Pronòstic de la malatia d’Alzheimer

Alteracions conductuals. El pacient amb malaltia d’Alzheimer, especialment en fases moderades o moderadament severes, pot presentar marcats canvis en la conducta en forma d’irritabilitat, agressivitat o confusió, que poden anar acompanyats d’idees delirants i/o al·lucinacions. Tot i que són símptomes que poden aparèixer de forma progressiva, de vegades també poden aparèixer de manera aguda en hores o dies. En moltes ocasions, aquests episodis són causats per canvis en les rutines del pacient o per un problema mèdic, encara que poden ser lleus i no sempre fàcils d’identificar.

Infeccions respiratòries o urinàries. En fases avançades de la malaltia són freqüents les infeccions de les vies respiratòries i els problemes d’incontinència urinària. També apareix dificultat a l’hora d’empassar correctament els aliments.

En les fases inicials, és freqüent que aparegui un trastorn de l’ànim, que pot ser part de la mateixa malaltia o pot ser secundari a la preocupació pels problemes cognitius observats o pel diagnòstic, sobretot si aquest és precoç. 

En les fases moderades i moderadament severes la complicació crònica més rellevant és l’aparició de problemes conductuals en forma d’irritabilitat, confusió, agressivitat (habitualment verbal), falsos records o il·lusions. Amb freqüència, aquests símptomes són fluctuants, amb un predomini vespertí (efecte posta de sol). Si bé aquests símptomes són molt freqüents en el curs de la malaltia, en la majoria de pacients no són disruptius o són transitoris. 

En fases moderades o moderadament severes també és freqüent l’alteració del ritme del son. El pacient vol anar-se al llit més d’hora per la qual cosa es desperta més aviat, o bé no aconsegueix dormir tota la nit i es lleva diverses vegades.

En fases severes, la principal complicació és la immobilitat i les seves complicacions associades (síndrome d’immobilitat).