Hi ha diferents tipus de factors de risc que poden predisposar les persones a desenvolupar demència. Entre ells, alguns no són modificables, però d'altres sí. Entre els que no es poden modificar hi trobem l'edat o el sexe. En canvi, hi ha altres factors que depenen sobretot de l'estil de vida de cadascú i que poden ser un desencadenant de l'aparició de demència en el futur.
-
Baix nivell educatiu
Les persones amb més estudis, especialment a les primeres etapes de la vida, tenen un 5% menys de risc de demència gràcies a l'estimulació cognitiva. És crucial promoure l'educació perllongada i les activitats cognitives, físiques i socials durant la vida adulta per protegir i mantenir sa el nostre cervell.
Aquest és l'únic factor de risc que es pot prevenir en la infància i l'adolescència. La resta dels factors tenen impacte en l'adultesa i, d'altres com l'aïllament social, afecten més les persones grans.
-
Colesterol LDL elevat
Un nivell alt de colesterol LDL, conegut com a "colesterol dolent", sobretot a la mitjana edat, contribueix al 7% dels casos de demència. Aquest excés s'associa amb ictus i l'acumulació de proteïnes beta-amiloide i tau, relacionades amb l'Alzheimer. Les estatines, medicaments per reduir el colesterol, poden ajudar a disminuir el risc.
-
Pèrdua auditiva
El 20% de la població mundial té pèrdua auditiva. Per cada disminució de 10 decibels a la capacitat auditiva, el risc de demència augmenta. Tractar la pèrdua auditiva, per exemple, usant audiòfons, pot reduir aquest risc.
-
Depressió
La relació entre depressió i demència és bidireccional: pot ser tant una causa com una conseqüència del deteriorament cognitiu. Augmenta un 3% les probabilitats de desenvolupar demència.
Es creu que la depressió pot influir en reduir l'autocura i el contacte social, o mitjançant mecanismes biològics com la inflamació i l'estrès al cervell.
-
Traumatismes cranials
Els cops al cap, independentment de la causa, augmenten un 3% el risc de demència. Els esports de contacte com el futbol, on es produeixen cops de cap freqüents, estan associats amb un major risc. Es recomana fer servir protecció i limitar els impactes repetitius.
-
Tabaquisme
Fumar durant molts anys també s'associa al 2% dels casos de demència. Deixar el tabac pot reduir significativament aquest risc.
-
Inactivitat física
La manca d’exercici està vinculada a un 2% d’augment del risc de demència. L'activitat física millora el flux sanguini i redueix la inflamació, cosa que protegeix el cervell.
-
Diabetis
L'aparició de diabetis també eleva un 2% el risc de demència, especialment si no es controla adequadament. Els mecanismes inclouen problemes vasculars i resistència a la insulina, que incrementa la toxicitat de les proteïnes beta-amiloide al cervell.
-
Hipertensió
La pressió arterial alta a partir dels 40 anys incrementa un 2% el risc de demència. Mantenir una pressió arterial per sota de 130 mmHg pot ser beneficiós.
-
Obesitat
L'excés de greix corporal està estretament relacionat amb altres factors de risc com ara inactivitat, diabetis i hipertensió. Fins i tot una pèrdua de pes moderada pot millorar la cognició a curt termini, segons alguns estudis.
-
Consum excessiu d’alcohol
Beure més de 21 unitats d’alcohol per setmana incrementa un 1% el risc de demència. A més, els episodis de pèrdua de consciència induïts per l'alcohol augmenten aquest risc, fins i tot entre els consumidors moderats.
-
Problemes visuals no tractats
El 12,6% de la població mundial té dificultats visuals, factor que contribueix al 2% dels casos de demència. Entre les causes d'alteracions visuals, les cataractes i la retinopatia diabètica estan vinculades a un risc més gran.
-
Contaminació de l'aire
Les partícules contaminants (PM2.5 i PM10) afecten la cognició. A països amb baixos ingressos, l'ús de combustibles sòlids per cuinar també augmenta el risc de deteriorament cognitiu i demència un 3%.
-
Aïllament social
La manca de contacte social freqüent s'associa amb un 5% més de risc de demència. La interacció social afavoreix la reserva cognitiva, fomenta hàbits saludables i redueix l'estrès i la inflamació.
Context socioeconòmic
També és important tenir en compte que les condicions socioeconòmiques influeixen profundament en la probabilitat de desenvolupar aquesta malaltia, ja que afecten la dieta, atenció mèdica i exposició a contaminants.
Encara que es van avaluar altres variables com ara trastorns del son, mala alimentació i malalties mentals (ansietat o esquizofrènia), no es van trobar proves sòlides per incloure-les actualment com a factors de risc directes, encara que se segueixen estudiant.
Aquestes dades ressalten la importància de fomentar estils de vida saludables, per prevenir tota mena de malalties tant físiques com psicològiques. Uns bons hàbits d'exercici, d'alimentació i de vida social augmenten l'esperança de vida i, el que és més important, milloren substancialment la qualitat de vida.
Informació documentada per:
Dr. Albert Lladó i Guadalupe Fernández, Servei de neurologia, hospital Clínic Barcelona.
