Aproximadament un 20% dels pacients infectats per SARS-CoV-2 requereixen hospitalització per pneumònia. En base a aquest percentatge, es va fer un estudi amb 215 pacients desenvolupat íntegrament a l’Hospital Clínic, liderat pel Dr. Oriol Sibila, Cap del Servei de Pneumologia i membre del grup d’inflamació i reparació en malalties respiratòries. En total, 125 pacients que havien estat hospitalitzats per COVID greu entre maig i novembre de 2020 presentaven una capacitat pulmonar reduïda de difusió del monòxid de carboni (DLCO, per les seves sigles en anglès) als 6 mesos després de l’alta, i nivells elevats de biomarcadors epitelials i endotelials pulmonars que suggerien un dany pulmonar prolongat. La DLCO permet avaluar la capacitat dels pulmons per transferir oxigen a la sang, i es parla de biomarcadors com a molècules biològiques que es troben a la sang o en altres fluids o teixits del cos, i que indiquen la presència o absència d’una malaltia o procès patològic.
Els pacients que tenien una DLCO reduïda als 6 mesos de l’alta eren principalment majors de 60 anys, fumadors i amb hipertensió. Aquests pacients presentaven nivells elevats de diversos marcadors a la sang, això indicava que aquestes persones tenien un dany pulmonar a nivell epitelial (capa externa que recobreix les vies respiratòries) i endotelial (capa interna que recobreix els vasos sanguinis). Aquest dany persistia passat mig any de l’alta i tenia una relació directa amb els valors de DLCO. És a dir, a menor capacitat per transferir oxigen a la sang, major quantitat de marcadors de dany pulmonar. Tot i això, encara no se sap si aquests danys són reversibles o permanents. També es va observar que els pacients amb COVID moderat podien patir seqüeles a llarg termini.
Aquest és el primer estudi que ha avaluat clínicament els biomarcadors almenys mig any després de la COVID greu. Alguns dels biomarcadors que es van trobar són tres proteïnes: SP-A, SP-D i SLPI, que són principalment secretades per les cèl·lules de l’epiteli alveolar i alliberades en majors quantitats al torrent sanguini quan la barrera alveocapil·lar es malmet. Aquesta barrera és una estructura prima que té una gran superfície i separa els alvèols pulmonars i els capil·lars, i és on es produeix l’intercanvi de gasos (entrada d’oxigen i sortida de CO2). Altres biomarcadors com l’Angiopoietin-2 i la molècula sICAM-1, mostraven un endoteli pulmonar danyat i també s’elevaven en pacients amb DLCO reduïda.
Els resultats d’aquest estudi ja han comprovat que la lesió pulmonar induïda pel SARS-CoV-2 pot produir dany pulmonar a llarg termini , i que la reducció de DLCO és freqüent en pacients amb COVID greu, 6 mesos després de l'alta, especialment en majors de 60 anys que requerien ventilació mecànica durant l'ingrés. També es demostra que marcadors pulmonars epitelials i endotelials circulants augmenten en pacients amb DLCO reduïda. En qualsevol cas, els estudis que es realitzin posteriorment hauran d’orientar-se a investigar si aquest dany és transitori o permanent.
Article de referència:
Oriol Sibila, Lídia Perea, Núria Albacar, Jorge Moisés, Tamara Cruz, Núria Mendoza, Belen Solarat, Gemma Lledó, Gerard Espinosa, Joan Albert Barberà, Joan Ramon Badia, Alvar Agustí, Jacobo Sellarés, Rosa Faner. Elevated plasma levels of epithelial and endothelial cell markers in COVID-19 survivors with reduced lung difusing capacity six months after hospital discharge. Respiratory Research. 21 Feb 2022.
