Tractament de la malaltia d’Alzheimer
Actualment la malaltia d’Alzheimer és incurable i no hi ha tractaments que puguin evitar que la malaltia avanci. No obstant això, hi ha intervencions que han demostrat la seva efectivitat per alentir la davallada cognitiva i funcional i prevenir o minimitzar complicacions associades a la malaltia. En aquest sentit, la malaltia d’Alzheimer s’ha d’abordar des de diferents vessants: tractament farmacològic, programes d’intervenció física i cognitiva i mesures de protecció social per al pacient.
Diferents estudis mostren que els programes d’intervenció cognitiva, d’activitat física i programes d’intervenció sobre activitats de la vida diària tenen un efecte beneficiós en pacients amb malaltia d’Alzheimer.
Hi ha diferents tipus d’intervencions, però no hi ha prou evidència per recomanar-ne una més que unes altres. Aquestes activitats tenen un efecte positiu depenent de la seva freqüència: unes dues sessions setmanals per programes d’intervenció cognitiva i unes tres hores setmanals per a l’activitat física. També s’ha de tenir en compte la fase de la malaltia, donat que no tots els programes són adequats per a totes les fases.
És recomanable mantenir hàbits de vida saludables i controlar els factors de risc vascular. D’altra banda, els programes de suport i educació al cuidador del pacient tenen també un efecte positiu, tant sobre la salut del cuidador com sobre el maneig del pacient amb Alzheimer.
Hi ha actualment quatre fàrmacs comercialitzats per al tractament específic de la malaltia d’Alzheimer. Tots ells tenen un efecte simptomàtic, és a dir, actuen sobre les conseqüències del procés neurodegeneratiu, com per exemple els problemes cognitius i conductuals, però no sobre les seves causes. Hi ha dos grups de fàrmacs disponibles:
Els inhibidors de l’enzim acetilcolinesterasa (IACE). Incrementen la concentració al cervell d’una substància neurotransmissora que està reduïda a la malaltia d’Alzheimer: l'acetilcolina. Aquests fàrmacs són donepezil, rivastigmina i galantamina i han demostrat eficàcia, tot i que de forma modesta, tant en la reducció de la pèrdua de la funció cognitiva com en les activitats de la vida diària i alteracions de conducta en pacients amb malaltia d’Alzheimer lleu a moderadament greu. L’efecte de tots tres és similar i la principal diferencia és la via d’administració (via oral o via transdèrmica). Els principals efectes secundaris són problemes digestius (nàusees, diarrea, pèrdua de pes, malestar abdominal).
L’altre fàrmac és un antagonista dels receptors de N-metil-D-Aspartat (NMDA), la memantina. Aquest medicament també ha demostrat eficàcia a quant a cognició, funcionament global, activitats de la vida diària i conducta en pacients en estadi moderats i greus de la malaltia.
Alguns pacients d’Alzheimer presenten fases que cursen amb trastorn d’ànim, irritabilitat, alteració de la son, etc., que precisen tractament farmacològic. Per controlar aquests símptomes s’utilitzen fàrmacs habituals en trastorns psiquiàtrics, si bé a dosis habitualment més baixes per evitar efectes secundaris.
En general, els tractaments específics per a la malaltia d’Alzheimer són ben tolerats.
El grup d‘inhibidors de la acetilcolinesterasa (IACE), que inclou el donepezil, la galantamaina i la rivastigmina, tenen com a efectes adversos més freqüents problemes gastrointestinals. A l’inici poden aparèixer nàusees, vòmits, diarrea o pèrdua de pes, que poden ser transitoris o persistir en el temps. Habitualment la dosi s’augmenta de manera progressiva per tal de minimitzar aquests símptomes. La presentació en pegats transdèrmics també redueix aquests efectes indesitjables, tot i que pot causar reaccions cutànees. Altres efectes adversos menys freqüents són mal de cap, malsons, rampes musculars o urgència urinària. Efectes poc freqüents, però potencialment greus, són l’alentiment del batec cardíac i el broncospasme, per la qual cosa s’han d'evitar o de receptar amb precaució en pacients amb algunes arítmies cardíaques o asma greu.
