de culpa i d'inutilitat. Cal tenir en compte que en la major part dels casos el pacient amb trastorn depressiu ja sap que la seva sensació de tristesa i desesperació és desproporcionada.
- Si no estem molt segurs de la capacitat real per gaudir (o reactivitat de l'humor) del pacient, no hem de forçar-lo a fer coses que no vulgui. El forçar més del compte pot augmentar la sensació d'incomprensió o de culpa del pacient. En el trastorn adaptatiu, en el trastorn distímic i, en menor mesura, en els episodis depressius lleus, sí sol ser possible trobar activitats que, tot i que d'entrada no motivin al pacient, finalment poden ser relativament agradables. Si s'observa que hi ha hagut una cosa que l’ha distret (no cal que hagi arribat a ser divertit), suggerir-li (no obligar-lo) que intenti fer-ho amb certa regularitat és un plantejament correcte. La finalitat d'aquesta pauta és millorar la qualitat global del dia, no guarir el trastorn a força del seu esforç.
- Els familiars no han de modificar de forma molt marcada el seu funcionament diari. Si el pacient nota que la seva malaltia ocasiona molta distorsió en els cercles pròxims pot augmentar el sentiment de culpa. En els casos que el trastorn depressiu està en part facilitat per la necessitat del pacient d'obtenir més mostres d'afecte (per exemple, un pacient afectat d'un trastorn distímic en el context de caràcter molt emocional o dependent de tercers), el que els cercles pròxims no modifiquin el seu funcionament diari facilita que no es perpetuï en el pacient aquesta forma anòmala de sol·licitar afecte.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Joana Guarch Domenech
Psicòloga
Servei de Psiquiatria i Psicologia
Victor Navarro Odriozola
Psiquiatra
Servei de Psiquiatria i Psicologia
Publicat: 3 abril de 2018
Actualitzat: 3 abril de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
