Tractament de la malaltia d’Alzheimer

Diferents estudis mostren que els programes d’intervenció cognitiva, d’activitat física i programes d’intervenció sobre activitats de la vida diària tenen un efecte beneficiós en pacients amb malaltia d’Alzheimer.

Hi ha actualment quatre fàrmacs comercialitzats per al tractament específic de la malaltia d’Alzheimer. Tots ells tenen un efecte simptomàtic, és a dir, actuen sobre les conseqüències del procés neurodegeneratiu, com per exemple els problemes cognitius i conductuals, però no sobre les seves causes.  Hi ha dos grups de fàrmacs disponibles:

Les teràpies antiamiloide representen una nova esperança per a les persones que tenen la malaltia d'Alzheimer. Aquests tractaments, que inclouen fàrmacs com lecanemab i donanemab, se centren en reduir el dipòsit de proteïnes beta amiloide al cervell, considerades una de les causes principals de la malaltia d’Alzheimer. En reduir aquest dipòsit, els medicaments poden ajudar a alentir el deteriorament de la memòria i el pensament.

Tot i això, cal tenir en compte que aquests fàrmacs no estan aprovats per l'Agència Europea del Medicament i, per tant, no estan disponibles a Europa actualment. Només han estat aprovats per la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units, on sí estan disponibles.

Aquests medicaments han demostrat eficàcia principalment en persones que presenten símptomes inicials de la malaltia, però no hi ha evidència que funcionin en fases moderades o severes. S'administren per infusió intravenosa de forma periòdica (cada dues setmanes o cada mes). Els estudis han demostrat que poden alentir el ritme de deteriorament cognitiu, tot i que no curen ni prevenen la malaltia.

És important tenir en compte que aquests tractaments poden provocar efectes secundaris com ara mareig, mal de cap, quadre pseudogripal, confusió i, alguns potencialment greus com, inflamació o sagnat cerebral. Per aquest motiu, és crucial un seguiment mèdic constant per monitorar la seguretat i l'efectivitat del tractament. A més, aquests fàrmacs només han demostrat eficàcia en les fases inicials de la malaltia i no són adequats per a tothom. Hi ha diversos criteris mèdics d'exclusió per determinar si un pacient pot beneficiar-se d'aquestes teràpies.

Malgrat les limitacions i els riscos, aquestes teràpies ofereixen una nova via per abordar la malaltia d’Alzheimer, proporcionant una esperança per als pacients i les seves famílies. És essencial parlar amb l'equip mèdic i mantenir-se informat sobre els desenvolupaments futurs en aquest camp.

Actualment hi ha diferents línies d'investigació en noves teràpies per a la malaltia d'Alzheimer. Aquestes són algunes de les més prometedores:

• Fàrmacs antiamiloide. a mes dels fàrmacs anti-amiloide descrits en l’apartat anterior, diversos estudis farmacològics continuen buscant nous medicaments en aquesta línia que ofereixin una major eficàcia o una via d'administració més accessible i còmoda.
• Fàrmacs anti Tau. La proteïna Tau és una altra proteïna nociva que s'acumula en la malaltia d'Alzheimer. Està íntimament lligada als símptomes i a la progressió del deteriorament cognitiu. Diversos assaigs clínics farmacològics estan explorant medicaments que puguin també reduir l'acumulació d'aquesta proteïna i alentir la progressió de la malaltia de manera eficaç.
• Fàrmacs neuroprotectors. Hi ha altres línies de recerca que busquen fàrmacs que pretenen preservar les neurones existents i evitar la seva neurodegeneració, així com modificar l'activitat inflamatòria, entre altres mecanismes.
• Tractaments simptomàtics. Paral·lelament, se segueixen investigant altres potencials fàrmacs com a tractaments simptomàtics, és a dir que pal·liïn els símptomes (problema de memòria, agitació, etc.) i que siguin més eficaços que els disponibles actualment o que puguin administrar-se com a complement per intensificar el seu efecte beneficiós.