Evolució de la demencia

Les demències frontotemporals són malalties neurodegeneratives i, com a tals, tenen una evolució progressiva. A mesura que la malaltia evoluciona, el procés de neurodegeneració s’estén per altres àrees del cervell. Això provoca l’empitjorament dels símptomes i l’aparició d’altres de nous. Per exemple, si inicialment té alteració conductual, en el curs de la malaltia pot presentar alteracions en el llenguatge i en la funció motora.  De forma general, es parla de tres fases de demència:  

• En primer lloc es produeix una fase de demència lleu en que el pacient té dificultat per a realitzar tasques complexes.  
• Després, té lloc una fase de demència moderada en la que el pacient té problemes per realitzar tasques simples.  
• Finalment, es parla de demència severa quan el pacient no pot realitzar tasques senzilles i perd les habilitats de caminar i parlar.  

De mitjana, la demència frontotemporal té una supervivència d’uns 9 anys des del moment del diagnòstic, però existeix una gran variabilitat entre pacients i segons la simptomatologia inicial.

A les fases de demència avançada els pacients poden presentar infeccions orinaries i respiratòries com a conseqüència dels problemes d’incontinència i dificultat per empassar aliments.

Les complicacions cròniques de la demència frontotemporal són conseqüència de la progressió de la malaltia a altres àrees cerebrals. Els pacients que debuten amb problemes de llenguatge poden desenvolupar problemes conductuals i a la inversa. Tanmateix, les complicacions motores en forma d’alteracions de la marxa, caigudes, tremolor i rigidesa són habituals durant l’evolució de la malaltia.