Pel que fa a la memantina, els efectes secundaris més freqüents són el mareig, la cefalea, la confusió o el nerviosisme. La memantina no es recomana en aquells pacients amb problemes hepàtics greus o epilèpsia perquè pot descompensar aquestes malalties.
Els fàrmacs neurolèptics (quetiapina, risperidona, haloperidol) que s’utilitzen per al control de les alteracions de conducta i del son, també poden tenir efectes secundaris, sobretot quan s’administren dosis altes de forma mantinguda en el temps. L’efecte secundari més freqüent és la somnolència, seguit de rigidesa, alentiment dels moviments i tremolor. És important, per tant, vigilar la seva aparició per reduir la dosi o, fins i tot, retirar-lo si és necessari.
Les teràpies antiamiloide representen una nova esperança per a les persones que tenen la malaltia d'Alzheimer. Aquests tractaments, que inclouen fàrmacs com lecanemab i donanemab, se centren en reduir el dipòsit de proteïnes beta amiloide al cervell, considerades una de les causes principals de la malaltia d’Alzheimer. En reduir aquest dipòsit, els medicaments poden ajudar a alentir el deteriorament de la memòria i el pensament.
Tot i això, cal tenir en compte que aquests fàrmacs no estan aprovats per l'Agència Europea del Medicament i, per tant, no estan disponibles a Europa actualment. Només han estat aprovats per la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units, on sí estan disponibles.
Aquests medicaments han demostrat eficàcia principalment en persones que presenten símptomes inicials de la malaltia, però no hi ha evidència que funcionin en fases moderades o severes. S'administren per infusió intravenosa de forma periòdica (cada dues setmanes o cada mes). Els estudis han demostrat que poden alentir el ritme de deteriorament cognitiu, tot i que no curen ni prevenen la malaltia.
És important tenir en compte que aquests tractaments poden provocar efectes secundaris com ara mareig, mal de cap, quadre pseudogripal, confusió i, alguns potencialment greus com, inflamació o sagnat cerebral. Per aquest motiu, és crucial un seguiment mèdic constant per monitorar la seguretat i l'efectivitat del tractament. A més, aquests fàrmacs només han demostrat eficàcia en les fases inicials de la malaltia i no són adequats per a tothom. Hi ha diversos criteris mèdics d'exclusió per determinar si un pacient pot beneficiar-se d'aquestes teràpies.
Malgrat les limitacions i els riscos, aquestes teràpies ofereixen una nova via per abordar la malaltia d’Alzheimer, proporcionant una esperança per als pacients i les seves famílies. És essencial parlar amb l'equip mèdic i mantenir-se informat sobre els desenvolupaments futurs en aquest camp.
Actualment hi ha diferents línies d'investigació en noves teràpies per a la malaltia d'Alzheimer. Aquestes són algunes de les més prometedores:
- Fàrmacs antiamiloide. a mes dels fàrmacs anti-amiloide descrits en l’apartat anterior, diversos estudis farmacològics continuen buscant nous medicaments en aquesta línia que ofereixin una major eficàcia o una via d'administració més accessible i còmoda.
- Fàrmacs anti Tau. La proteïna Tau és una altra proteïna nociva que s'acumula en la malaltia d'Alzheimer. Està íntimament lligada als símptomes i a la progressió del deteriorament cognitiu. Diversos assaigs clínics farmacològics estan explorant medicaments que puguin també reduir l'acumulació d'aquesta proteïna i alentir la progressió de la malaltia de manera eficaç.
- Fàrmacs neuroprotectors. Hi ha altres línies de recerca que busquen fàrmacs que pretenen preservar les neurones existents i evitar la seva neurodegeneració, així com modificar l'activitat inflamatòria, entre altres mecanismes.
- Tractaments simptomàtics. Paral·lelament, se segueixen investigant altres potencials fàrmacs com a tractaments simptomàtics, és a dir que pal·liïn els símptomes (problema de memòria, agitació, etc.) i que siguin més eficaços que els disponibles actualment o que puguin administrar-se com a complement per intensificar el seu efecte beneficiós.
Informació documentada per:
Publicat: 9 abril de 2018
Actualitzat: 11 juliol de 2024
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.