Què és el trastorn bipolar?
El trastorn bipolar és una malaltia mental crònica que afecta els mecanismes que regulen l'estat d'ànim (animostato). Un dels principals problemes és que es triga a detectar entre 5 i 10 anys perquè sovint es confon amb una depressió. Encara que no té cura, un seguiment i tractament adequat permet a la majoria dels pacients portar una vida normal en els àmbits laboral, social i familiar.
El Trastorn Bipolar en primera persona
La principal complicació que pot tenir un pacient bipolar, si no segueix el tractament, és que pot tenir una recaiguda que sigui més intensa i, per tant, requerir una hospitalització.
El tractament és bàsic en la meva malaltia. Jo rebo tractament farmacològic i tractament psicològic i és vital portar-se bé i fer cas del que et diuen.
El trastorn bipolar es presenta en forma d'episodis recurrents que van des de la mania o hipomania (alegria, exaltació o eufòria), fins a la depressió (tristesa, inhibició i idees de mort). Aquestes variacions anímiques influeixen de manera significativa en els aspectes socials, familiars, acadèmics o laborals de la persona que té la malaltia. El tractament amb fàrmacs és imprescindible, encara que de vegades és necessari complementar-lo amb una intervenció psicològica.
Què no és el Trastorn Bipolar?
És molt freqüent que el trastorn bipolar i el terme "bipolaritat" s’utilitzin en diversos contextos i situacions que no tenen res a veure amb el trastorn. Això dona lloc, no només a confusions, sinó que contribueix a augmentar el seu estigma. Per tant, és convenient aclarir què no és el trastorn bipolar:
- No és un problema, exclusivament, de la personalitat o del caràcter, sinó que té una base biològica. No és un problema incontrolable ni de mal pronòstic. Existeixen gran quantitat d'opcions terapèutiques efectives, tant farmacològiques (essencial) com no, que permeten a les persones poder portar una vida normal.
- No és una malaltia associada a conductes violentes ni perilloses.
- No és un problema temporal ni ocasional. És una malaltia que, si bé pot ser controlada de forma adequada, requereix d'unes cures i tractament de forma permanent durant tota la vida.
- No té la seva causa principal en successos traumàtics durant la infància. Tot i que aquests poden ser factors desencadenants o influir en la seva evolució.
És molt comú el Trastorn Bipolar?
El trastorn bipolar és una malaltia que en la seva vessant menys greu afecta gairebé un 4% de la població. A Espanya més d'un milió de persones tenen algun tipus de trastorn bipolar.
Els trastorns mentals, en general, no són malalties característiques de les societats més industrialitzades, ni conseqüència de l'estrès propi de la societat occidental. El trastorn bipolar existeix per igual en totes les parts del món, independentment de les diferències culturals, la raça, el grau de progrés tecnològic, etc ....
Tipus de Trastorn Bipolar
Hi ha quatre tipus de trastorns bipolars: la ciclotímia, el trastorn bipolar tipus I, el tipus II i el trastorn esquizoafectiu de tipus bipolar.
La ciclotímia es caracteritza per variacions lleus de l'estat de l'ànim, encara que suficients per minvar la qualitat de vida i la funcionalitat de la persona que la té. Aquest tipus de pacient no va a la consulta del psiquiatre o psicòleg perquè considera que aquestes alteracions formen part del seu caràcter. A aquesta persona se l’acostuma a definir com capritxosa o llunàtica.
El pacient afectat per trastorn bipolar de tipus I pot presentar episodis de mania, hipomania i depressió, mentre que el tipus II presenta únicament hipomania i depressió. Evidentment, no es tracta de categories tancades: en el moment en què una persona amb trastorn bipolar II presenta un episodi maníac, passa a ser considerat com bipolar de tipus I.
El trastorn esquizoafectiu de tipus bipolar s'assembla molt al bipolar tipus I, amb la diferència que el esquizoafectiu sol presentar símptomes psicòtics (al·lucinacions i deliris) fins i tot durant les fases asimptomàtiques de la malaltia (fases d'eutímia), mentre que la persona amb trastorn bipolar I els símptomes psicòtics apareixen únicament en el context d'una fase maníaca o depressiva.
Tradicionalment, es pensava que el trastorn bipolar tipus II era una forma menor de la malaltia, ja que els episodis d'eufòria no són tan greus i no requereixen mai hospitalització. Però, cal tenir també en compte que els episodis depressius poden ser tant o més greus en el pacient amb trastorn bipolar tipus II que tipus I. D'altra banda, encara que els episodis mixtos o maníacs són més greus en el cas dels pacients amb trastorn bipolar tipus I, la remissió sol ser millor i, a més, els pacients amb trastorn tipus II acostumen a tenir més episodis. Per tant, no es pot afirmar de manera taxativa que un subtipus del trastorn sigui més greu que un altre.
La classificació dels trastorns bipolars en diferents subtipus és, en part, un recurs dels professionals per consensuar i establir un pronòstic determinat d'un grup de pacients que tenen en comú diverses característiques.
Informació documentada per:
Publicat: 20 març de 2018
Actualitzat: 20 març de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.