Un projecte elaborat conjuntament amb

Què és una Punció Lumbar?

Temps de lectura: 7 min

La punció lumbar és un procediment que permet diagnosticar diferents situacions mèdiques. Es realitza mitjançant la inserció d’una agulla entre dues vèrtebres de la regió lumbar, concretament on ja no hi ha medul·la espinal per evitar el risc de possibles lesions medul·lars. S’utilitza per extreure mostres de líquid cefalorraquidi.

El líquid cefaloraquidi (LCR) és un líquid clar i transparent semblant a l’aigua que es troba a l'espai subaracnoïdal, que és l'espai entre el cervell i la medul·la espinal i les membranes que els envolten (les meninges). Aquest líquid banya el cervell i la medul·la i el seu anàlisi proporciona informació valuosa sobre l'estat de salut del sistema nerviós central i ajuda a diagnosticar diverses malalties i afeccions mèdiques.

A més, aquesta prova permet realitzar altres avaluacions com mesurar la pressió d’aquest líquid o inclús administrar medicaments.

Quan és necessària fer aquesta prova i quines malalties permet diagnosticar?

La realització d’aquesta prova es basa en l'avaluació clínica del professional sanitari i en la necessitat d'obtenir informació addicional per al diagnòstic i el maneig adequat del pacient. Aquesta prova està indicada per:

Detectar la presència d’agents infecciosos com bacteris, virus o fongs al líquid cefalorraquidi que són indicadors d’infeccions en el sistema nerviós central com poden ser la meningitis o l’encefalitis.
Diagnosticar malalties neurològiques com la malaltia d'Alzheimer, la demència amb cossos de Lewy o les malalties priòniques, l’esclerosi múltiple, l’encefalitis autoimmune, les neuropaties i radiculopaties (compressió dels nervis) com la síndrome de Guillain-Barré, així com trastorns del moviment.
Detectar cèl·lules tumorals en el sistema nerviós com succeeix en algunes leucèmies i, amb menys freqüència, en tumors en fases avançades.
Detectar la presència anòmala de sang al líquid cefalorraquidi (hemorràgia a l'espai subaracnoïdal) que no s’observa a les proves d’imatge.
Mesurar la pressió del líquid cefalorraquidi (hipertensió intracranial).

A més de ser un procediment diagnòstic, la punció lumbar també es pot utilitzar terapèuticament per administrar medicaments directament a l'espai subaracnoïdal com anestèsics, agents quimioteràpics o fàrmacs per tractar trastorns neurològics específics. També, es pot utilitzar per injectar contrast radiològic abans d’una prova d’imatge.

Com m’he de preparar per a la prova?

En general, aquesta prova no requereix d’una preparació específica per part del pacient, però sí seguir una sèrie de normes que es detallen:

Les persones que prenen un anticoagulant o dos antiagregants, i que la prova sigui indispensable, han d’aturar la presa d’aquesta medicació els dies previs per prevenir el risc de sagnats greus seguint les indicacions del professional de la salut.

També pot ser necessari fer algunes proves per assegurar que no hi ha cap contraindicació i minimitzar el risc de complicacions. Així es realitza una anàlisi per comprovar que el pacient no té problemes de coagulació a la fi de minimitzar el risc de sagnat. També s’ha de disposar d’una prova d’imatge cerebral per descartar la presència d’alguna lesió a nivell intracranial.

Després de realitzar la punció, es recomana seguir unes mesures de repòs relatiu i hidratar-se de manera abundant durant les següents 24h per prevenir l’aparició de complicacions.

Com es realitza?

Col·locació del pacient. La posició depèn del procediment a realitzar; estirat de costat en posició fetal amb el cap flexionat o assegut inclinat cap endavant i amb la barbeta recolzada al pit. Aquestes posicions tenen com a objectiu ajudar a obrir els espais entre les vèrtebres per on s'introdueix l’agulla. S’ha d’estar el més quiet possible durant el procediment per evitar dificultats i complicacions.
Preparació de l’entorn: Esterilització i desinfecció de la zona cutània d’inserció per minimitzar el risc d’infeccions.
Administració d’anestèsia a la zona d’inserció per minimitzar les molèsties a través d’un esprai fred o amb una infiltració amb una agulla subcutània.
Punció lumbar. Es realitza amb una agulla prima i llarga anomenada agulla espinal o agulla de Tuohy per penetrar la pell i els teixits fins arribar a l'espai subaracnoïdal. L'agulla s'insereix entre dues vèrtebres lumbars, generalment entre la tercera i la quarta o entre la quarta i la cinquena, depenent de l'anatomia del pacient. De vegades i en pacients amb problemes d’espatlla, es pot requerir de més d’una punxada per tal d’accedir a l’espai.
Recull d'una petita quantitat de líquid cefalorraquidi en tubs d'assaig estèrils per analitzar-los posteriorment al laboratori. Aquesta mostra es pot obtenir deixant sortir el líquid gota a gota o absorbint poc a poc amb una xeringa.
Després es retira l'agulla acuradament i s’aplica un apòsit estèril al lloc de punció per ajudar a prevenir infeccions.

