Què és l'Alzheimer?

Fase de deteriorament cognitiu lleu. Es tracta de la presència de pèrdua de memòria, percebuda per el propi pacient i/o el seu entorn, i constatada en la valoració pels professionals. En aquesta fase, el problema de memòria no impedeix al pacient fer les seves activitats diàries.

Fase de demència. En la fase de demència, els problemes cognitius fan que el pacient necessiti, en menor o major mesura, supervisió o ajuda en activitats del dia a dia i, per tant, no és totalment autònom.

Alzheimer d’inici tardà. Es defineix així quan l’inici dels símptomes comença per sobre dels 65 anys. És la forma més freqüent, ja que 9 de cada 10 casos comencen per sobre dels 65 anys.

Alzheimer d’inici precoç o primerenc. En aquests casos, els pacients presenten els primers símptomes de la malaltia inicia els seus símptomes en persones abans dels 65 anys (habitualment entre els 50 i 65 anys).

Malaltia d’Alzheimer esporàdica o poligènica. En la gran majoria de persones amb malaltia d’Alzheimer els factors genètics poden influir en la seva aparició (factors de risc), però per si mateixos no causen la malaltia. Aquesta no es transmet de pares a fills.

Malaltia d’Alzheimer genètica o autosòmica dominant. És una forma molt infreqüent, menys d’1 de cada 200 casos de malaltia d’Alzheimer. En aquests casos la malaltia és causada per una alteració genètica que es transmet de pares a fills. Habitualment l’inici de la malaltia és molt precoç (20-50 anys).