Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Diagnòstic i proves demència

Temps de lectura: 2 min

El diagnòstic de la demència frontotemporal és clínic, és a dir, el metge o metgessa fa el diagnòstic tenint en compte l’entrevista al pacient (anamnesis) i l’exploració neurològica. Freqüentment es realitzen proves complementàries que serveixen per donar suport al diagnòstic i descartar altres malalties, però aquestes sempre han de ser interpretades tenint en compte els símptomes del pacient. Aquestes proves són:

Persona amb dificultat per fer tasques

Proves neuropsicològiques: són tests per valorar de manera objectiva les habilitats cognitives (memòria, llenguatge, raonament...) del pacient. Les puntuacions es comparen amb la població general de la mateixa edat i nivell educatiu, donat que tant l’edat com el nivell d’estudis afecten els resultats en aquests tests.

Tub d' extracció de sang

Anàlisi de sang: s’avaluen paràmetres de salut general que poden afectar a la funció del cervell. Actualment no hi ha cap marcador a la sang que sigui fiable per confirmar el diagnòstic de demència frontotemporal.

TAC o RMN

Neuroimatge estructural: Les tècniques radiològiques de neuroimatge com la  tomografia computeritzada (TC) i la ressonància magnètica (RMN) proporcionen una imatge estructural del cervell que permet avaluar el patró d’atròfia cerebral.

Tomografia amb emissió de positrons o PET

Neuroimatge funcional: Altres tècniques de medicina nuclear com la tomografia per emissions de positrons utilitza substancies marcades amb una petita dosi de radioactivitat per proporcionar una imatge de com funciona el metabolisme del cervell (PET de fluorodeoxiglucosa i DAT-SPECT).

Pacient a qui se li realitza una punció lumbar

Punció lumbar: aquesta prova permet obtenir mostra de líquid cefaloraquidi,  que envolta el cervell i la medul·la espinal. Al estar en contacte amb el cervell, ens dona informació important dels problemes d’aquest òrgan. L’estudi de líquid cefaloraquidi permet distingir amb fiabilitat la demència frontotemporal d’altres demències com la malaltia d’Alzheimer.

Molècula o hèlix d'ADN

Proves genètiques: En els casos de demència frontotemporal familiar es poden realitzar proves per estudiar possibles mutacions genètiques. Aquests estudis genètics es poden realitzar a través d’un anàlisi de sang.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.