Una vegada finalitzat el procediment, el pacient ha de fer repòs i assegurar una bona hidratació. Es pot requerir un període d'observació per detectar qualsevol signe de complicacions en funció del procediment realitzat.

On es realitza la prova?

El lloc de realització de la prova depèn de la situació del pacient:

Quan la prova s’indica de forma programada, se sol realitzar a l’hospital de dia corresponent on el pacient acudeix el mateix dia de la citació i marxa una vegada finalitzada.
En cas de que la persona consulti al servei d’urgències i s’indiqui aquesta prova, aquesta es pot realitzar al mateix box, si la persona pot col·laborar, o a quiròfan, en cas de que el pacient requereixi de sedació.
Si la prova s’indica mentre la persona es troba ingressada, es realitza al llit d’hospitalització.

Qui realitza la prova?

La prova la realitza l’especialista amb personal de suport per administrar-li els instruments necessaris per dur a terme el procediment i recollir les mostres.

Quant dura la prova?

La duració de la prova depèn de diversos factors com la dificultat anatòmica per realitzar la inserció de l’agulla, l’experiència del professional sanitari, la quantitat de mostres requerides o si s’ha d’administrar algun tractament. En general, però, acostuma a tardar uns 10-20 minuts. Després del procediment, sol ser necessari un temps de repòs i observació abans que se li permeti anar-se'n a casa, que sol ser de 20-60 minuts en un procediment estàndard.

Quines sensacions tindré durant la prova?

Les sensacions durant la prova dependran de si s’administra anestèsia o no. En cas d’utilitzar anestèsia cutània notarà una sensació molt freda a l’esquena. Si s’administra anestèsia subcutània notarà una lleu punxada i picor en el moment d’injectar el fàrmac. Si no s’administra anestèsia, notarà una punxada a l’esquena i dolor transitori similar el que se sent quan es fa una analítica de sang. Durant la inserció de l’agulla es pot notar una pressió o molèstia lleu. En algunes ocasions, s’experimenta una descàrrega elèctrica per una cama en el moment en què l’agulla accedeix a l’espai subaracnoideu.

Quines complicacions poden haver-hi?

Les complicacions depenen de diversos factors com les condicions de salut subjacents del pacient, la tècnica utilitzada, el tipus d'agulla i l'adherència a les mesures d'asèpsia i antisèpsia. En general, quan la punció lumbar es realitza en un entorn adequat i amb les mesures correctes, les complicacions són poc freqüents i la majoria dels pacients no presenten cap problema.

La complicació més freqüent que pot haver és:

L’aparició de mal de cap les 24-48h posteriors al procediment, el què es coneix com cefalea post-punció. Aquesta apareix en un 5-40% dels casos en funció de l’agulla utilitzada i les dificultats per realitzar la prova, i és més freqüent en pacients joves i amb antecedents de cefalea. Es tracta d’un mal de cap opressiu a nivell de coll i cap que apareix en incorporar-se i millora al romandre estirat, i pot acompanyar-se de nàusees, vòmits, rigidesa al clatell, visió borrosa i acúfens. En general, aquest mal de cap se sol controlar amb analgèsics lleus com el paracetamol i els AINEs i se sol resoldre en 24-48h, encara que en algunes ocasions pot durar fins a 10 dies o requerir de tractaments específics.

Altres complicacions més infreqüents inclouen:

Risc d'infecció al lloc de la punció, ja sigui a nivell cutani o, més rarament, meningi (meningitis o abscés epidural). Aquest risc, però, és extremadament baix, especialment si se segueixen pràctiques adequades d'asèpsia i antisèpsia durant el procediment.

Es pot provocar sagnat local al lloc de la punció en forma de petit hematoma que es resol en els dies subsegüents sense més complicacions. En casos encara més infreqüents, es pot produir un sagnat a nivell del canal medul·lar o intracranial en forma d’hematoma subdural o epidural. Aquest es manifesta amb dolor i alteracions neurològiques tipus dèficits motors, sensitius o incontinència. El risc d’aquesta complicació també és extremadament baix si el pacient no té trastorns de la coagulació o pren anticoagulants.

Hi ha un risc baix de lesió de les arrels nervioses properes durant la punció lumbar que pot resultar en una lesió radicular semblant a un pinçament. Si l’estudi del líquid requereix de l’extracció d’un volum important de mostra, pot aparèixer una visió doble o una pèrdua auditiva transitòria per disminució de la pressió del líquid i afectació dels nervis cranials que es recupera a mesura que es regenera el líquid.

Si després d’haver-se realitzat una punció lumbar presenta febre, debilitat d’alguna part del cos, pèrdua de sensibilitat, incontinència, mal de cap molt intens que no es controla amb les mesures descrites o alteració del nivell de consciencia, s’ha de consultar al servei d’urgències.

Segueix llegint Procediment al Clínic